Filosofia gratuïta

Avui és el meu Sant. Sant Albert el Gran, patró dels científics i gran filòsof de l'edat mitja. Per tant en homenatge a aquest señor em posaré a filosofar i també perqué he estat llegint. uns posts molt interessants al blog de l'Òscar (projectesinterns@blogspot.com) que m'han fet pensar.

Deixant de banda la metafísica, de la qual ja n'he parlat bastant i tampoc em vull ficar en temes espinosos i creadors del caos i el conflicte. M'he posat a pensar en la vida que portem cadascún de nosaltres, en qui som, que fem, com ens sentim, etc...

Conclusió : l'estil de vida occidental té moltes coses positives pero no li arriben ni a la sola de la sabata a les negatives. És un desequilibri alarmant i, com ja he dit al blog de l'Òscar, es una tifa pudenta.

M'he posat a pensar que tots, en el fons som iguals, petites cèl.lules d'un cos més gran (que és el mateix que dir que en el fons, independentment de com ens diguem, on vivim, i qué fem, tots tenim problemes i preocupacions semblants salvant les distancies que hi puguin haver).

No recordo si vaig arribar a escriure sobre un llibre interessant de'n Deepak Chopra que deia que teníem molt per aprendre sobre les cèl.lules del nostre propi cos.

En fi, el llibre diu que les cèl.lules, els miler de milions de cèl.lules que formen el nostre cos, demostren en el seu comportament i en la seva vida una sabiesa que potser hauriem d'estudiar amb deteniment.

El cos humà, com ja he dit, el formen milers de milions de cèl.lules. Les cèl.lules del cos humà son de molts tipus diferents : cèl.lules epitelials (de la pell, superficials), neurones, glòbuls vermells, glandulars, etc... Talment com les diferents races o ètnies, si ho preferiu. Dins d'aquests tipus, hi ha cèl.lules que realitzen diferents funcions, talment com si cadascuna tingués una feina. Doncs igual que nosaltres oi? A més se solen concentrar en diferents parts del cos, talment com si existissin païssos ( el sistema nerviós, el digestiu, el pulmonar, els òrgans dels sentits...). No sé pas si heu vist una película que es diu : "Osmosis Jones". Doncs si l'heu vista, es tracta exactament d'això mateix, el que vull dir.

Doncs bé, aquí s'acaben les semblances.

Les cèl.lules, s'uneixen i cooperen pel bé comú del cos (no existeix la rebelia, ni la desobediencia, no cal perqué és un sistema just e igualitari).

Les cèl.lules no utilitzen MAI més recursos dels que necessiten i si tenen excedents els comparteixen.

Les cèl.lules es sacrifiquen pel bé comú del cos.

Les cèl.lules no només estalvien recursos sinó que també estalvien energia (no consumeixen més energia de la que necessiten).

Les cèl.lules mantenen un equilibri perfecte entre activitat/repòs (no treballen més del necessari, ni descansen més del necessari. O sigui ni son japoneses, ni son mandroses). Treballen i descansen lo just.

No creieu que es bonic? Que hauria passat i passaría amb el món si tothom actués així?

Les cèl.lules en un cos perfectament sa, MAI s'ataquen entre elles. Només quan hi ha una malaltia auto-immune, o sigui que les cèl.lules del sistema immunològic identifiquen com a extranyes a les cèl.lules del propi cos i les ataquen. Això es un defecte genètic, es rar i no defineix el funcionament normal del cos.

Per tant, pensem en el famòs episodi Hugo "Cara-pinya" Chávez - José L. "Mr. Bean" Rdz Zapatero - Joan Carles I "wey" de les Espanyes i part de l'extranger. Només faré una pregunta : tot aquest rebombori, tot aquest espectacle mediàtic, tota aquesta polèmica ¿PERQUÉ? Si analitzem el conflicte objectivament no treu cap a res, se suposa que aquest tipus de cimeres son per arribar a acords i per millorar en conjunt, pel bé comú, llavors perqué perdem el temps creant conflictes innecesaris i que no tenen cap mena d'importancia? perqué estem parlant del Sr. Aznar, quan ja ha desaparegut del mapa? Perqué perdem el temps amb idioteses quan hi ha tant a fer al món? Us extraña, doncs, que el món vagi com va?

1. No optimitzem recursos, els malgastem. No compartim els excedents, més aviat els venem i sovint a qui menys els necesita.
2. No optimitzem energia, la malgastem.
3. Ens ataquem els uns als altres, el 99.99% dels cops sense motiu.
4. Som incapasos de sacrificar-nos per ningú, ni com a individus, ni com a ciutats, regions, païssos, continents, etc...
5. No mantenim l'equilibri entre activitat/descans. Si no treballem en plan japonès, ens passem de rosca descansant. Resultat, més de la meitat de nosaltres pateix d'estrés, no som productius i no col.laborem al bé comú en condicions òptimes. Per no dir, que estem tots mig tocats del bolet. Una persona cansada no es productiva, una persona massa descansada, tampoc.

Una cèl.lula del cos, es cuida. Procura mantenir-se en òptimes condicions per poder ser el màxim de productiva possible, per dur a terme la seva tasca al 100% de les seves posibilitats, pel bé del cos. I nosaltres?

La conclusió es que malauradament, no tenim consciencia com a col.lectivitat. I consti que psicològicament estem preparadíssims per fer-ho : sempre estem etiquetant el món, el dividim entre nosaltres/ells, ens morim per formar part d'algun grup, d'alguna cosa... Ens equivoquem, sempre. La única col.lectivitat a la que realment hauriem de pertànyer és a la humanitat i com a tal hauriem d'actuar.

No sé si econòmicament es posible tal com estàn les coses. Hi ha molts cervells que rentar... Pero sempre he pensat que els diners no serveixen per res de bo. Ens hauriem d'haver quedat a l'etapa dels intercanvis, es molt més sa. Els diners alienen a tothom, ens tenen encegats a seguir un ritme de vida que no és sà, ni física ni mentalment, que provoquen guerres, assassinats, crims... Si tothom tingués el que necessita i fes servir només el que necessita, no passaría tot això. Esclar que també hi hauria crims, sempre hi haurà individus tarats (vull dir naturalment) pero els crims es reduïrien considerablement, les guerres desapareixeríen. Els diners provoquen ambició, egoïsme, usura, obsessió, agressivitat, depressió. I creieu-me no provoquen la felicitat, potser sensació de felicitat, però felicitat real, no.

O sigui, és extrany, em sento com algú que pensa al contrari que la resta del món. Veig que les coses no funcionen democràticament, veig que no funcionen amb dictadures o règims militars, veig que la ONU o qualsevol altre organització internacional no serveixen de res., i em pregunto si no sería millor buscar algún altre sistema. Potser sense sistema, pero em penso que la anarquia tampoc condueix a res positiu. Els sistemes econòmics s'eleven i cauen pel seu propi pes, son injustos, desmesurats, opulents, descarats, agressius... El capitalisme és un monstre. Voldria fer-hi alguna cosa, pero veig un món, un planeta sencer que em cau a sobre amb milers de milions de mans amb ganivets clamant per la meva sang. Tothom es queixa del sistema capitalista, de que no guanya prou, de que tot es ben car, de que els impostos son massa alts però tothom perd el cul per aconseguir diners per comprar coses que no tenen cap utilitat real, és una idiotesa. Tenim una malaltia que nosaltres mateixos alimentem.

Harmonia. Es una paraula molt bonica. Equilibri, també. Amistat, Pau, Solidaritat... Un món en pau, on tothom treballa pel bé comú i solidariament amb la resta, es un món que creix. Penseu per un moment, us penseu que els científics treballen per amor a l'art (més aviat per la ciència) ? Esteu molt equivocats. Els científics treballen per dos motius, per la fama i pels diners. Perqué un descobriment important, suposa vendre l'exclusiva al millor postor (el copyright perquè ens entenguem) i això son diners, si apart guanyen un premi, també son diners i això significa millores al laboratori on treballin per fer més descobriments i guanyar més diners : els científics treballen per ambició i per competició, no pas pel bé comú. I així passa en totes les feines i professions, no cal que ens enganyem. De voluntaris n'hi ha molt pocs. De gent que doni els seus béns a la beneficiencia, també. De gent que doni els seus coneixements, menys. Molt pocs científics han fet públics els seus descobriments, sense abans haber-los registrat a la societat d'autors per cobrar-ne les regalíes. Ningú treballa per ningú, només pel seu bé, no pel bé del món. I malauradament així no anirem enlloc i passa el que passa. Penseu per un moment, qué es el que hom necessita per sobreviure (realment vull dir) : sostre, abric, menjar i aigua, medicaments si es posa malalt i poca cosa més. Ni necessita cotxe, ni tele, ni ordinador, ni mobil, ni res de res. I la meitat d'aquestes coses no les necessitariem si no anèssim tan estressats (l'oci es un invent que van fer per treure'ns més diners). Penseu, per exemple : si existís una red de transport públic extensa i veritablement eficient seríen necessaris els cotxes? No, i per tant, tampoc ho seríen les carreteres o autopistes, lo qual significa que no hi hauria danys ambientals, menys contaminació, menys morts a les carreteres, més zones verdes, natura, llocs on cultivar, on esbargir-se, etc, etc, etc... I així amb mils de milions de coses més.

Ningú necessita un ordinador a casa seva a menys que hi treballi, que es lo mateix que dir ningú. Que passaría si només es fabriquèssin ordinadors per les empreses? Doncs que els nens anirien i aprendrien a fer servir les biblioteques per exemple. Que els diners que s'inverteixen en producció es destinarien a innovació, millora, investigació, reducció de la contaminació, etc, etc, etc... Pero com que els venen i en treuen molts diners, doncs no ho fan.

Ningú necessita un I-Pod, pero tothom es more per tenir-ne un. Us heu parat a pensar qué es un I-Pod? Vull dir qué significa? Es un sistema que ens "permet" aïllar-nos del món. Ho veieu? Aïllar-nos! Ens atonta, ens concentra tant en alguna cosa que perdem el món de vista!!!! Potser ens perdem alguna cosa important, o bonica!!!! Potser, ni tan sols pensem!!!!!