Enderrock!!!

Si, estic emocionat! Han comensat les obres d'ampliació de la planta (de fet a la part del darrera ja gairebé acaben, pero com des d'aquí no es veu i ningú havia obert la boca, no ho sabía).

Ara però, han comensat a enderrocar un dels edificis que hi ha a la vista.

Primer havien comensat a tirar a terra els sostres a cop de martell, i jo pensava "Ostras! No acabaràn ni l'any 3000". Suposo que després d'una setmana es van adonar del mateix que jo pensava i van decidir portar una pala mecánica que en dos díes gairebé ja té l'edifici a terra.

I jo que me la paso veient com la pala, com si els murs fossin de paper, els tira a terra un darrera l'altre. Semblo un iaio d'aquests que tenen com a hobby anar a veure les obres. Només em falta la boina i una bossa de pipes.

"Para muestra un botón" de com está quedant (la magia de tenir un portátil amb blue-tooth...) :

Tot això ve a cuento perquè m'he adonat que els enderrocs ens emocionen més que les construccions. ¿O a vosaltres no us emociona més veure com en un dos per tres un edifici va per terra que el que triguen les grans obres? I des de petits, eh? I desgraciadament, això no diu massa al nostre favor. Ens encanta la destrucció i la construcció ens deixa més o menys indiferents en comparació.

És emocionant sentir com tremola el terra quan cauen els murs, és emocionant veure com cauen com si fossin de paper sota els cops de la pala mecánica, és emocionant veure com s'eleven els núbols de pols i és emocionant veure com la montanya de runa s'eleva!

Per altra banda, deixeu-me dir-vos que el tema és molt adhoc perquè jo també estic fent feina de demolició dins el meu cap (evidentment acompanyada de construcció, si no, no té cap cas). Si nens i nenes de terres llunyanes, estic eliminant certs murs que em bloquejaven bastant.

Evidentment, primer ha calgut fer un estudi minuciós dels plànols per adonarme de que la construcció laberíntica i mastodòntica era surrealista i que hi havia murs que no treien cap a res. I també s'han refet els plànols d'una manera més pràctica.

¿O vosaltres no creieu que som arquitectes de la nostra ment? I aparelladors, i capatassos i manobres.

En fí, que li donarem una "manita de gato a la mansión de los Plaff" i quedarà millor que el Palau de Buckingham, el Palau de Versalles i totes les meravelles del món juntes, les velles i les noves.

La cuestió és que ja ho necesitava. Fa temps que hi ha bastantes coses que no acababen d'anar a l'hora. Ja sabeu, defectes estructurals i la cosa no és que amenacés ruïna, oi? Però ja estaba per negarme a mí mateix el permís d'habitabilitat.

Bàsicament, s'han remodelat cuatre ales que estructuralment bloquejaven els accessos a altres ales i feien que la cosa funcionés com una casa de pu... o sigui un caos que no l'entenia ni jo (imagineu-vos els demés). No us donaré més detalls perquè bàsicament també he cambiat les polítiques dins de l'empresa i no m'és permès de proporcionar informació que pot posar en perill l'operació. És top secret, ok?

En fí, la cosa està resultant prou bé, amb l'anàlisi dels plànols m'he pogut adonar de moltes coses que no sabía i de moltes altres coses que pensaba que sabía pero que no eren correctes. Precisament per culpa d'aquests "defectillos" estructurals dels que parlo, un intenta esbrinar que coi està passant i l'únic que fa es donar voltes com un gos que es mossega la cua i donar pals de cec a tort i a dret sense encertar-la ni a la de tres.

Ara ja ha comensat l'enderroc i la re-construcció parcial. I espero que en no massa temps les coses funcionin com una seda per aquí dins.

Ja sabeu, "hágalo usted mismo". És la filosofía Ikea portada a l'interior de la ment. Psicología Estructural d'aventura (com fer kayaking però dins del teu cap) i portada a l'extrem (moooooooooolt a l'extrem).

Però funciona i funciona prou bé.

Ja fa molt de temps, bàsicament des de que vaig llegir "Hannibal" que tinc ganes de fer un refugi mental, una mansió mental. No és res més que una fòrmula pnemotècnica per recordar grans quantitats de coses sense massa esfors. Un crea una habitació, casa, mansió (el que vulgui) on literalment s'hi veu "guardant o arxivant" les coses que vol recordar (fotografies, documents, quadres... El que vulguis mentres sigui algo visual) i l'únic que ha de fer es "tornar-hi i buscarlos" per recordar-los immediatament. D'aquí n'he tret la idea per explicar-vos el que estava fent.