Projectes

Hi ha coses que no saps ben bé perquè però les llegeixes i t'obliguen a escriure-les inmediatament.

M'agradaria poder tenir temps per tenir molts projectes pero desgraciadament, per motius laborals, familiars, d'espai, de diners i d'altres que no venen al cas, m'haig de limitar a tres projectes principalment. Ara bé son tres projectes monumentals que fan que gairebé em senti Gaudí mirant els plànols de la Sagrada Familia, mirant el solar, tornant a mirar els plànols i rascant-se el cap enèrgicament amb cara de "Ai mareta meva! On caram m'he fotut!".

Projecte número 1: Casa Nostra / Casa Vostra

Tot sembla indicar que ens entregaran la casa abans del previst. Cal fer-hi unes petites obres per posar-hi una reixa al davant i cobrir el pati del darrera per poder-hi estendre la roba. Després cal pintar, posar-hi el parquet i comprar els mobles i electrodomèstics. I apa! Cap a Nextlalpan! Que hi falta gent!

També haurem d'adaptarnos al nou espai, al transport, als nous iteneraris i horaris, etc... Cal veure també com s'adapta en Santi al canvi. Està molt acostumat a conviure amb la familia de la Karen i això d'estar sol de cop i volta, no sé pas com s'ho pendrà.

La veritat, és tot i que és molt excitant tot plegat, se'm fa una mica com una muntanyota o com una carrera d'obstacles que no n'acabes de passar un que ja se'n ve un altre que has de superar. Però ens en sortirem! Sembla mentida que després de tant de temps esperant que arribés aquest moment, ara ja gairebé el tinguem a sobre.

No tenim massa ben decidit com volem decorar la casa, quin tipus d'estil li volem donar. Home si es veritat que hem estat veient uns quants mobles aquí i allà, però la veritat a mi no hi ha masses coses que m'acabin de fer el pes. Per començar l'espai és reduït. No és un cop de puny però tampoc és un palau. Apart d'això, si que hem vist mobles molt bonics, però quan els poses tots en conjunt, no acaben d'agafar un estil definit (què és el que m'agradaría a mi).

Projecte número 2: Projecte 0

Feina. Ara que passi el rebombori del nou sistema i em pugui dedicar a entrevistar gent. Contractaré dues persones que m'ajudin i remodelaré de dalt a baix el departament. Ara que tinc l'oportunitat de transformar-lo en el que jo he volgut des d'un principi, no la desaprofitaré pas.

També és un projecte que fa esgarrifar però poc a poc i bona lletra.

El que em fa por és que mentrestant, amb tot aquest merder del nou sistema i que estic sol, el temps va passant i les coses s'emboliquen cada cop més i quan passi el temporal les coses estarán en un estat lamentable ì esclar, s'hi haurà de posar bastant ordre fins que pugui començar a treballar com jo vull.

El nou sistema, pel meu gust està molt bé. No sé pas si és el que necesita l'empresa, especialment pel que fa a l'àrea de producció, però pel que fa a la meva feina està perfecte. És simple, intuitiu, visual, alegre a la vista, amb molts candaus de seguretat que ens evitaràn molts problemes que ara tenim... O sigui, és fantàstic. Esclar que també té un parell d'inconvenients per la meva banda (com per exemple que l'accés a la informació és una mica més complicat), però comparat amb l'actual (un sistema tipus UNIX com el que feia servir jo quan vaig començar a treballar fa 20 anys a l'ICS), em salvarà la vida.

El que em xoca de tot plegat és que l'empresa ha fet un esforç molt gran per fer el canvi. Un canvi què obviament ens facilitarà la feina i ens beneficiarà a tots de moltes maneres, i tinc la percepció de que la gent és molt reàcia. Vull dir que s'entesten a que el sistema nou faci el mateix i de la mateixa manera que l'anterior i em sembla que això és un error molt gran. Si precisament l'han canviat és perquè no volen que faci el mateix que l'anterior, no?

Projecte número 3: David Wilcock

Aquest és el projecte més light i més fàcil d'aconseguir. Cap allà al novembre es publicarà a EEUU el nou llibre de David Wilcock. No sé com ho faré però l'haig d'aconseguir encara que sigui a Amazon i pagant amb la tarjeta de crèdit. No m'ho puc perdre! I el llibre té més de 400 pàgines. Els que esteu pensant que es tracta d'una novel.la esteu molt equivocats. Podriem dir que és un llibre de ciència espiritual, parla molt del 2012 entre d'altres coses. Aliment per l'esperit. Sí Senyor!!!

En David Wilcock, m'agrada molt perquè no només demostra tots i cadascún dels seus arguments i creences sino que també basa tot el seu discurs en estudis que si bé no són, en la majoria dels casos, estudis diguem-ne acadèmics, en el sentit estricte de la paraula, si és poden considerar estudis cièntifics.

Apart d'això i malgrat que la majoria dels videos que he vist, òbviament son en anglès i sense subtítols, el paio té una forma de parlar (gairebé britànica) que fa que s'entengui perfectament tant allò que diu com allò que vol dir.

A més, respecte al 2012, m'agrada el seu missatge molt optimista. També m'agrada molt que les seves teories no estàn pas barallades amb cap religió i segueixen un fil comú. Vull dir que no es tracta d'una sèrie de teories aïllades i sense conexió entre sí. Al contrari, és tracta d'una cosmogonia molt ben estructurada i sòlida, i el més important: TÉ SENTIT.