El Cinema d'Abans

Avui estava pensant en el Cinema. He fet un comentari al FB que citava una de les frases famoses de Rambo ("Diosh Mío! Eshto esh un infierno!", de vegades penso que el que doblava en Sylvester Stallone a les pel.lícules dels 80's és parent de la Paulina Rubio, pero aquesta es una altra història...) i he començat a pensar en el cinema dels 80's. M'he adonat que ja no fan pel.lícules com les d'abans.

Digueu-me vell carca si voleu, pero fa temps que no em diverteixo de veritat al cinema o a casa. La única excepció darrerament ha estat "Indiana Jones i la Calavera de Cristall" i ben poques més.

El cinema d'acció actual té molt bons efectes especials i tot el que tú vulguis, però pel meu gust, les coses passen tan depressa que jo difícilment tinc temps de veure que està passant abans de que s'acabi la seqüència. Per exemple, les sagues de Transformers, Spiderman i Pirates del Carib. Quan me n'adono, les escenes d'acció s'han acabat i em quedo amb cara de babau intentant entendre què és el que ha passat.

Jo enyoro pel.lícules com:
"Els Goonies"
"Tron"
"La Història Interminable"
"Rambo"
"Rocky"
"Top Gun"
"Áligues d'Acer"
"Poltergeist"
"Malson a Elm Street" ("Soy tu peor pesadilla")
"Els Caçafantasmes"
La segona trilogia d'Star Wars (que cronològicament n'és la primera: "Luke, yo soy tu padre")
"Dins el Laberint" (amb en David Bowie i els ninos de'n Jim Henson)
"Fama"
"Flashdance"
"Footloose"
"Retorn al Futur"
"Dirty Dancing"
"Ballant amb llops"
"Arma Jove" (amb música de Bon Jovi!!!!)
"Robin Hood" (sí, amb Kevin Costner, i qué? I la cançó de Brian Adams és la millor balada de la història)
"Un per tots i tots per un" (Kiepher Shuterland fent de mosqueter del rei)
"La Màscara de Ferro" (encara que sigui amb el Leo DiCaprio... no tot han de ser flors i violes)
"Molt Soroll per No-Res"
"Rebels"
"Karate Kid" (tot i que la nova versió és notable, pero hauria de ser "Kung-Fu Kid", de Karate no en té res!) "Tiburón"
"E.T., l'extraterrestre"
"Encontres en la Tercera Fase" (jeje, Steven Spielberg i George Lucas for-e-ver!)...

Potser soc un nostàlgic dels 80's pero de veritat que fa molt de temps que no em diverteixo al cinema com amb aquestes pel.lícules i d'altres que ara no puc recordar. Quan acaben les pel.lícules d'avui en dia al cinema, sempre em quedo pensant: "Ja està? Ja s'ha acabat?". O sigui, que no em quedo satisfet del tot, em falta alguna cosa. I això no ho sentia pas abans al cinema. Sempre sortia content i satisfet...

Les pel.lícules de por, ja no fan por. Son pur sang i fetge, i les poques que son de por o de suspens, son totalment predecibles amb el que perden totalment tota la gràcia. O están disenyades per causar sorpresa el primer cop que les veus i ja. Veure-les un segon cop no té cap mena de gràcia. Per exemple, "El Sisè Sentit", "Els Altres" i similars.

Les pel.lícules d'acció i ciència ficció volen concentrar tants efectes especials en tant poc temps que jo, la veritat, no dono l'abast i acabo per no entendre res de res. I no parlem de les pel.lícules en 3D... En primer lloc, les ulleres son incòmodes i permeten nul.la visió perifèrica: si un no està mirant exactament al lloc on estan passant les coses, aquestes es veuen completament borroses. ¿Ón son les ulleres "cutres" de cartró amb un paperet de color blau i un de color vermell? Aquestes funcionàven a la perfecció! Jo vaig anar a veure "Malson a Elm Street VI" en 3D i vaig disfrutar com un camell; i la pel.lícula es veia perfectament bé! Molt més espectacular que "Alicia en el país de les meravelles" i "Fúria de Titans", que són les dues que he vist fa poc.

Algunes de les pel.lícules que he enumerat abans, no tan sols les he vist un cop sinó molts, i les tornaria a veure molts més cops! De fet, no fa pas gaire em vaig empassar la quatrilogia d'Indiana Jones tot un diumenge sense pestanejar ni un sol cop. En canvi, la setmana passada van passar la primera part de Transformers a la tele i per poc no m'adormo.

No ho entenc... Potser m'estic fent vell abans d'hora (que no m'hi sento pas!) pero no em sembla que el cinema actual estigui evolucionant com Déu mana.

Sí hi ha pel.lícules bones i sí les gaudeixo, però si les comparo amb les pel.lícules de la meva infància i adolescència, deixen molt que desitjar. Potser és una qüestió hormonal, qui sap?

Vull veure una pel.lícula d'indis i cowboys com Déu Mana! Vull veure una pel.lícula de pirates sense estar marejat la meitat de la pel.lícula. Vull veure una pel.lícula d'aventures original!!!!

Apart de tot això, no us heu fixat que gran part de les pel.lícules d'avui en dia, passa totalment a les fosques??? No es veu absolutament res! Potser si li estires una mica i acluques els ulls, veus alguna que altra ombra pero fora d'això... No em sembla pas bé això.