A Tope Tiiuuuuuus!

Que es el mateix que dir "vaig de cul, pero se me'n fot!". Així és, vaig de cul pero més que Sant Patrás, patró dels crancs.

Ja us havia avansat que quan creies que la vida t'havia posat on li semblava, es a dir al fons del pou més fosc i pudent que es pugui ni tan sols imaginar, sempre trobava la manera d'esclafar-te una bota militar plena de fang i de bruticia al bell mig de la cara i enfonsar-te encara més.

Pessimista joooooooooooooooo???? Vosaltres no coneixeu a l'Àlex, oi? Es broma, Àlex!! Jejejejejeje Cal prendre's les coses amb humor, nens i nenes.

Qué sería de la vida sense una bona dosi d'humor negre estil MF? Una caca de Tiranosaurus Rex amb grip intestinal després de fotre's uns "tacos" de triceratops amb molta salsa picant? No pot ser pitxor, la veritat.

M'estic aprimant més de lo desitjable? I qué? Desde que ostento aquest nou pes i aparensa he descobert que m'assemblo al meu avi Nai, en pau descansi, lo qual es un motiu d'alegria per mi. Esclar, deixant de banda els cabells rinxolats i la pell una mica més morena que la meva, pero almenys els tinc ondulats que ja es algo.

A la feina estic algo putejat? I qué? No estic putejat del tot, i mentres hi ha vida, hi ha esperansa.Almenys no m'aburreixo com quan no tenía feina (nota mental : haig de revisar aquesta frase, la paraula "PLAYSTATION" ha comensat a ressonar dins el meu cap insistentment, crec que hi ha alguna cosa que falla).

Amics meus, he decidit prendre'm les coses amb humor. Diuen que a les penes, punyalades i jo penso fer una carniceria. Per cert, la galta està d'oferta aquest mes.

La veritat es que ahir em vaig sentir certament deprimit. Més que el Ronaldinho que ja es molt! Eu só deprimidhu! Mireu, no es que us importin els motius oi? Pero se'm van ajuntar dos que tres coses que em van remoure certes coses que tinc a dins, com uns cuquets que quan es desperten fan de les seves. Una d'elles es el record del meu avi, pobret. Hi ha indicis mooooooooolt grans per mi, de que hi ha un membre de la familia mexicana a qui li estàn a punt de donar el carnet vitalici del club dels amics de l'Alzheimer, i es una cosa que em puteja bastant perqué es algú a qui estimo, es una persona que era molt intel.ligent i molt sabia, i perqué em suposa tornar a viure, salvant les distàncies, tot el procés que vaig viure amb la meva besàvia primer, i el meu avi (ja us he dit que m'hi assemblo?) després. Aquest es un dels motius principals, els altres no venen a cuento.

Aquesta es una malaltia fastigosa que acaba amb les persones que estimes i potser les més válides que coneixes en un obrir i tancar d'ulls. I em recontrafastigueja això. Esclar que Déu té els seus motius, etc, etc, etc... Pero es que sembla que em tingui manía. Dues de les tres persones a qui els ha tocat els he considerat els meus mestres en molts aspectes i apart a les tres els he tingut molt d'apreci.

Ups, penso que el meu humor ha mutat en una altra cosa, pero necesitava desfogarme.

Ei! No es tractava d'això tampoc, ho sento.

La qüestió es que haig de marxar, ja es hora de plegar i m'espera una emocionant i apassionant vetllada de pintura de menjador, previa col.locació d'arbre de Nadal. Algo que m'omple de joia i alegría. Per algo em diuen "El Grinch" a casa, un mot carinyós que m'he guanyat a pols donat el meu amor desaforat per l'engalanament nadalenc de la casa ( i es que els mexicans tenen una idea molt rococó del que és un arbre de Nadal). O sigui, és l'extrem, ni més ni menys. En el tot o res, ells es queden amb el tot el que hi capiga i com més millor, lo qual em fa mandra, esclar. No hi estic acostumat i em provoca certa coissor insuportable als ulls cada cop que veig tanta llum, i tanta esfera i tant llas i tanta molsa. Si, si... El Grinch! O sigui perqué us feu una idea, un pot veure l'arbre de nadal i intuïr per la forma que es tracta d'un arbre de Nadal amb molta sort, sinó, pot pensar que els marcians finalment han trobat la forma d'envair-nos i que no trigarà a sortir un homenet verd d'aquella massa de llums i esferes dient : "Klaatu Barada Nictó".