"El llibre dels misteris" Deepak Chopra

Avui he comensat a llegir un llibre en les poques estonetes que tinc lliures li vaig donant una ullada. Com no, el llibre tracta de temes que podriem dir-ne metafísics. El va escriure Deepak Chopra (potser alguns n'haureu sentit a parlar), i es diu "El llibre dels misteris".

Gairebé n'he llegit dos capítols i estic fascinat. El primer capítol tracta sobre el misteri de la vida. Tots, i quan dic tots vull dir tots, hem tingut experiencies que ens fan pensar que la vida no és només el que pensem que és. Consti que no em refereixo només a fenòmens paranormals eh? Vull dir que quí no s'ha estremit amb una pessa de música delicada, amb unes paraules escrites, un paisatge, una pintura, un ambient...? En aquests moments un pensa que hi ha alguna cosa més que l'anar a treballar, cobrar i pagar, menjar i dormir. No estem satisfets amb res i com més tenim, menys satisfets ens sentim. Això es perqué el que nosaltres creiem que necessitem no es realment el que busquem. Després l'amic Deepak fa una analogia amb les nostres propies cèl.lules i n'enumera els principis que regeixen la seva vida. L'organisme humà no només té inteligencia al cervell, s'ha demostrat que el sistema immunològic i fins i tot el sistema intestinal també tenen una certa inteligència independent del cervell.

Les cèl.lules segueixen uns principis característics que seríen anàlegs al principi de la vida que dona títol al capítol :

1. Tens un propòsit superior : les cèl.lules del cos acorden treballar per el bé del cos, el benestar individual es secundari. Fins i tot donen la seva vida pel bé del cos (i això passa cada instant. Les cèl.lules de la pell moren a centenars cada hora, les cèl.lules del sistema immune es sacrifiquen lluitant contra les infeccions per preservar el cos...). L'egoisme és inconcebible, fins i tot quan la integritat de les cèl.lules està en perill.

2. Comunió : cada cèl.lula està en permanent contacte amb les demés. Hi ha cèl.lules missatgeres que corren en totes direccions per notificar als llocs avansats cualsevlol intenció o desig per petit que sigui. Retirar-se o negar-se resulta inconcebile. .

3. Consciència : les cèl.lules s'adaptan a cada moment. Son flexibles per respondre a cada situació. Mantenir hàbits rígids resulta inconcebible.

4. Aceptació : les cèl.lules reconeixen que cadascuna és igualment important. Totes les funcions del cos són inter-dependents. Realitzar-les de forma aïllada resulta inconcebible.

5. Creativitat: tot i que cada cèl.lula realitza funcions específiques (les cèl.lules del fetge, fan 50 funcions diferents, per exemple)., aquestes funcions es combinen de forma creativa. Una persona pot digerir aliments que mai abans habia menjat, tenir pensaments nous o ballar d'una forma mai vista. Aferrar-se a conductes anquilosades resulta inconcebible.

6. Estar : les cèl.lules obeeixen a un cicle universal de repòs i activitat. Tot i que el cicle es manifesta de diferents formes (nivells hormonals fluctuants, pressió sanguínia, ritmes digestius...), la seva expressió més òbvia és la son. Encara no sabem perqué necessitem dormir pero si no ho fem patim disfuncions greus. La activitat obsesiva i la agressivitat són inconcebibles.

7. Eficiència : les cèl.lules operen amb la menor quantitat possible d'energia. En general, només acumulen tres segons d'aliment i oxigen dins de la paret cel.lular. Confíen plenament en que se'ls proveïrà. El consum excessiu d'aliment, aire o aigua és inconcebible.

8. Conexió : degut a la seva herència genètica comú, les cèl.lules saben que, en esencia, son iguals. El fet de que les cèl.lules hepàtiques siguin diferents de les cardíaques, i les musculars de les cerebrals, no contradiu la seva identitat colectiva que es inalterable.Avui en dia, ja es pot transformar genèticament un tipus de cèl.lula en un altre al laboratori, retornant-la al seu origen genèric (cèl.lules mare). Les cèl.lules sanes estàn vinculades al seu origen sense importar quantes vegades es divideixin.Viure en aïllament resulta inconcebible.

9. Donar : l'activitat principal de les cèl.lules és donar, cosa que manté la integritat de la resta. El compromís total de amb la concesió produeix automàticament la recepció, l'altre meitat del cicle natural. L'acúmul es inconcebible.

10. Inmortalitat : les cèl.lules es reprodueixen per transmetre a la seva descendència, sense restriccions, el seu coneixement, experiencia i talents. És una classe d'inmortalitat pràctica: sotmetre's a la mort en el pla físic pero guanyar-li la partida en el terreny no-físic. La fossa generacional resulta inconcebible.

Aquest pacte que mantenen les cèl.lules és plenament espiritual. La primera característica correspon als atributs espirituals de renunciació o despreniment : donar a Déu allò que és de Déu. I la inmortalitat, correspon a la creensa de la vida després de la mort. De totes maneres les cèl.lules del cos, no n'entenen d'espiritualitat. És, per tant, un principi perfectament natural, és la forma en que la vida funciona.

Fixeu-vos en tot el que resulta inconcebible al món de les cèl.lules : egoisme, aïllament, acúmul, malgastament, activitat obsesiva... Si les nostres cèl.lules no ho fan, perqué llavors ho fem nosaltres? Hem traït la sabiduria del nostre cos i pitxor encara, hem ignorat el model d'una vida espiritual perfecta.

El segon capítol del llibre s'anomena : "Secret 2 : el món está en tú". Resumidament, i no l'he acabat. Comensa dient que tots creiem cegament en el que veiem, sentim, toquem, olorem, saboregem... Però malgrat això no som conscients de que tot això, no podem estar segurs que existeixi realment. O ¿quina diferencia hi ha entre el que sentim quan estem desperts i el que sentim quan sommiem? Les àrees del cervell que funcionen són exactament les mateixes que funcionen durant la vigilia. Llavors, ¿perqué estem tan convensuts de que el que sommiem es fals i el que experimentem durant la vigilia es cert? Dins el cervell es fosc com la gola d'un llop i malgrat tot experimentem la sensació de veure la llum del sol, pero ¿qui ens diu que no es tracta tan sols d'una descarrega elèctrica al nostre cervell i que a fora no hi ha res?. Així el segon misteri és el següent : No estem en el món, el món està en nosaltres, nosaltres el creem cada instant. Som creadors, igual que Déu. I encara més, tots els punts de vista són subjectius. Això es la base de l'espiritualitat, el fet de que cadascú percebi el món i la vida de formes diferents ens empeny a buscar una base que ho armonitzi tot.

No és genial? I té raó!!! Ets tú el que està al meu somni, o jo soc al teu o tots dos estem al somni d'algú altre? Déu potser? Genial, genial!!!! Segueixo llegint.