El final del començament

Un cop, vaig veure una pel·lícula que es deia "Millenium". No en recordo pas massa, només que hi sortia en Chris Christopherson. La pel·lícula era una de tantes pel·lis apocalíptiques que jugava amb la possibilitat d'una paradoxa temporal que acaba aniquil·lant la humanitat. L'únic, de tota la pel·li, que la meva memoria va considerar memorable de tota el film, va ser la darrera frase, quan tot s'enfonsava al voltant dels protagonistes: "Això, no és el principi del final; és el final del principi".

Aquesta frase, podriem dir que està bastant d'actualitat amb tot el catastrofisme associat al 2012 i els maies i les seves suposades prediccions catastrofistes.

Hi estic d'acord, com a espècie, no sembla pas que estem passant el millor dels moments. Tenim més desastres "naturals" dels que podem manegar, l'economia mundial se n'està anant a pastar fang, els governs es preocupen més (per no dir "només) de salvar bancs i grans empreses que de salvar els seus governats, la violencia esclata a cada pas, cada dia ens assabentem de noves atrocitats comeses a qualsevol racó de món per cualsevol boig amb poder suficient. Veiem també com mentre una minoria s'enriqueix i gaudeix de luxes impensables per la gran majoria, cada cop hi ha més gent que passa gana i penúries. Aquesta mateixa minoria, gaudeix de la impunitat suficient com per sortir il·lesa de qualsevol procés obert en la seva contra, mentres que a una persona que pasa gana i roba un troç de pa li cau tot el pes de la llei a sobre (si no heu llegit "Els Miserables" de Victor Hugo, ho haurieu de fer, ara.).

Mireu, us diré el que penso jo. Qualsevol canvi, per petit que sigui; qualsevol transformació implica un procés i aquest tipus de procesos (com el que estem visquent) no solen ser un camí de roses, precisament.

De vegades, quan un edifici està mal fet, val més la pena demolir-lo i començar de nou que no fer-hi les reformes necessàries. I això és exactament el que està passant: que l'economía es una merda? Doncs bé, potser val més la pena que acabi de petar i tornem a començar que no pas que ens facin aguantar l'agonia d'un sistema que no funciona ni funcionarà. Siguem sincers: li estàn allargant la vida artificialment a quelcom que ja porta anys mort (des del 2008, si no és que des d'abans).

La violencia que experimentem té varies explicacions molt simples:

1) En primer lloc, la resistencia que ofereixen determinats grups (minoritaris) a perdre el seu poder econòmic i social.

2) En segon lloc, la gran quantitat d'energia que estem rebent en aquest moment. Algunes persones es poden sentir tant alterades que poden tornar-se violentes, precisament per la resistencia que ofereixen als canvis que aquesta energia provoca en les persones.

3) Com a conseqüència de les dues anteriors (juntament amb accidents i desastres naturals), està morint molta gent. Aquesta gent, aquestes ànimes, son esperits que al moment de llençar-se cap al món van decidir que o bé no volien viure aquests canvis encarnats en un cos humà i sobre la terra, o bé ja han complert la seva missió i tornen cap a l'altra banda del vel. Al final, ens quedarem només els que no hem acabat les nostres misions o bé els que vam decidir viure aquests canvis des del punt de vista humà.

Hi ha un altre tema (que sé que crearà pol·lèmica i aixecarà polseguera) i es la injusticia i la desigualtat social. Vosaltres creieu que hi ha més desigualtat social i més injusticia social ara que fa 20 anys o 200 anys? Us equivoqueu. El món és exactament igualment injust e igualment desigual, el que passa és que ara la informació flueix, la gent està més desperta i en altres paraules: ens costa menys adonar-nos de certes coses i se'ls veu més el plumero als de sempre.


No heu de patir, aquests fets son normals i passen perquè han de passar: formen part del procés de canvi. A més, hi ha qui, des de les ombres ens cuida i vetlla perquè els efectes d'aquests canvis siguin els menors possible.