Visitants

Visites

Website counter

dijous, de juny 14, 2007

OOPARTS

Ooparts és l'abreviatura en anglès per Out Of Place Artifacts, que vol dir ni més ni menys que Objectes Fora de Lloc. Els ooparts, són objectes que s'han trobat en excavacions arqueològiques i pel que són, no quadren, estàn fora de lloc, no haurien de ser allà perquè no pertanyen a aquella época o no hi haurien de pertanyer, almenys des del nostre punt de vista, esclar. Alguns d'ells s'han datat cientificament en èpoques en les que ni tan sols hi havia humans sobre la Terra, com es el cas del martell fòssil de Texas (U.S.A.).


El martell fòssil de Texas, es un martell fossilitzat DINS d'una roca datada a l'època dels dinosaures, fa uns 140 milions d'anys. Ara us haurieu de preguntar que carai hi fot un martell a dins d'una roca d'una época on ni tan sols hi había ningú que pogués somniar amb un martell, almenys esclar, que els dinosaures fossin més llestos del que pensem o que si hi hagués algú tan llest. no? El martell es anterior a la roca perquè el seu cap, de metall, està fussionat amb la roca que el conté. És més, aquest cap és de ferro gairebé 100% pur, cosa que només es pot aconseguir amb tècniques metal.lúrgiques molt avansades.



Les ulleres tiroidals, es van inventar a mitjans del s. XIX per corregir l'astigmatisme, pero que creieu? Els antics assiris, ja en teníen unes fa 3000 anys. I s'ha demostrat científicament que aquestes lents es van fabricar ni més ni menys que per aquest ús, tot i que en un principi es va pensar que eran lents incendiaries tipus les que usaven els antics grecs. Aquestes lents es van trobar l'any 1847 en una excavació de les restes de l'antiga Nimrod. Nimrod va ser el famós boig que se li va acudir, segons la Bíblia, construïr la Torre de Babel.


El mapa de Piri Reis. Piri Reis era un mariner turc del segle XV, anterior al descobriment d'Amèrica i molt anterior al primer mapa fiable del continent . Doncs, bé aquest senyor tenía un mapa amb tota la costa d'Amèrica del Sud i part de l'Antàrtida (continent que no es va descobrir fins uns quants segles després) i amb una precisió gairebé milimétrica, talment com si fos una fotografia de satèlit o una "copia" d'una fotografia satel.lital. Es conserva al museu Topkapi d'Istambul.






La pila de Bagdad, fins fa poc es conservava a la capital d'Irak, ara Déu sap on deu parar. Es una pila, ni més ni menys, si no fós perqué té més de 2000 anys d'antiguitat. La va trobar un científic austríac al museu de Bagdad l'any 1938 i encuriosit per la forma i les característiques de l'objecte i tenint coneixements d'electricitat va arribar a la conclusió de que era una pila dieléctrica primitiva. Fa poc es va fabricar una rèplica que funcionava, així que els antics babilonis i perses ja teníen electricitat a les seves cases com nosaltres. S'han trobat més piles disperses per tot Irak.




La màquina d'Antiquitera és un mecanisme trobat entre les restes d'un naufragi a l'illa grega d'Antiquitera que està datat a l'any 87 abans deCrist. Consta d'un complicat mecanisme de rellotgeria amb varis engranatge de bronze. Es creu que part del mecanisme s'ha perdut i que era una especie d'ordinador astronòmic capas de predir les posicions del Sol, la Lluna, Mercuri, Venus, Jupiter, Saturn i Mart. Això no m'ho invento jo, es el resultat d'un estudi amb tomografia lineal que va fer el doctor Michel Wright, especialista en Ingenyeria Mecànica del Museu de la Ciència de Londres.



Les calaveres de cristall. N'hi ha varies pero n'hi ha una d'especial, que és més gran que les demés i té la mandíbula articulada. S'han trobat en diferents excavacions en restes de ciutats maies i azteques. La més gran s'anomena la Calavera del Destí, es una calavera de cristall tallat, fins aquí tot normal, si no fos per varies particularitats. Té un alt grau de puresa ( 7 sobre 10 en l'escala de Mohs). Això vol dir que només es podía fabricar amb un motllo i utilitzant altres pedres de major duresa per tallar-la, cosa que només pot fer el diamant o el laser. I eveidentment, i que nosaltres sapiguem, els maies no tenien lasers. La calavera la va descobrir un arqueòleg amb una personalitat semblant a la d'Indiana Jones (potser Spielberg es va inspirar en ell per fer la película) l'any 1924 a les restes maies de Tulantuum a Belice.



L'any 1970, Hewlet Packard va fer proves a la calavera i va descobrir que es va tallar en contra de l'eix natural del cristall. Això ni tan sols ho podem fer en l'actualitat perquè provocaria el trencament del quars. La única explicació que hi ha pel moment es que s'hagués estat rentant amb sorra durant aproximadament 200 anys, lo qual son vàries generacions dedicades a aquesta apassionant tasca per aconseguir només una pessa i n'hi ha varies d'autèntiques!!!!!

Als magatzems del museu del Caire hi ha una petita joguina que recorda més que vagament a un avió comercial y no es l'únic... ¿És que els antics egipcis anaven a treure un bitllet a les oficines de Osiris Airlines per anar de vacances a Cancún? L'avió el van inventar els germans Wright l'any 1898. A Colòmbia s'ha descobert un penjoll que talment sembla la rèplica a escala d'un avió a reacció, d'un cassa vaja.
Hi ha petjades de sabates i botes fossilitzades en estrats de fa tres milions d'anys, quan, que jo sàpiga, els micos encara dominaven la Terra. N'hi ha una que fins i tot té un trilobites incrustat a la sola, com si un pagès hagués anat a passejar i hagués trepitjat un pobre trilobites que passava per allà.

Actualment hi ha més de 4000 ooparts registrats arreu del món. Didals de l'època cretàcica incrustats en un tros de carbó, claus metàlics en un bloc de pedra de més de 300,000 anys, campanes metàliques amb aleacions de plata, puntes de fletxa en un jaciment de plata de més de tres milions d'anys, lletres semblants a les de l'alfabet occidental ( la i i la u) en un bloc de marbre enterrat a 18 metres de profunditat i que sens dubte van ser grabades per mans humanes, un crani de Neanderthal amb un forat de bala al temple (se li han fet proves de balística), cirurgies avansades en cossos de fa més de 4000 anys (un cos de dona amb un forat al crani a la cual li van posar un tap d'òs d'animal i la dona va sobreviure varis anys a la ferida, un cos d'home amb una ferida al cap produïda per un cop, al cual van obrir, van netejar les estelles d'òs i van cosir, sobrevivint també), etc, etc,etc. I no ens hem posat a parlar de les representacions de naus espacials, pintures rupestres d'homes amb escafandra i altres moneries que hi ha pel món.
Dona moooooooooooooooooooooooolt que pensar no? A veure, o bé nosaltres no som els inventors de la sopa d'all, o l'arqueologia hauria de plantejarse seriosament els seus métodes o bé aquests objectes no son humans, o han vingut de l'espai o hi ha hagut altres civilitzacions, races o digueu-ne com volgueu, abans de nosaltres, lo qual tira per terra tota la historia universal tal i com la coneixem no creieu?

3 comentaris:

  1. Hola Albert. Soy el "tiet Pere".

    Parece ser que la vida es un ciclo, pues leyendo tu "artículo" veo que estamos exáctamente donde estábamos hace treinta años, manejando la misma información que se manejaba cuando la tieta y yo estábamos en el tema y nos íbamos de aviatamientos, etec.

    No te olvides de hablar a tus lectores sobre las pistas de Nazca, el astronauta de Palenque, todos los "misterios" asociados a la pirámide de Keops, etc.

    Una reflexión desde el escépticismo. ¿ Si parte, o toda la información, fuese cierta, y esos objetos existen y sólo pueden interpretarse como lo haces - en cuanto a caráterísticas y posibles usos, constituyendo un claro anacronismo - no podríamos, en vez de pensar en extraterrestres o en culturas anteriores existiendo cuando el hombre aun no había aparecido sobre la tierra, o no había alcanzado el nivel que se atribuye a esos objetos, pensar, como una explicación, igualmente acientífica pero algo lógica, en viajeros en el tiempo provenientes de nuestra misma época, o de otra de nuestro futuro?.

    Lo de nuestra misma éopca se me ocurre porque el martillo no parece de nuestro futuro, sino más bien de "bricolatge Pavón".

    Un abrazo Albert.

    "tiet Pere"

    ResponElimina
  2. ¡ apa qui la diu mes grosa ¡ , de fet fa una mica de cague si et posas ha esbrina temas tan profuns
    per tan io no pensu aprofundi

    tria per tria me estimu mes la maquina del tems

    ResponElimina
  3. A vegades no cal ser un objecte per semblar un oopart d'aquests... I no dic res més per no crear polèmiques de nou.... ;)

    ResponElimina