Visitants

Visites

Website counter

dijous, de novembre 29, 2012

La Curiosity, la NASA y Mart: l'última frontera?

Tot sembla indicar que en els propers dies (hi ha una roda de premsa convocada per la setmana que ve) es confirmarà un fet que canviarà la història de la Humanitat. Podria ser un anunci que no només canviï això sinó que la visió homocèntrica, no només del Sistema Solar sinó de l'Univers sencer, es sacsejarà i es trencarà en mil bocins davant dels nostres ulls, de la mateixa manera que la desaparició de la visió Geocèntrica del Sistema Solar va canviar les nostres vides per sempre després de Galileu i Copèrnic.

La misió de la Curiosity a Mart ha fet una troballa importantíssima. Òbviament, és el que buscaven però finalment ho han trobat. Gairebé amb tota seguretat, la setmana que vé, la misió i la NASA, anunciaran al món que la sonda Curiosity ha descobert a la superfície de Mart, partícules orgàniques compatibles amb la vida.

Què vol dir això?

Això vol dir que en aquest moment o en algún moment del passat, proper o remot, hi ha o hi ha hagut vida a Mart. I no només això, sinó que també obre les portes a afirmar sense masses dubtes que la vida no només podría ser un tret característic i comú del Sistema Solar sinó també de tot l'Univers.

Les possibilitats a partir d'aquí són infinites. Des d'aquest punt, les probabilitats de que hi hagi vida intel·ligent en altres planetes (gràcies a aquesta descoberta i a la descoberta de milers d'exoplanetes amb les condicions idònees per allotjar la vida no fa pas massa) es disparen i podem afirmar que hi ha una probabilitat prou alta (almenys més que abans) de que no estiguem sols a l'Univers.

Conec prou bé els humans com per aventurar-me a dir que molts d'ells seran colpejats per aquest anunci. La mentalitat humana és bastant previsible i l'èsser humà creient promig veurà les seves creences bastant sacsejades (tot i que el Vaticà no fa pas gaire es va afañar a abraçar la possible existència de vida extraterrestre com a part de la "Creació"). 

Una altra cosa que pot passar (de fet, ho espero des de fa temps) és que aquest anunci sigui el primer d'una sèrie que ens porti de sorpresa en sorpresa fins que gairebé sense adonar-nos-en acabem descobrint que no estem sols a l'Univers, que hi ha vida intel·ligent en altres planetes, que aquests companys ens han estat visitant des de temps inmemorials... I no només això, sinó que són ells els que ens van "crear" i "plantar" en aquest planeta, que portem els seus gens i per tant, ens podem considerar la seva familia, que són responsables directes o indirectes dels grans avenços de les grans Civilitzacions del passat i que en temps recents algúns d'ells han estat col·laborat en secret amb determinats governs del món (no diré noms, tothom sap de qui estic parlant) que han permés determinats avenços científics i tecnològics coneguts (el velcro, internet, kevlar, etcètera) o "desconeguts" (projecte Montauk, els "looking-glass", etcètera). El següent pas, seria presentar-nos als nostres "germans" de l'espai (que n'hi ha molts: andromedans, sirians, arcturians, orionans, vegans...).

Sabeu una cosa? Quan vaig saber que havien enviat la sonda Curiosity a Mart, per estudiar-ne la composiciò del sòl entre d'altres coses. Vaig imaginar que potser una forma "fina" o "elegant" d'anunciar tot això sense causar la major part de la població mundial en estat de xoc seria precisament aquesta. Anar a poc a poc deixant anar bits d'informació com si els haguèssin descobert per casualitat per anar preparant a la població per la traca final. Aquest escenari, presuposa, que ells van enviar la Curiosity a Mart a "buscar" precisament el que estan a punt d'anunciar que hi han trobat: PERQUÈ JA SABIEN QUE HO TROBARIEN A PRIORI!

Els que ens movem en aquests cercles diguem-ne... "New Age", no només sabem això sinó que estem conscients de que tant a Mart com a la Lluna hi ha estructures (que apareixen en fotografies publicades per la NASA) que no són certament d'origen natural. Un exemple, n'és la cara de Mart, tots la coneixeu. Però no només això, a Mart hi ha piràmides gegantines, edificis amb els cantons perfectament cuadrats, arbres (ARBRES!!!!!!), doms, cúpules, etcètera... Es diu que a la Lluna, tal i com es mostra a "Transformers III" (de vegades les pel·lícules ens posen la veritat davant dels ulls), els astronautes de l'Apollo hi van anar a buscar específicament una gran, enorme, nau extraterrestre que ja sabien per les fotografíes dels satèl·lits que era allà, precisament prop d'on van al·lunitzar i en van recuperar cossos d'al·lienígenes i diversos artefactes que van portar a la Terra. També van explorar les bases subterràneas abandonades que hi hauria (la Lluna s'ha demostrat que bàsicament està buida per dins). Després de varies misions, els governs de la Terra, van rebre l'advertència de no acostar-se a la Lluna ni als seus Tresors amagats i per això es van interrompre les misions tripulades i mai més hi hem tornat des de 1972. 

Desgraciàdament a nosaltres, ens van fer creure que tant la Lluna com Mart, eren poc més que una roca erma i incompatible amb la vida. De fet, darrerament s'ha demostrat que les fotografies enviades per les misions Viking de Mart i rebudes al control de misió en primera instància, mostràven un Mart amb el cel blau i un paisatge més compatible amb el desert d'Arizona que amb el planeta vermell i mort que ens van mostrar després. Es diu que, immediatament després de rebre aquestes imatges, el cap de misió, va rebre instruccions des de la Casa Blanca per manipular aquestes imatges per mostrar precisament el que ens van mostrar: que el planeta vermell no era més que un desert gelat, sense atmòsfera i totalment incompatible amb la vida. Un troç de roca inservible...

Bé, doncs ara tot això està a punt de canviar afortunadament i em felicito perquè les coses estan sortint exactament com jo esperava que sortíssin. Tindrem un cap d'any i uns propers anys prou interessants.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada