La irresistible voràgine vital

Primer de tot una disculpa per no haver escrit durant tant temps. Aquí a la feina han estat jugant amb un programa que bloqueja l'accés a qualsevol pàgina laboralment incorrecta (inclosos correus, chats, blogs, esports, jocs, etc...).



Segueixo amb lo mateix del darrer post.



Darrerament, he estat notant que la vida m'arrossega i jo em deixo arrossegar. No es desidia, no. És només que... Com us ho explicaria? Doncs es que sencillament em surt més a compte no anar contracorrent. L'esfors que faig ( i he fet tota la vida per defensar el que jo creia, molts cops equivocadament, que era el correcte) em costa massa car : estrés, nervis, agressivitat, kilos... I com us dic, m'he adonat que el 99% dels cops estava equivocat, així que he decidit deixar-me portar.



La vida, en aquests dies i per mi, s'ha convertit en una espècie de remolí que m'ha atrapat entre els seus brasos i em va atraient cap al seu centre i sabeu que? Doncs em deixo portar, sencillament perqué hi ha coses contra les que no es pot guanyar i menys quan estàs equivocat.

Per exemple, a la feina vaig de cul, potser més de cul que mai. Pero l'únic que puc fer es deixar-me portar perqué la veritat, forma part de la meva feina i per això em paguen i em porta més problemes fer-me l'orni i no fer la feina que em toca. Esclar que tinc més feina de la que em mereixo pero ja he format una aliansa amb la gerent de recursos humans que és perfectament conscient de la meva càrrega de feina, i estem desenvolupant varis projectes junts per millorar les coses. A canvi, ella aconseguirà que em posin algú perqué m'ajudi i que em donin plusos per eficiencia. Ja sabeu el que diuen : "si no puedes vencerlos, únete a ellos".

Esclar que aquests projectes precisament son els que em fan anar de cul pero com que van en el meu propi benefici, abaixo el cap, apreto les dents i em deixo portar. A més, en el fons m'agrada fer i desenvolupar projectes de millora. En tinc dos o tres en marxa i en porto dos o tres més al cap. El que pasa es que fins que no em posin algú que m'ajudi aquests projectes enradereixen la meva feina normal i ja hi tornem a ser. Almenys sembla ser que la revolució que us vaig anunciar fa uns mesos per fi a trobat el canal adecuat per aflorar, amb ajuda de la CIA i del FBI (metafòricament parlant, esclar).