Good-bye Beijing!

Finalment, i afortunadament perqué la veritat, ja cansaven, es van acabar el JJOO de Beijing.

Em va sorprendre molt el fet de viure'ls aquí a México. Es viu d'una manera completament diferent i es que els espanyols, ens vam acostumar a guanyar un nombre exagerat de medalles desde Barcelona'92.

M'explicaré.

Mentres jo pujava per les parets, m'estirava dels cabells i titllava de paquets a tota la delegació espanyola per portar només les tristes 6 medalletes d'or que vam pescar, els mexicans feien festa nacional per les dues medalles d'or que tenien i feien herois els dos taekwondistes que les van guanyar.

Em va fer pensar.

També em va fer pensar que pensèssin que havien fet un gran paper i felicitèssin fins i tot als atletes que no havien aconseguit medalla però havíen quedat entre els primers de les seves respectives proves.

Mmmmmm... Què ens està passant?

Des del punt de vista dels mexicans, lloc 36 del medaller, el catorcé lloc dels espanyols és un resultat més que excel.lent mentres que per nosaltres és una desgràcia... Dona que pensar oi? Som massa exigents amb nosaltres mateixos?

Bé potser hi té a veure el fet de que nosaltres tenim un programa ADO i ells no, no ho sé. Aquí els atletes que no tenen patrocinadors forts ( o sigui, la majoria) s'han de conformar amb les minses ajudes que els dona el gobern menys les característiques i obligades pèrdues pel camí i que van a parar a les butxaques dels buròcrates de torn, s'han de procurar el material ells mateixos i sovint s'han de costejar el viatge (per no dir de les seves families, que han hagut de fer col.lectes per anar a Xina).

I esclar, com que tenim un programa ADO, que suposo debem costejar nosaltres dels nostres impostos, tenim el dret d'exigir una mica més d'ouets a l'hora de competir... De totes maneres, cal ser realistes l'ADO espanyol no li deu arribar a la sola de la sabata a l'ADO xinès o nord-americà, esclar... Spain is different!

En fí, només em sorprèn i em dona bastant que pensar que siguem tan exigents per una banda i que els mexicans siguin tant conformistes... o no!