Insignificants? JA!!!!

Un amic, tot i que encara no el conec en persona (ell escriu al blog d'un amic meu), va publicar un post ahir que m'ha fet pensar molt. A partir d'una fotografia de satèlit, es plantejava la insignificància de l`èsser humà respecte a l'univers.

Això em va portar a pensar que potser en termes físics som insignificants respecte l'univers de la mateixa forma en que ho és un bacteri respecte al tamany de la Terra, pero penso que només ho som en aquests termes. Tenim un òrgan dins la closca que no només pot contenir, no un sinó molts universos, sinó que també els pot crear, modificar sobre la marxa, i fer tot el que us passi pel cap. El cervell. Tot i que alguns, ja grans, no l'han aprés a utilitzar o l'utilitzen només per contenir informació ridícula i estúpida, el cervell humà es extraordinari, i això que diuen que només utilitzem un 10% de la seva capacitat!

Pensem en termes creatius, tot i que tothom no té la mateixa capacitat, penseu en totes les idees, descobriments, invents, llibres, pelicules, pintures, cansons, poemes, negocis, teories, lleis, experiments i altres, que hem creat. Tot i que hi ha molt terreny per explorar, hem sigut prou inteligents com per buscar la forma d'entendre i explicar com funciona la Natura, com és el nostre món, l'univers. Hem creat milers de màquines per aconseguir-ho i també per fer-nos la vida més fàcil (amb més o menys èxit, esclar. Algunes semblen fetes per complicar-nos-la i sembla talment que la idea hagués sortit del banyut i no pas d'un cervell humà).

Esclar que el cervell humà té tant la capacitat de crear coses boniques i útils, com la de crear coses inútils i lletges, apart de la capacitat de destruïr coses, persones, llocs, situacions, etc... Som així de duals nosaltres. Pero tot i que avui no estic massa optimista (deu ser el temps) doncs prefereixo pensar que som meravellosos i que tenim una eina que no la valorem massa.

Fins avui, el cervell humà ens pensavem que el coneixiem una mica pero que no l'acabavem d'entendre del tot. Ara ja està clar que no el coneixem en absolut. Ja us vaig dir que totes les sensacions que tenim provenen d'impulsos elèctrics que van dels òrgans sensors (ulls, orelles, llengua, aparell olfactiu i tàctil) fins al cervell, on són processats i això precisament és el que veiem, sentim, tastem, olorem i notem. Així doncs no podem estar segurs al 100% de que realment fora del nostre cervell existeixin les coses que sentim (tot i que durant la meva carrera em van explicar perfectament com funcionava tot plegat, segueixo tenint petits dubtes).

Penseu per un moment, els que penseu que tenim un esperit, ànima o com li volgueu dir, que aquest està lligat al cos fins al moment de la mort. Per nasos aquest hauria de residir al cervell o molt proper a ell ja que és el lloc on pensem i on creem les nostres emocions.

Fa poc s'ha descobert una cosa que ha deixat estupefactes als científics i ha entusiasmat als creacionistes (aquells que pensen que la teoria de l'evolució és un acudit de mal gust i que en realitat tots els animals, inclòs l'home, van ser creats per Déu, amb o sense variacions). Doncs bé, fins ara, se sabía que el material genètic de tots els èssers vius contenía petites illes de sentit, envoltades de grans illots de material genètic sense sentit, que no serveix per res, vaja. Es pensava, i així m'ho van pintar a mi, que aquests grans mars eren seqüencies sense sentit que protegien les zones que realment tenien una funció. Doncs bé, això sería molt vàlid si aquestes zones no es trobessin en la mateixa posició i gairebé amb la mateixa seqüencia a diferents animals (i suposo que passa el mateix amb els vegetals). Penseu que al ser més grans, tenen més probabilitat de patir mutacions i és per això que hi ha variacions, pero són variacions mínimes. Un día us explicaré com funciona i com s'estructura el DNA i com es duplica i es formen proteïnes a partir d'ell.

Qué es el que penso al respecte d'aquest descobriment? Hi ha vàries possibilitats, o bé son zones que havíen estat importants en el passat pero que ara no serveixen de res per pèrdua de funcionalitat (la cual cosa es bastant difícil ja que l'evolució de les espècies es produeix per mutació i aquí gairebé no hi ha diferencies en la seqüència. És a dir, per una banda és fàcil que s'hi produeixin més mutacions perqué són més grans que les que sí tenen sentit, pero per altra banda estan conservades, lo cual vol dir que hi ha mecanismes de reparació que hi han actuat per la seva importancia), o bé son zones que si tenen una funció pero no la coneixem. Aquí està clar, que les zones que si són funcionals, els gens, ho són perqué permeten a les cèl.lules fabricar proteïnes (són com una recepta de cuina, tot i que també hi ha gens reguladors que regulen els altres gens o la duplicació de l'ADN, i altres coses) i aquestes zones de les que parlo no fan això, de fet no sabem que facin res, pero allà estan. En fí, potser son una curiositat, pero jo penso que si han de tenir una funció si no, no s'haurien conservat gairebé intactes en seqüencia i posició en tants organismes diferents. De fet, els gens que no varien entre les diferents espècies són els més importants (per exemple el que regula l'expressió- o fabricació - de la insulina en els mamifers). Així doncs, tot fa pensar que hauríen de tenir la seva importància, pero quina???? Pués aquesta es una pregunta per la que no tinc resposta pero podría ser que tingués algo a veure amb l'ànima/esperit tot i que aquests se suposa que són eterns i el DNA es transitori. Tot i així, podría ser l'expressió física de quelcom eteri i etern.

Una altra cosa que ha sorprés als científics, és el disseny del material genètic (de fet de tota la vida en general). Tot el sistema genètic sembla talment com si algú l'hagués dissenyat, és massa perfecte com per ser fruït de l'evolució i si a això li sumem per exemple, que l' Homo Sapiens, no sabem ben bé d'on va sortir (el famós "eslabón perdido" deixa masses incògnites i es extrany que cada día es trobin restes més i més llunyanes en el temps dels nostres suposats avantpassats pero no en trobem cap del nostre immediat antecessor). Llavors, se'ns comensa a formar una imatge borrosa al cap que sembla tenir la forma d'algo superior a nosaltres que no tan sols hauria creat la vida, sinó que se'ns hauria tret a nosaltres del barret, com si fossim un conill.

Ja soc tiet (3a part)

Suposo que no ho sabieu tots pero la meva cunyada estaba embarassada. I dic "estaba" perqué aquesta tarda ha donat a llum un nen que ha pesat 2.5 Kgs. El nen pesa poc perqué s'ha adelantat gairebé un mes. La setmana pasada ja ens va donar un ensurt quan dimarts, van haver de venir corrents desde casa seva (creieu-me que no és a la cantonada, precisament) perqué tenía contraccions pero res de res, una falsa alarma. Li van aturar les contraccions i cap a casa. I jo, que dissabte l'estava veient, pensava : "Jo diria que és imminent", perqué,caram, a mi sempre m'havien dit a casa que la panxa baixava quan ja estaven a punt de parir i jo li veia gairebé a terra, la panxa. I dit i fet, ha estat aquesta tarda. Lo bo que estaven per aquí i no els hi quedava massa lluny l'hospital. Pel que m'han dit tot ha comensat igual que l'altre dia pero amb la diferencia de que ha trencat aigües i esclar, per molt que volguèssin ja no hi podien fer res. De totes maneres tot ha anat la mar de bé i tant la meva cunyada com el meu nebot estàn molt bé.

Demà havia d'anar a Inmigració al matí i d'allà a treballar pero donada la importancia de que es el meu primer nebot que coneixeré des del primer día de vida, doncs he demanat festa (que no us penseu pas que me la pagaran eh? pero donada la importancia doncs s'ho val) i aniré a coneixer el meu nou nebot a l'hospital. Com que es 8 mesí doncs suposo que estarà a la incubadora i l'hauré de veure de lluny pero bueno, algo és algo. Almenys ara entendré el que em deien a casa de quan m'anaven a veure a mi a l'hospital quan vaig neixer. Esclar que en el meu cas era per altres motius : ja us sabeu la historia pero us l'explicarè. Jo no vaig nèixer abans d'hora, al contrari! Em vaig enraderir una setmana. El que passa es que pobre de mi tenía problemes respiratoris així que em van separar de ma mare, em van dur a un altre hospital i allà m'hi van deixar en una incubadora fins que em vaig curar, o almenys això és el que em sembla, perqué com que las vaig passar de tots colors quan era petit sempre confonc les histories. Això si, a mi sempre em coneixien a la sala d'incubadores, en primer lloc, perqué era l'únic amb una mata de pèl, negre com un corb i segona, perqué sempre m'estaven cambiant (estava fet un cagón, jajajajajaja!!!!).

En fi, ja soc tiet per tercer cop i aquest cop des del comensament!!!!

"El llibre dels misteris" Deepak Chopra

Avui he comensat a llegir un llibre en les poques estonetes que tinc lliures li vaig donant una ullada. Com no, el llibre tracta de temes que podriem dir-ne metafísics. El va escriure Deepak Chopra (potser alguns n'haureu sentit a parlar), i es diu "El llibre dels misteris".

Gairebé n'he llegit dos capítols i estic fascinat. El primer capítol tracta sobre el misteri de la vida. Tots, i quan dic tots vull dir tots, hem tingut experiencies que ens fan pensar que la vida no és només el que pensem que és. Consti que no em refereixo només a fenòmens paranormals eh? Vull dir que quí no s'ha estremit amb una pessa de música delicada, amb unes paraules escrites, un paisatge, una pintura, un ambient...? En aquests moments un pensa que hi ha alguna cosa més que l'anar a treballar, cobrar i pagar, menjar i dormir. No estem satisfets amb res i com més tenim, menys satisfets ens sentim. Això es perqué el que nosaltres creiem que necessitem no es realment el que busquem. Després l'amic Deepak fa una analogia amb les nostres propies cèl.lules i n'enumera els principis que regeixen la seva vida. L'organisme humà no només té inteligencia al cervell, s'ha demostrat que el sistema immunològic i fins i tot el sistema intestinal també tenen una certa inteligència independent del cervell.

Les cèl.lules segueixen uns principis característics que seríen anàlegs al principi de la vida que dona títol al capítol :

1. Tens un propòsit superior : les cèl.lules del cos acorden treballar per el bé del cos, el benestar individual es secundari. Fins i tot donen la seva vida pel bé del cos (i això passa cada instant. Les cèl.lules de la pell moren a centenars cada hora, les cèl.lules del sistema immune es sacrifiquen lluitant contra les infeccions per preservar el cos...). L'egoisme és inconcebible, fins i tot quan la integritat de les cèl.lules està en perill.

2. Comunió : cada cèl.lula està en permanent contacte amb les demés. Hi ha cèl.lules missatgeres que corren en totes direccions per notificar als llocs avansats cualsevlol intenció o desig per petit que sigui. Retirar-se o negar-se resulta inconcebile. .

3. Consciència : les cèl.lules s'adaptan a cada moment. Son flexibles per respondre a cada situació. Mantenir hàbits rígids resulta inconcebible.

4. Aceptació : les cèl.lules reconeixen que cadascuna és igualment important. Totes les funcions del cos són inter-dependents. Realitzar-les de forma aïllada resulta inconcebible.

5. Creativitat: tot i que cada cèl.lula realitza funcions específiques (les cèl.lules del fetge, fan 50 funcions diferents, per exemple)., aquestes funcions es combinen de forma creativa. Una persona pot digerir aliments que mai abans habia menjat, tenir pensaments nous o ballar d'una forma mai vista. Aferrar-se a conductes anquilosades resulta inconcebible.

6. Estar : les cèl.lules obeeixen a un cicle universal de repòs i activitat. Tot i que el cicle es manifesta de diferents formes (nivells hormonals fluctuants, pressió sanguínia, ritmes digestius...), la seva expressió més òbvia és la son. Encara no sabem perqué necessitem dormir pero si no ho fem patim disfuncions greus. La activitat obsesiva i la agressivitat són inconcebibles.

7. Eficiència : les cèl.lules operen amb la menor quantitat possible d'energia. En general, només acumulen tres segons d'aliment i oxigen dins de la paret cel.lular. Confíen plenament en que se'ls proveïrà. El consum excessiu d'aliment, aire o aigua és inconcebible.

8. Conexió : degut a la seva herència genètica comú, les cèl.lules saben que, en esencia, son iguals. El fet de que les cèl.lules hepàtiques siguin diferents de les cardíaques, i les musculars de les cerebrals, no contradiu la seva identitat colectiva que es inalterable.Avui en dia, ja es pot transformar genèticament un tipus de cèl.lula en un altre al laboratori, retornant-la al seu origen genèric (cèl.lules mare). Les cèl.lules sanes estàn vinculades al seu origen sense importar quantes vegades es divideixin.Viure en aïllament resulta inconcebible.

9. Donar : l'activitat principal de les cèl.lules és donar, cosa que manté la integritat de la resta. El compromís total de amb la concesió produeix automàticament la recepció, l'altre meitat del cicle natural. L'acúmul es inconcebible.

10. Inmortalitat : les cèl.lules es reprodueixen per transmetre a la seva descendència, sense restriccions, el seu coneixement, experiencia i talents. És una classe d'inmortalitat pràctica: sotmetre's a la mort en el pla físic pero guanyar-li la partida en el terreny no-físic. La fossa generacional resulta inconcebible.

Aquest pacte que mantenen les cèl.lules és plenament espiritual. La primera característica correspon als atributs espirituals de renunciació o despreniment : donar a Déu allò que és de Déu. I la inmortalitat, correspon a la creensa de la vida després de la mort. De totes maneres les cèl.lules del cos, no n'entenen d'espiritualitat. És, per tant, un principi perfectament natural, és la forma en que la vida funciona.

Fixeu-vos en tot el que resulta inconcebible al món de les cèl.lules : egoisme, aïllament, acúmul, malgastament, activitat obsesiva... Si les nostres cèl.lules no ho fan, perqué llavors ho fem nosaltres? Hem traït la sabiduria del nostre cos i pitxor encara, hem ignorat el model d'una vida espiritual perfecta.

El segon capítol del llibre s'anomena : "Secret 2 : el món está en tú". Resumidament, i no l'he acabat. Comensa dient que tots creiem cegament en el que veiem, sentim, toquem, olorem, saboregem... Però malgrat això no som conscients de que tot això, no podem estar segurs que existeixi realment. O ¿quina diferencia hi ha entre el que sentim quan estem desperts i el que sentim quan sommiem? Les àrees del cervell que funcionen són exactament les mateixes que funcionen durant la vigilia. Llavors, ¿perqué estem tan convensuts de que el que sommiem es fals i el que experimentem durant la vigilia es cert? Dins el cervell es fosc com la gola d'un llop i malgrat tot experimentem la sensació de veure la llum del sol, pero ¿qui ens diu que no es tracta tan sols d'una descarrega elèctrica al nostre cervell i que a fora no hi ha res?. Així el segon misteri és el següent : No estem en el món, el món està en nosaltres, nosaltres el creem cada instant. Som creadors, igual que Déu. I encara més, tots els punts de vista són subjectius. Això es la base de l'espiritualitat, el fet de que cadascú percebi el món i la vida de formes diferents ens empeny a buscar una base que ho armonitzi tot.

No és genial? I té raó!!! Ets tú el que està al meu somni, o jo soc al teu o tots dos estem al somni d'algú altre? Déu potser? Genial, genial!!!! Segueixo llegint.

OOPARTS (2A PART)

He estat llegint una pàgina forsa interessant tot i que no m'agrada el seu punt de vista creacionista si aporta dades interessants al respecte dels ooparts (http://s8int.com/), està en anglès pero aquí us en faig un resum. La pàgina intenta demostrar que el diluvi universal va existir realment i que va esborrar del mapa tota una sèrie de civilitzacions avansades que hi havia a la Terra de les que ara n'estaríem trovant les poques restes que van quedar (els nostres amics els ooparts).

S'especula (Johnathan Gray, arqueòleg/escriptor, "Dead Men's Secrets") que cap a l'any 4000 a.C. dos bilions de persones van desapareixer de la Terra per un cataclisme que va esborrar la major part de la seva avansada tecnología. Els seus descendents i supervivents, s'haurien desbandat des del mont Ararat (us sona?) per crear civilitzacions menys avansades pero amb encara alguns coneixements dels seus predecessors.

Gairebé tots els escrits antics arreu del món parlen de l'origen a partir d'una super-rassa que va ser esborrada de la fas de la terra per un cataclisme. Arreu del món han estat sorgint invencions antigues impossibles (ooparts) i algunes d'elles demostren una tecnologia almenys tan avansada com la nostra.

A la foto podeu veure una pedra antiga tallada en una sola pessa aproximadament 2.4 milions de lliures ( un milió de quilos) i que ni tan sols les grúes modernes poden aixecar.

Es significativa la recurrencia del nom Noé al llarg de tot el món i en llegendes o mites amb característiques semblants : Hawaii (on se l'anomena Nu-u), el Sudàn (Nuh), China (Nu-Wah), l'amazones (Noa), Frigia (Noe) i entre els Hotentots (Noh i Hiagnoh).

Ja us vaig fer notar en un altre post que les diferents civilitzacions van sorgir de cop, totalment desenvolupades. Abans de les ciutats a la Terra no hi havia res de res. No hi ha transició : grans ciutats, amb suntuosos temples i monuments, amb sistemes de drenatge perfectes. Un sistema decimal desenvolupat des d'un inici.Una escriptura a mà llesta i perfecta.Un sistema de noms ben establert (un faraó podia arribar a tenir fins 5 noms).Una societat ja dividida en classes especialistes.Exèrcits, servei civil i una jerarquia perfectament establerta. Una cort exibint totes les característiques d'un ben definida procedencia i forma. Tot això va sorgir del no-res. Egipte hauria de provenir d'una clarament establerta civilització. I no parlem pas de ciencia o tecnología sinó de la societat en sí.

Dieu-me si el que hi ha en aquest relleu del temple d'Abydos a Egipte no són avions.

S'han trobat indicis de restes humanes petrificades dins de blocs de carbó mineral o Antracita (Museu Smithsonian, U.S.A.). . La ciencia diu que el carbó mineral es va formar al Carbonífer fa uns 280 milions d'anys i que els primers homínids (australopithecus) van sorgir fa al voltant de 6 milions d'anys. Llavors? O bé hi havia homes fa 300 milions d'anys, o el carbonífer no va tenir lloc fa 300 milions d'anys o tot es tracta d'un frau científic molt ben elaborat pels creacionistes (que van en contra de la teoria de l'evolució y sostenen que Déu va crear-ho tot des d'un inici i la teoria de l'evolució es una patranya atea).

El 15 de juny de 1952 (avui en fa 55 anys), Alfredo Ruiz i el seu equip d'excavadors, van veure per primer cop una tomba maya que havia estat oculta per 12 segles, 1200 anys. Era la tomba del rei Pacal, i del seu sarcòfag prové el relleu que podeu veure a continuació.

La imatge mostra un home amb un vestit que recorda (molt vagament) a un trajo espacial dins del que sembla un vehicle i en actitud d'estar-lo pilotant.

Doncs, bé. O els mayes van inventar la ciencia ficció o realment l'home està pilotant una màquina. I que nosaltres sapiguem, els mayes ni tan sols coneixien la roda. No obstant, es poden veure tubs i panells, palanques, etc... Es per això que aquesta es coneix com la tomba de l'astronauta (tot i que podria ser una nau terrestre, com un cotxe vaja).

Al temple d'Hator a Dendera (Egipte) trobem altres "anomalies" tecnològiques.

Els arqueòlegs diuen que no hi ha res d'esxtraordinari en aquests glifs, però dieu-me si no sembla talment una bombeta gegant? I n'hi ha un altre on es pot observar el que sembla una televisió (amb tubs catòdics i tot).






Aquests glifs es van presentar a experts en electricitat i tots van coincidir en dir que semblaven a esquemes que s'utilitzen actualment per explicar processos electrics. En fi, la serp que hi ha dins de la bombeta, s'especula que representa el fluxe d'electrons, el corrent elèctric. Fixeu-vos que hi ha un cable sortint de la "bombeta" i està conectada a una espècie de generador (no us recorda a les películes clàssiques de Frankenstein?). El mico que està dret a la dreta de la imatge amb dos ganivets a les mans, representaría el perill pels no-iniciats.

Avui en dia se sap que l'Esfinx podría ser molt més antiga del que pensavem després d'estudiar els patrons d'erosió de l'aigua a la seva superficie. El sistema de construcció de les Piramides és encara un misteri i no el podem ni tan sols imitar. Les piràmides posteriors són un munt de runes i pedres disperses, mentres que les de Gizeh es mantenen gairebé intactes tot i ser molt anteriors (son de la tercera dinastia mentres que la resta son de la cinquena i sisena), i es troben al costat de l'Esfinx...No parlem de la precisió en el tallament de les pedres, ni de l'ensamblatge de les mateixes.

Ahir us vaig parlar d'un Bisont europeu (un Uro, ja extints) amb un forat de bala al crani. Ja tinc més dades, resulta que el crani en cuestió es troba al Museu de Paleontologia de Moscow i el forat que té exactament entre cella i cella, es perfectament rodó i sense els trencaments radials que deixarien projectils més lents, com per exemple una pedra llensada amb una fona. L'únic projectil que deixa un forat així es una bala.

Aquí podeu veure al nostre amic l'uro amb el forat de "bala" al bell mig del front.

Pel que fa al crani de Neanderthal us puc ampliar que es troba al Museu Britànic de Londres, i que el forat en cuestió es troba al costat dret del mateix. El millor de tot plegat es que el costat esquerra està trencat pero està trencat desde dins, que es el que passa normalment quan a algú li disparen al costat del cap.

Als monts Urals a partir de la dècada dels 90's, els buscadors d'or han comensat a trobar milers de restes d'espirals de metall petites, clasificades com a semblants als visos, algunes tan petites com 10,000 vegades més petites que una polsada. Aquests objectes de metall trobats en profundidats a partir de 3 a 40 peus es pensa que podríen ser de 20 mil anys enrera. El Dr Matveyeva que ha estudiat els objectes diu: “Es caracteritza la capa que conté els objectes per com la grava i els detritus es depositen… per la seva orientació, aquestes capes poden ser datades en 100.000 anys i correspondre a regions més baixes de l'horitzó de Mikulinsk del pleistocé superior.” En llengua planera el pleistocé és la época geológica anterior, que va comensar fa aprop de 2 milions d'anys i va acabar fa al voltant de 10.000 anys.

Els nano-espirals

Parlant de Russia, cientifics russos reclamen haver descobert un mapa aeri en relleu de fa 120 milions d'anys. El mapa conté mostres d'enginyeria civil com poden ser canals (amb una llargada de 12,000 Km en total), camins , abocadors, presses i té nombroses inscripcions (tenint en compte que segons la ciencia els Australopythecus van sorgir fa 6 milions d'anys hem de pensar que els dinosaures sabíen escriure). Al comesament, els científics van pensar que es tractava d'una antiga escriptura chinesa.Després, va resultar que les inscripcions van ser fetes en una escriptura jeroglífico-silábica d'origen desconegut.Els científics mai l'han pogut desxifrar. Un doctor en física matemàtiques de la universirtat de l'estat de Bashkir admet que “Quant més en descobreixo més sé que no entenc res". A la superficie de la roca s'han trobat dues closques fòssils, una de 500 milions d'anys i una altra de 120 milions d'anys.

Els olmeques eren un antic poble que vivia per aquestes terres. Al voltant de Veracruz i Tabasco, s'han trobat escultures de caps gegants, que estic segur de que tots heu vist, de més de 3000 anys d'antiguitat enterrades a més de 20 peus de profunditat i a una distancia considerable de les fonts de pedra més próxima. El més curiós es que les faccions de les cares semblen més negroides o asiàtiques que americanes. Així doncs, que caray hi feia una rassa negra al bell mig de Meso-Amèrica fa tres mil anys????

Les restes de la ciutat de Tihuanaco al Perú indiquen que aquesta era un port marí on podríen haver-hi cabut anclats centenars de vaixells, pero es que aquestes restes estàn situades a 12,500 peus sobre el nivell del mar, a l'alsada del llac Titicaca al mig dels Andes, es creu que el llac formava part d'un oceà perqué és salat i per la quantitat d'espècies marines que hi viuen en l'actualitat. Al voltant de la zona del port, a les roques hi ha marques d'aigua a diferents nivells. L'àrea que envolta el port està coberta de milers de fòssils marins. Es diu que hi hauria hagut una civilització anterior als incas amb una antiguitat de 17,000 anys.
No m'extendré més amb exemples, ja us vaig dir que n'hi ha aprop de 4,000 documentats i estudiats. I no hem parlat ni de les linies de Nazca (que Déu ni do també!) o dels gegants bíblics, o de l'Atlàntida... Potser en parli més endavant.

Ara les conclusions, jejeje. Crec que hi ha dos tipus d'explicacions pels ooparts. Uns son clarament restes de civilitzacions perdudes i més avansades perqué sencillament no s'assemblen a res que coneixem. Altres es poden interpretar sempre des del nostre punt de vista : petjades de bota a les roques, bales, martells, claus, visos, avions, etc... Coses normals per a nosaltres, pertanyen o podríen pertanyer a la nostra civilització perfectament. Lo cual em fa pensar que en un futur no molt llunyà haurem aprés a viatjar en el temps i viatjarem a èpoques molt llunyanes on potser haurem de viure perqué la habitabilitat de la terra estarà molt compromesa (té certa lògica no?). Imagineu-vos que descobrim la forma de viatjar en el temps, i comencem a fer viatges exploratoris, potser fins i tot turístics. Poc després, el medi ambient està tant degradat i els recursos son tan escasos que ens veiem obligats a fer un viatge massiu en el temps per sobreviure, a una època on el medi ambient és verge i tenim recursos ilimitats. Això però té un inconvenient, JA SABEM que totes aquestes civilitzacions van desaparèixer, així doncs perquè fer-ho si ja sabem que fracasarem (pero tot i així també sabem que sobreviurem). Crec que és més facil investigar en terraformació i anar a viure a un altre planeta. Potser el viatge en el temps sería molt més barat en recursos i diners, no ho sé, són només especulacions.

Ara bé, a l'antiga Yugoslavia, a Starveco, un arqueòleg va trobar una via romana, a sota un camí grec, a sota restes d'art del Neolític i a sota? A sota hi va trobar planxes de ciment, pur i dur. Són ciments de cases i n'hi ha varies construïdes unes sobre d'altres (varies generacions de cases). Apareixen del no res i desapareixen sobtadament en els estrats. Les cases més grans estan situades al voltant d'una plassa central. S'han trobat indicis de pràctiques religioses, amb altars. Això em fa pensar en que tot és una gran broma del destí. Qué passaría si la historia es repetís una i una altra vegada i sempre estiguèssim obligats a repetir-la? O sigui, que tal si comensa el món, evoluciona, i arribats a un punt s'acaba i tornem a comensar? Com en el mite de Sisif, el pobre home era condemnat pels Déus a pujar una pedra enorme cada día fins al capdamunt d'una muntanya, s'adormia i al dia seguent es trobava a baix de la muntanya i amb la pedra al costat.

Hi ha una altra cosa que no em quadra. Si aquestes civilitzacions perdudes eren tan avansades i tan nombroses (recordeu que es parla d'uns dos bilions de persones). En primer lloc perqué no van predir el cataclisme i en segon lloc perqué només es troben ooparts puntualment i no massivament, tenint en compte que estem parlant de ciutats immenses. Esclar que han passat milions d'anys pero també han passat milions d'anys dels dinosaures i se'n troben restes arreu del món cada dia. Esclar que podríen haver emigrat a altres planetes, si eren tan avansats almenys com nosaltres havien de coneixer per nassos el viatge espacial, pero potser es planteja el mateix problema que he exposat abans : o bé el cataclisme es va presentar sense avisar o per cuestions de logística no podien evacuar a tota la població mundial.

Podríem pensar que es tracta de civilitzacions d'un altre planeta. Hi ha diverses teories al voltant d'això mateix. Es diu fins i tot que la Terra esta buida per dins i que part d'aquestes civilitzacions viuen al seu interior que es d'on vindrien els OVNIS en realitat (pero esclar son teories que es basen en mites i llegendes de ciutats perdudes que van estar molt en boga durant el segle passat i ante-passat, recordeu "Viatge al centre de la terra" de Juli Verne, "El món perdut" de Sir Arthur Conan Doyle?).

També recordeu el que vaig dir en un altre post sobre l'origen de molts dels Déus de les antigues civilitzacions, relacionat amb el mite de l'Atlàntida i similars, i l'origen de les civilitzacions Egípcies i Meso-americanes. També de les civilitzacions Sumeria, Babilònica i Assiria que suposadament donen lloc als mites i llegendes del Gènesis de la Bíblia, pero recordant que la Bíblia es un llibre molt enganyós, escrit gairebé en clau (ja parlarem d'això un altre dia) i plegat de simbols que li fan tenir un significat totalment diferent. Per exemple, Nimrod que va ser el paio segons la Bíblia que va voler construïr la Torre de babel i això no és més que un símbol, perquè ja vaig escriure ahir que Nimrod era una ciutat i així doncs, no podria ser que la ciutat/civilització hagués volgut abarcar més coneixements del que debia i per això va ser "castigada"? (Nimrod va voler construïr una torre tant alta que arribés al cel mateix, per arribar on només Déu arribava, no us sona a símbol/metàfora o digueu-ne com volgueu?)

Hi va haver un pilot americà que va explorar i cartografiar gran part de l'Antàrtida. El que no se sap es que aquest pilot va afirmar que va recorrer milers de kilòmetres inexplorats fins llavors, la major part sense estar coberts de gel. I esclar un no pot sobrevolar l'antàrtida durant molts milers de kilòmetres sense trobar l'oceà Antàrtic o un altre continent. A menys, esclar, que ho faci per sota-terra en cas de que la terra sigui buida per dins. El pilot no va trigar massa a retractar-se de les seves paraules (ja sabeu com es la CIA).

Així doncs això es un gran misteri, un altre més a la llarga llista.

OOPARTS

Ooparts és l'abreviatura en anglès per Out Of Place Artifacts, que vol dir ni més ni menys que Objectes Fora de Lloc. Els ooparts, són objectes que s'han trobat en excavacions arqueològiques i pel que són, no quadren, estàn fora de lloc, no haurien de ser allà perquè no pertanyen a aquella época o no hi haurien de pertanyer, almenys des del nostre punt de vista, esclar. Alguns d'ells s'han datat cientificament en èpoques en les que ni tan sols hi havia humans sobre la Terra, com es el cas del martell fòssil de Texas (U.S.A.).


El martell fòssil de Texas, es un martell fossilitzat DINS d'una roca datada a l'època dels dinosaures, fa uns 140 milions d'anys. Ara us haurieu de preguntar que carai hi fot un martell a dins d'una roca d'una época on ni tan sols hi había ningú que pogués somniar amb un martell, almenys esclar, que els dinosaures fossin més llestos del que pensem o que si hi hagués algú tan llest. no? El martell es anterior a la roca perquè el seu cap, de metall, està fussionat amb la roca que el conté. És més, aquest cap és de ferro gairebé 100% pur, cosa que només es pot aconseguir amb tècniques metal.lúrgiques molt avansades.



Les ulleres tiroidals, es van inventar a mitjans del s. XIX per corregir l'astigmatisme, pero que creieu? Els antics assiris, ja en teníen unes fa 3000 anys. I s'ha demostrat científicament que aquestes lents es van fabricar ni més ni menys que per aquest ús, tot i que en un principi es va pensar que eran lents incendiaries tipus les que usaven els antics grecs. Aquestes lents es van trobar l'any 1847 en una excavació de les restes de l'antiga Nimrod. Nimrod va ser el famós boig que se li va acudir, segons la Bíblia, construïr la Torre de Babel.


El mapa de Piri Reis. Piri Reis era un mariner turc del segle XV, anterior al descobriment d'Amèrica i molt anterior al primer mapa fiable del continent . Doncs, bé aquest senyor tenía un mapa amb tota la costa d'Amèrica del Sud i part de l'Antàrtida (continent que no es va descobrir fins uns quants segles després) i amb una precisió gairebé milimétrica, talment com si fos una fotografia de satèlit o una "copia" d'una fotografia satel.lital. Es conserva al museu Topkapi d'Istambul.

La pila de Bagdad, fins fa poc es conservava a la capital d'Irak, ara Déu sap on deu parar. Es una pila, ni més ni menys, si no fós perqué té més de 2000 anys d'antiguitat. La va trobar un científic austríac al museu de Bagdad l'any 1938 i encuriosit per la forma i les característiques de l'objecte i tenint coneixements d'electricitat va arribar a la conclusió de que era una pila dieléctrica primitiva. Fa poc es va fabricar una rèplica que funcionava, així que els antics babilonis i perses ja teníen electricitat a les seves cases com nosaltres. S'han trobat més piles disperses per tot Irak.




La màquina d'Antiquitera és un mecanisme trobat entre les restes d'un naufragi a l'illa grega d'Antiquitera que està datat a l'any 87 abans deCrist. Consta d'un complicat mecanisme de rellotgeria amb varis engranatge de bronze. Es creu que part del mecanisme s'ha perdut i que era una especie d'ordinador astronòmic capas de predir les posicions del Sol, la Lluna, Mercuri, Venus, Jupiter, Saturn i Mart. Això no m'ho invento jo, es el resultat d'un estudi amb tomografia lineal que va fer el doctor Michel Wright, especialista en Ingenyeria Mecànica del Museu de la Ciència de Londres.



Les calaveres de cristall. N'hi ha varies pero n'hi ha una d'especial, que és més gran que les demés i té la mandíbula articulada. S'han trobat en diferents excavacions en restes de ciutats maies i azteques. La més gran s'anomena la Calavera del Destí, es una calavera de cristall tallat, fins aquí tot normal, si no fos per varies particularitats. Té un alt grau de puresa ( 7 sobre 10 en l'escala de Mohs). Això vol dir que només es podía fabricar amb un motllo i utilitzant altres pedres de major duresa per tallar-la, cosa que només pot fer el diamant o el laser. I eveidentment, i que nosaltres sapiguem, els maies no tenien lasers. La calavera la va descobrir un arqueòleg amb una personalitat semblant a la d'Indiana Jones (potser Spielberg es va inspirar en ell per fer la película) l'any 1924 a les restes maies de Tulantuum a Belice.

L'any 1970, Hewlet Packard va fer proves a la calavera i va descobrir que es va tallar en contra de l'eix natural del cristall. Això ni tan sols ho podem fer en l'actualitat perquè provocaria el trencament del quars. La única explicació que hi ha pel moment es que s'hagués estat rentant amb sorra durant aproximadament 200 anys, lo qual son vàries generacions dedicades a aquesta apassionant tasca per aconseguir només una pessa i n'hi ha varies d'autèntiques!!!!!

Als magatzems del museu del Caire hi ha una petita joguina que recorda més que vagament a un avió comercial y no es l'únic... ¿És que els antics egipcis anaven a treure un bitllet a les oficines de Osiris Airlines per anar de vacances a Cancún? L'avió el van inventar els germans Wright l'any 1898. A Colòmbia s'ha descobert un penjoll que talment sembla la rèplica a escala d'un avió a reacció, d'un cassa vaja.

Hi ha petjades de sabates i botes fossilitzades en estrats de fa tres milions d'anys, quan, que jo sàpiga, els micos encara dominaven la Terra. N'hi ha una que fins i tot té un trilobites incrustat a la sola, com si un pagès hagués anat a passejar i hagués trepitjat un pobre trilobites que passava per allà.

Actualment hi ha més de 4000 ooparts registrats arreu del món. Didals de l'època cretàcica incrustats en un tros de carbó, claus metàlics en un bloc de pedra de més de 300,000 anys, campanes metàliques amb aleacions de plata, puntes de fletxa en un jaciment de plata de més de tres milions d'anys, lletres semblants a les de l'alfabet occidental ( la i i la u) en un bloc de marbre enterrat a 18 metres de profunditat i que sens dubte van ser grabades per mans humanes, un crani de Neanderthal amb un forat de bala al temple (se li han fet proves de balística), cirurgies avansades en cossos de fa més de 4000 anys (un cos de dona amb un forat al crani a la cual li van posar un tap d'òs d'animal i la dona va sobreviure varis anys a la ferida, un cos d'home amb una ferida al cap produïda per un cop, al cual van obrir, van netejar les estelles d'òs i van cosir, sobrevivint també), etc, etc,etc. I no ens hem posat a parlar de les representacions de naus espacials, pintures rupestres d'homes amb escafandra i altres moneries que hi ha pel món.

Dona moooooooooooooooooooooooolt que pensar no? A veure, o bé nosaltres no som els inventors de la sopa d'all, o l'arqueologia hauria de plantejarse seriosament els seus métodes o bé aquests objectes no son humans, o han vingut de l'espai o hi ha hagut altres civilitzacions, races o digueu-ne com volgueu, abans de nosaltres, lo qual tira per terra tota la historia universal tal i com la coneixem no creieu?

Gracies!

Gracies a tots els que us vau enrecordar de felicitar-me pel meu aniversari, als que no us donaré una altra oportunitat d'aqui 357 dies exactament, no passa res (no es que jo sigui un geni per això dels aniversaris, amb prou feines m'enrecordo del meu).

Vaig de cul com els crancs així que no crec que pugui escriure aquesta setmana. Sembla ser que veritablement la historia es cíclica i la famosa historia de la lámina s'està repetint, això sí, ara ja sé quant, on i com l'haig de comprar així que espero solucionar-ho ràpida i eficientment.

Per lo demés tot va bé. Espero tenir un moment per poder escriure alguna cosa.

Una abrassada!

Estas son las mañanitas...

"Estas son las mañanitas que cantaba el Rey David,

a las muchachas bonitas se las cantaban así.

Despierta mi bién, despierta. Mira que ya

amaneció! Ya los pajaritos cantan la luna ya se durmió!".

Aquesta es la cansó que canten els mexicans per desitjar-te moltes felicitats el dia del teu aniversari. No es que casi molt lo de les "muchachas bonitas" pero bé, que hi farem. I es que avui es el meu aniversari!!!!!!!!

Pels que no ho sabíeu o no us en recordaveu us diré que en faig 31 (siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii, ja sé que es un pal pero la carrera contra el temps es una que de moment no podem guanyar). Bé de totes maneres no em sento tant malament si no fos per algunes canes que ja comencen a apareixer (malaurament m'assemblo al meu pare en aquest aspecte) i perqué ahir es va acabar el gas quan ja havia passat el camió i avui m'he hagut de prendre un Nescafé descafeinat enlloc del meravellós expresso de tots els matins tot sería perfecte.

La Karen m'ha regalat dues cassadores que Déu sap la falta que em feien perqué la que tenia ja queia a trossets la pobra. En quant a pastís i altres accessoris vam decidir que millor ho faríem la setmana que vé perqué dissabte vam haver d'anar a un altre aniversari (de la fillola de la Karen) fins a l'altre punta de món, a Ixtapaluca (Edo. Mex.) amb una calor insuportable i un pallasso que li va agradar a tothom menos a mi, jo la veritat no li vaig trobar la gracia (n'he vist de millors). Apart vaig haver d'aguantar el meu nebot que estava de males i vaig haver de suportar haver de jugar a prendre el té amb la meva neboda (només per un moment visualitzeu la imatge i després oblideu-la per sempre, siusplau).

Avui em faran l'honor de preparar-me una birria per dinar, lo qual millora el meu humor substancialment. Estic segur que a la Karen li sortirà molt bé.

M'he permès la llicencia de posar les fotos que ha posat ma germana al seu blog perquè la veritat son les úniques que tinc a mà i perqué m'agraden molt.

En fí, m'autofelicito per trenta-un anys de lluita sense defallir, i espero fer-ne molts més perquè tinc moltes coses a fer i moltes coses a dir i a demostrar. Toma ya!