Filosofia gratuïta ( 2a. Part)

-Un comentari ràpid abans de marxar.

No us heu preguntat mai, com sería el món si no existissin els diners? Per mi es un tema prou recurrent.

Penso que el capitalisme está agonitzant sota el seu propi pes.

No entenc com poden passar certes coses. Per exemple,. el cap de gobern del Districte Federal ha decidit, de cara a la campaña nadalenca, posar 4 o 5 pistes de gel a tota la ciutat. La meva pregunta és la següent : ¿CAL? Es a dir, de tots es coneguda, la pobresa que viu aquest país, inclús dins de la mateixa ciutat, la manca d'infraestructures, etc... ¿Com es posible que es gasti el dineral que ha de costar montar això enlloc d'invertir-ho en coses realment necesaries com podría ser un sistema de drenatge que funcioni, un servei de recollida d'escombraries com cal, centres d'acollida pels indigents, etc...? I lo pitxor de tot es que tothom ho veu que es una pallasada i que no fa servei a ningú! I això es extrapolable al país, al continent i a la resta del món. Recordeu les obres faraòniques del PP a España? Entre d'altres el famòs parc d'atraccions valencià, un fiasco total, una pèrdua de calès estrepitosa, un forat negre per les inversions públiques de València... Es que no tenen dos dits de front o qué? Estem a l' època dels emperadors romans? Pan i Circo? Es això el que ens estan donant enlloc de fer front a les necessitats reals de la població.

Si això segueix així us auguro múltiples revolucions pels propers 20 anys i si no, temps al temps. La gent està molt cansada de que li prenguin el pèl. I a sobre paga impostos perquè se'ls gastin en pistes de gel enlloc de posarte contenidors d'escombraries, o arreglar els carrers, o el metro! Sigh!

Ja he tornat, es un nou día! I es divendres!

Pero no puc deixar de pensar en tot el que us estic escribint. No puc parar...no sé perqué...

Ahir estava pensant en el que habia escrit i em vaig adonar de d'una cosa per forta que sembli : tota la nostra estructura social es basa en dues coses: els diners i el sexe.

Potser sembla massa cru posat en aquests termes, poc romàntic diria jo (i consti que per una persona que es considera romàntica com jo, resulta molt cru) pero es la veritat.

Ja ho diuen que els diners mouen el món. això sabem tots : els diners són poder, la font més important de poder, potser la única. En quant al sexe... desenganyem-nos. Cualsevol relació de parella es una relació sexual i per tant cualsevol relació familiar es fruït d'una relació sexual. L'amor, diuen (jo no ho sento així) és purament una reacció química del cervell, una hormona. Les relacions es fan i es desfan pel sexe. A veure, entenem-nos no parlo de pornografia ni res semblant, parlo de relacions sexuals, les que siguin.

I aquests dos eixos mouen el món desgraciadament. Tot es pot reduïr a aquests termes : diners/poder, sexe.
I com ja he dit, tota la nostra estructura social, les lleis, la política, l'economía, la historia, les relacions familiars, la psicología de cada home i dona sobre la terra, la historia personal de cadascún d'ells, totes deriven en ultima instancia d'aquestes dues coses.

Fins i tot l'amistat es una cuestió de pura ambició interessada perqué si ens parem a pensar, depen de l'afinitat de les persones i malauradament l'afinitat depen dels seus gustos i caràcters i aquests depenen de la seva psicología i de la seva historia personal, que depenen de la seva educació i aquesta de la seva familia, i aquesta es forma en base a relacions sexuals, que si son bones donaràn lloc a una bona educació i un bon tracte i que si son dolentes donaran lloc a una mala educació i un maltracte. Aquí també hi entren en joc els diners perqué sense diners no et pots permetre certs gustos i per tant et relacionaràs amb persones de nivell adquisitiu semblant al teu i a la inversa. També influeixen en l'educació, ja que sense diners no et podràs permetre anar a la universitat a menys que vagis becat, lo qual repercuteix en les teves posibilitats d'aconseguir una bona feina, etc... I a la vegada tot això es pot aplicar a l'hora d'enamorar-se d'una o altra persona, perquè a la fi i al cap, també es tracta de gustos, afinitats i caràcters ( i en alguns casos fins i tot de poder adquisitiu si un es prou ambiciós).

En tot cas, es només una teoria d'estar per casa en la que vaig pensar ahir mentres tornava, no en feu cas.