Això em va portar a pensar que potser en termes físics som insignificants respecte l'univers de la mateixa forma en que ho és un bacteri respecte al tamany de la Terra, pero penso que només ho som en aquests termes. Tenim un òrgan dins la closca que no només pot contenir, no un sinó molts universos, sinó que també els pot crear, modificar sobre la marxa, i fer tot el que us passi pel cap. El cervell. Tot i que alguns, ja grans, no l'han aprés a utilitzar o l'utilitzen només per contenir informació ridícula i estúpida, el cervell humà es extraordinari, i això que diuen que només utilitzem un 10% de la seva capacitat!
Pensem en termes creatius, tot i que tothom no té la mateixa capacitat, penseu en totes les idees, descobriments, invents, llibres, pelicules, pintures, cansons, poemes, negocis, teories, lleis, experiments i altres, que hem creat. Tot i que hi ha molt terreny per explorar, hem sigut prou inteligents com per buscar la forma d'entendre i explicar com funciona la Natura, com és el nostre món, l'univers. Hem creat milers de màquines per aconseguir-ho i també per fer-nos la vida més fàcil (amb més o menys èxit, esclar. Algunes semblen fetes per complicar-nos-la i sembla talment que la idea hagués sortit del banyut i no pas d'un cervell humà).
Esclar que el cervell humà té tant la capacitat de crear coses boniques i útils, com la de crear coses inútils i lletges, apart de la capacitat de destruïr coses, persones, llocs, situacions, etc... Som així de duals nosaltres. Pero tot i que avui no estic massa optimista (deu ser el temps) doncs prefereixo pensar que som meravellosos i que tenim una eina que no la valorem massa.
Fins avui, el cervell humà ens pensavem que el coneixiem una mica pero que no l'acabavem d'entendre del tot. Ara ja està clar que no el coneixem en absolut. Ja us vaig dir que totes les sensacions que tenim provenen d'impulsos elèctrics que van dels òrgans sensors (ulls, orelles, llengua, aparell olfactiu i tàctil) fins al cervell, on són processats i això precisament és el que veiem, sentim, tastem, olorem i notem. Així doncs no podem estar segurs al 100% de que realment fora del nostre cervell existeixin les coses que sentim (tot i que durant la meva carrera em van explicar perfectament com funcionava tot plegat, segueixo tenint petits dubtes).
Penseu per un moment, els que penseu que tenim un esperit, ànima o com li volgueu dir, que aquest està lligat al cos fins al moment de la mort. Per nasos aquest hauria de residir al cervell o molt proper a ell ja que és el lloc on pensem i on creem les nostres emocions.
Fa poc s'ha descobert una cosa que ha deixat estupefactes als científics i ha entusiasmat als creacionistes (aquells que pensen que la teoria de l'evolució és un acudit de mal gust i que en realitat tots els animals, inclòs l'home, van ser creats per Déu, amb o sense variacions). Doncs bé, fins ara, se sabía que el material genètic de tots els èssers vius contenía petites illes de sentit, envoltades de grans illots de material genètic sense sentit, que no serveix per res, vaja. Es pensava, i així m'ho van pintar a mi, que aquests grans mars eren seqüencies sense sentit que protegien les zones que realment tenien una funció. Doncs bé, això sería molt vàlid si aquestes zones no es trobessin en la mateixa posició i gairebé amb la mateixa seqüencia a diferents animals (i suposo que passa el mateix amb els vegetals). Penseu que al ser més grans, tenen més probabilitat de patir mutacions i és per això que hi ha variacions, pero són variacions mínimes. Un día us explicaré com funciona i com s'estructura el DNA i com es duplica i es formen proteïnes a partir d'ell.
Qué es el que penso al respecte d'aquest descobriment? Hi ha vàries possibilitats, o bé son zones que havíen estat importants en el passat pero que ara no serveixen de res per pèrdua de funcionalitat (la cual cosa es bastant difícil ja que l'evolució de les espècies es produeix per mutació i aquí gairebé no hi ha diferencies en la seqüència. És a dir, per una banda és fàcil que s'hi produeixin més mutacions perqué són més grans que les que sí tenen sentit, pero per altra banda estan conservades, lo cual vol dir que hi ha mecanismes de reparació que hi han actuat per la seva importancia), o bé son zones que si tenen una funció pero no la coneixem. Aquí està clar, que les zones que si són funcionals, els gens, ho són perqué permeten a les cèl.lules fabricar proteïnes (són com una recepta de cuina, tot i que també hi ha gens reguladors que regulen els altres gens o la duplicació de l'ADN, i altres coses) i aquestes zones de les que parlo no fan això, de fet no sabem que facin res, pero allà estan. En fí, potser son una curiositat, pero jo penso que si han de tenir una funció si no, no s'haurien conservat gairebé intactes en seqüencia i posició en tants organismes diferents. De fet, els gens que no varien entre les diferents espècies són els més importants (per exemple el que regula l'expressió- o fabricació - de la insulina en els mamifers). Així doncs, tot fa pensar que hauríen de tenir la seva importància, pero quina???? Pués aquesta es una pregunta per la que no tinc resposta pero podría ser que tingués algo a veure amb l'ànima/esperit tot i que aquests se suposa que són eterns i el DNA es transitori. Tot i així, podría ser l'expressió física de quelcom eteri i etern.
Una altra cosa que ha sorprés als científics, és el disseny del material genètic (de fet de tota la vida en general). Tot el sistema genètic sembla talment com si algú l'hagués dissenyat, és massa perfecte com per ser fruït de l'evolució i si a això li sumem per exemple, que l' Homo Sapiens, no sabem ben bé d'on va sortir (el famós "eslabón perdido" deixa masses incògnites i es extrany que cada día es trobin restes més i més llunyanes en el temps dels nostres suposats avantpassats pero no en trobem cap del nostre immediat antecessor). Llavors, se'ns comensa a formar una imatge borrosa al cap que sembla tenir la forma d'algo superior a nosaltres que no tan sols hauria creat la vida, sinó que se'ns hauria tret a nosaltres del barret, com si fossim un conill.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada