Ánima, Esperit i Consciencia

Un cop més l'Òscar fa un comentari al seu blog que em porta cap a una altra reflexió. Parla de la sinestèsia, la capacitat que tenen algunes persones d'associar conceptes, imatges, pensaments amb altres sensacions que no hi tenen res a veure com olors, sensacions de tacte, etc... L'Òscar es pregunta si tothom pot arribar a desenvolupar aquesta capacitat o és exclusiva de quatre privilegiats, tres dels quals son autistes (en realitat es un autisme suau que té un altre nom que no recordo).

Això m'ha portat a pensar i comentar-li el fet de la capacitat mental.

Estem d'acord en que només ocupem un 10% de la capacitat mental. Això vol dir que no tenim ni idea del que podem arribar a fer mentalment, i no només es tracta d'una qüestió d'intel.ligència. La Sinestèsia n'és un exemple.

Que és la ment? Es una gran pregunta. No és només una qüestió de pensaments, ni de consciència, ni de capacitat de raonament o d'elaborar pensaments complexes. És tot plegat, i també hi intervenen coses tan peregrines com les sensacions, els sentiments i la memòria (que nosaltres sapiguem, esclar).

Ok això és la ment? Un cúmul de pensaments, sensacions i sentiments? No pas.

Des del meu punt de vista, hi ha quelcom més. Perquè la consciencia ( i la inconsciència més) és algo que va molt més enllà de tot això. Parlariem d'esperit. Segons jo ho crec, ja més o menys intuïu per on van les meves creences a hores d'ara, l'esperit és quelcom que va més enllà de la física, del cos. I l'esperit està conectat amb la ment, controlant-la i modulant-la. L'esperit que ocupa el cos, soc jo, es qui pensa, qui sent, qui recorda... L'ànima jo prefereixo utilitzar-la per referirme a l'esperit no-encarnat (el que no ocupa un cos), i la veritat no la utilitzo massa, prefereixo parlar d'esperits.

Ok, de quina forma l'esperit està vinculat al cos? Es una bona pregunta perquè hi ha d'estar lligat d'alguna manera sinó es perderia cada dos per tres, sis. Bé, segons l'espiritualisme hi ha dos cordons d'energia que uneixen a l'esperit amb el cos : el cordó de plata i el cordó daurat. Evidentment, i n'he sentit a parlar, aquests cordons es poden arribar a trencar i el cos es pot quedar perdut sense un esperit que l'ocupi. (Ep, compte! Això no vol dir pas que la persona sempre es torni boja, o quedi com un vegetal, ni que tots els bojos ni tots els que queden com vegetals sigui perqué han perdut el seu esperit, eh?).

En fi, aquests cordons d'energía, perqué ho son, son en certa manera flexibles i permeten que l'esperit es separi momentàneament del cos, sempre sense perdre el contacte ( són com una àncora ) i això sería el que permet als mèdiums per exemple, deixar que un altre esperit ocupi el cos per curts períodes de temps. També seria el que permet fer els viatges astrals. Això si, sempre amb el perill de que es trenquin i ens quedem penjats ves a saber on mentres el nostre cos queda al seu lloc pero amb conseqüències imprevisibles, així que amics dels viatges astrals, si ho heu de fer, sempre demaneu abans que algún bon esperit us acompanyi i us ajudi a tornar sans i estalvis al vostre cos, si no voleu passar per experiencies molt desagradables.

Bé, tornant al tema que ens ocupa, hi hauria varies raons per les quals no desenvolupem més el nostre esperit/ment :

1. Ni tan sols ens som conscients de que poguem fer moltes coses, per tant ni tan sols ho intentem.

2. En som conscients pero com que ho creiem imposible ni tan sols ho intentem.

3. Ho intentem pero com que no obtenim els resultats adecuats, ho deixem estar.

Doncs us diré una cosa, això es com qüalsevol entrenament físic : un no pot fer el "pino-puente" sense un entrenament acurat i aquest entrenament no dona resultats immediats sinó que és qüestió de temps. El problema és que no hi ha un manual titulat "Como ser Sinestésico en 10 sencillos pasos", oi? Bé, potser si que n'hi ha un, pero em penso que no són massa de fiar, ho dic per experiencia. El millor es posar-s'hi i anar modificant sobre la marxa, l'instint ens dirà per on anar.

I parlant d'això, aquest "instint", segons jo, no és un instint natural. Jo crec en la reencarnació i no pas en una reencarnació estrictament dita sino una reencarnació on l'esperit té en certa manera memòria de totes les seves experiencies corporals i extra-corporals, el que passa és que com que aquesta memoria no és física i ens portaría seriosos problemes de cara a l'acompliment de les nostres respectives misions, doncs hi te vetat l'accés. De forma que és posible que realment, ja sapiguem COM fer aquestes coses pero no poguem recordar-ho. Penso que amb una mica d'entrenament qualsevol pot recuperar bocins d'aquests coneixements ( la hipnosi, experiencies de regresió, ho demostren. Us torno a recomanar els llibres de Brian Heiss, per cert).

Així que som esperits més o menys vells, eterns i atrapats en un cos físic i amb data de caducitat. Que no poden recordar tot el que saben perquè el seu cos no ho soportaria i potser es tornaríen bojos, ok?

Una altra cosa interessant és el que passa quan estem adormits o semi-conscients. En aquests moments, els lligams que uneixen l'esperit al cos, i el vet que manté el propi esperit sobre la memoria espiritual es relaxen i permeten altres coses (bàsicament és el que s'aconsegueix amb les experiencies de regresió sota hipnosis, l'esperit recupera en certa manera la memoria). En aquests moments, l'esperit és lliure per fer coses que no pot fer quan el cos està despert com viatjar, parlar amb altres esperits i dur a terme misions curtes pero importants, que li son encomanades o sencillament decideix que ha de fer. Tots hem tingut somnis extranys en els que volem, visitem ciutats que no coneixem o parlem amb persones que ja no són entre nosaltres, i tots hem despertat amb una sensació extranya pensant que hi havia alguna cosa mooooooolt sospitosa en aquell somni. Esclar que també existeixen els somnis "normals" , no? Aquells que realment són una descàrrega de tensió i d'informació inútil pel cervell. Pero m'interessen els altres. Òbviament, la major part del temps no en som conscients d'aquesta activitat pero amb l'entrenament adecuat ho podem aconseguir en certa manera sinó totalment.

Penso que aquesta explicació es totalment vàlida tant per l'espiritualisme, com per la Sinestèsia, com per altres fenòmens normals i paranormals. Per exemple, el reiki. El reiki es una tècnica oriental que permet als que la saben usar (compte perqué també es perillós) guarir certes malalties i dolors aprenent a controlar l'energia del cos. Evidentment, la energia del cos es mou i es controla mentalment, oi? La majoría de nosaltres no som conscients de la nostra propia energia. A mi em costa molt, pero poc a poc ja comenso a aprendre a notar quan vaig carregat d'energía negativa ( i pel que sembla soc un imàn per ella ). Diuen que tot és una qüestió de pols, com el Ying i el Yang i el principi del magnetisme. Pols oposats s'atrauen : així, la llum (l'energia positiva) atrau a a la foscor (l'energia negativa), pero no es tracta pas d'un equilibri estable. La qüestió se surt de mare bastant sovint. El que vull dir es que una persona que porti la llum associada a ella (em refereixo a esperits blancs, més elevats, que pertanyen a un nivell superior, que tenen misions més importants) atrau l'energia negativa com un llum atrau a les papallones i als mosquits. I és molt desagradable. Esclar, que l'excés d'energia positiva també es dolent perqué un es pot arribar a cremar (metafòricament parlant, esclar. El que vull dir es que el cos, en el nostre pla, no està preparat per nivells d'energia positiva superiors als que està preparat per soportar).

I parlo d'això com podria estar parlant de telekinesis, pirokinesis, percepció extrasensorial o predicció del futur. En aquest últim cas, això també tindria una explicació semblant ja que l'esperit, deslligat del cos, no té cap limitació temporal ni espaial perqué no es regeix per les lleis de la física així que el que un esperit sap o no sap depén de les seves propies limitacións que depenen a la vegada del seu estadi de desenvolupament com a esperit ( ja us havia dit que tots formem part d'una gran escala, on els humans estariem més o menys al mig, pero podem estar com a esperits un graó més amunt o dos més avall dins el mateix tram d'escales oi?).

En fi, com sempre el tema és extens i el temps em limita així que ho deixaré aquí. Com a conclusió, us dic que per a mi, tot es posible mentalment parlant amb la preparació, la concentració i l'entrenament adecuats. I sobretot no oblideu que els experiments es fan a casa i amb gasosa i sota la supervisió d'un adult, nens i nenes.