Somnis

A arrel del meu post anterior (com sempre, us animo a fer comentaris - esteu molt tímids darrerament.) m'ha vingut de gust escriure sobre els somnis.

Qualsevol persona mínimament "desperta" (espiritualment parlant) sap que hi ha dos tipus de somnis. Els somnis "normals" i els somnis "especials". En general, un no podria fàcilment dir quina és la diferència entre els dos a nivell de continguts. Ambdos tenen forces elements en comú, però bàsicament, i això és una cosa que ressona força dins meu, el més important d'un somni, és la sensació que et deixa quan despertes.

Quan un té un somni "especial", per dir-ho d'una altra manera més entenedora, que és atípic, un sencillament ho sap. Al despertar, un sent dins seu, la sensació de que allò que acaba d'experimentar és quelcom més que una mescla heterogènia d'imatges, sons, sensacions i experiències que tracten d'expressar els desitjos, les pors i les preocupacions que ens assetgen durant el dia.

Un intueix que hi ha alguna cosa més: un missatge. Aquest missatge pot ser evident o, com és normal, en el meu cas, disfressat de mil maneres. Cadascún dels meus somnis "especials" és un misteri que haig de tractar de resoldre amb els meus limitats recursos.

Apart d'això, he tingut temporades de somnis temàtics. Lo qual no deixa de ser curiós, jo sempre havia pensat que això només passava a les pel·lícules. Vaig tenir una temporada molt llarga de somnis aqüàtics: somniés el que somniés sempre hi havia aigua pel mig. Després, i no fa pas gaire, vaig tenir una temporada on de tant en tant es repetia un patró de colors en els meus somnis: blanc, groc i verd.

Qualsevol persona que es dediqui a desxifrar somnis us pot dir que l'aigua (segons com es presenti: no vol dir el mateix somniar amb un riu, que amb el mar, que amb l'oceà, que amb un bassal d'aigua bruta, etcètera) representa problemes i preocupacions que s'albiren a l'horitzó. I en quant als colors, hi ha set colors que tenen significats molt especials en l'espiritualisme: blau, groc, blanc, rosa, verd, taronja/daurat i violeta.

La llum, amics meus, es pot descomposar en aquests set colors i cadascún d'ells representa un aspecte:

1. Blau: la força, la voluntat
2. Groc: la inteligència, la il·luminació divina
3. Blanc: la puresa, la veritat
4. Rosa: l'amor (no podia ser d'una altre manera)
5. Verd: la salut
6. Taronja/Daurat: l'abundància
7. Violeta: el perdó

El que no em queda clar és qué vol dir la combinació dels tres colors que s'han estat repetint als meus somnis.

La qüestió és que en els somnis especials, hi ha detalls que els fan precisament especials. En el meu somni d'ahir, la sensació que em va produïr una de les persones que hi apareixien, va ser cabdal per considerar aquest somni com fora del comú. Era una persona que no era només més alta del normal, era gran en tots els sentits. Només amb el fet d'entrar a casa meva, la va omplir (tenia una personalitat fortíssima) i no només això: tenia un aspecte gairebé regi, molt elegant. Talment, com un dignatari, algú acostumat a tenir una gran responsabilitat sobre les seves espatlles, a donar ordres.

Això, evidentment a banda del seu aspecte físic, amb un to de pell olivaci, gens comú, gairebé diria que verdós, que em va cridar molt l'atenció.

En quant a la primera parella que em visitava en el somni, i em mostrava l'artefacte en funcionament, no em van produir la mateixa sensació però sí hi havia quelcom d'especial en ells: la familiaritat amb que parlàven amb mí (tot i que no els conec de res), la forma gairebé paternalista amb que m'ensenyaven aquella espècie d'aparell i una àura de bondat i simpatia que irradiàven... tot això no és normal en els somnis "normals".

Els somnis, són una de les formes en que el món de l'altre banda del vel es comunica amb nosaltres. Quan dormim, hi ha tota una sèrie de barreres conscients (i espirituals) que es relaxen i permeten una millor comunicació. I no només en un sentit, en els dos sentits.

Hi ha qui diu, que sempre (Sempre, eh?), durant la nit, el nostre Jo Superior, es desprén del cos i empren viatges cap aquí i cap allà, comunicant-se amb altres esperits, obtenint i compartint informació, visitant llocs llunyans i acomplint missions que durant el dia no pot fer per estar lligat al cos mitjançant la consciència. Us imagineu estar emprenent viatges astrals durant la vigilia? Jo tampoc, seria un caos absolut!

Evidentment, hi ha mecanismes que fan o permeten que no guardem cap record d'aquests viatges i moviments nocturns, podríem tornar-nos bojos per complet si ho recordèssim. Aquesta, podríem dir que és la forma "hardcore" de comunicació. La forma "light" seria la comunicació de missatges mitjançant els somnis.  

Es llarg d'explicar, però tractaré de resumir. El nostre esperit, la nostra ànima, és eterna i és antiga, probablement (a menys que siguem ánimes relativament noves en aquest planeta) molt antiga. Segurament, ha viscut centenars de vides abans d'aquesta i totes les recorda i en guarda totes les experiencies. Apart, es etèrea i es pot moure a voluntat per l'espai i el temps. Aquest és el nostre jo superior.

Per poder encarnar en una nova vida i aprendre les lliçons que encara no ha après, aquest jo superior, conscientment, es sotmet a tota una sèrie de mecanismes pels quals no recorda conscientment qui és en realitat, ni qui ha estat o què ha après durant les vides anteriors. És una qüestió pràctica: si un no ha pogut aprendre quelcom en una vida, ho ha de recuperar en una altra però no ho podrà fer si conserva els records, les actituds, els coneixements i les frustracions de l'anterior.

Aquests mecanismes, són els mateixos que no permeten (la majoria dels cops) que recordem les aventures del nostre Jo Superior de la nit anterior.

"Despertar" espiritualment, és aprendre les lliçons que ens faltaven per aprendre i a l'anar-ho fent, anar-nos alliberant d'aquests mecanismes dels que parlo de forma que estem conectats més i millor amb el nostre Jo Superior. Llavors comencen a sorgir coses com les visions, el record de vides passades, la comunicació telepàtica, la premonició, etcètera i no precisament en aquest ordre. Tot i que tots som un, a la fí i al cap, cada ànima és un món i passa per un procés de despertar espiritual diferent.