Esperit Nadalenc

Com us deia ahir, el meu esperit nadalenc s'esfuma quan es tracta de posar arbres de Nadal, esferes, garlandes i altres accesoris i desgraciadament, he anat a parar a un país on el concepte del que és engalanar un arbre de Nadal es podría qüalificar de neo-rococó.

Aquí a México, les coses no són pas massa diferents que a l'altra banda de l'Atlàntic. Potser l'única diferencia es que aquí els carrers no els omplen de llums, l'Ajuntament o Gobernatura, com li volgueu dir, prefereix gastar-se els calés en pistes de gel absolutament necesaries ja que el 99.9% de la població ni sap patinar ni té cap mena d'interès per aprendre'n.

En canvi, els centres comercials o "plazas" si tenen molt interès, curiosament, en posar arbres, reis, pares Noel i coses semblants, i com més grans, vistoses, recarregades i extravagants, millor. De forma que un dels passatemps preferits dels mexicans és anar a passejar als centres comercials, suposo que a veure qui la fa més grossa. A les cases particulars passa tres quarts del mateix, a veure qui posa els ornaments més estrafolaris i cridaners posible. Les fasanes de les cases es comencen a omplir de llums de colors, els arbres dels carrers, també, etc, etc...

Al metro ja han posat els seus discos de nadales que curiosament inclouen la versió en español del FUM FUM FUM, cosa impensable a España tot i que l'any passat a l'avió d'Iberia la van posar en versió jazzística.

Com us deia ahir, un veu un arbre de Nadal mexicà i espera veure'n sortir un homenet verd amb escafandra dient KLAATU BARADA NIKTÓ i apuntant a tort i a dret amb una pistoleta ridícula pero mortal, a tant arriba el seu grau de recarregament.

A mi no em molesta pas tot això, el que passa es que estaba acostumat a posar un arbre ridícul amb un nombre d'esferes ridícules i un pessebre moderat, i ara em trobo embolicat amb els Versalles dels arbres de Nadal i em fa prouta mandra. Apart aquest any, les altes esferes de la casa han decidit que era un moment perfecte per pintar el menjador i a més entre setmana, amb lo que em trobo amb que no només m'haig d'enfrontar amb la obra faraònica de posar l'arbre, sinó que s'han de moure els mobles per pintar, pintar en si, i tornar a colocar els mobles al seu lloc, prèvia erecció de l'arbre de Nadal amb tot el seu acompanyament d'esferes, llums, garnaldes, pessebre, etc... Moure els mobles no es un problema, acabaríem aviat, el que passa es que els mexicans, com si es tractés dels mateixos hobbits de J.R.R. Tolkien, tenen certa "afició", tot i que jo en diria transtorn obsesiu compulsiu, a acumular milers d'objectes totalment inútils i no gens menys decoratius amb el que els mobles acaben adquirint un aspecte semblant al de l'arbre de Nadal i esclar, un els ha de treure, netejar-los i tornar-los a col.locar en un ordre exhaustiu i mil.limétric per no trencar l'equilibri natural dels objectes inútils col.locats en un moble qualsevol, que segueix una llei còsmica que no es pot trencar perqué posaría en perill la natura de l'Univers mateix, creant una ruptura en el teixit mateix de la realitat que ens aniquilaria instantàneament a nosaltres i als homenets verds que sorgeixen dels arbres de Nadal recarregats en excés.

A l'igual que allà un es troba bombardejat per milers de spots de televisió amb una temàtica diversa i recomfortant en aquestes èpoques. La varietat va desde les joguines fins als perfums, passant... bé... no... em penso que la varietat acaba aquí. Aaaaaaaah, si me n'oblidava, passant pels milions de centres comercials i tendes departamentals que ofereixen una gran varietat de productes de comptat i a crèdit.

Igual que allà, aquest cap de setmana es celebra el Teletón, que es com la Marató de TV3 pero en grande. Aquí la cosa està molt més organitzada que allà, Televisa es Televisa, esclar. La temàtica es sempre la mateixa : els nens amb problemes físics de cualsevol mena. La recaudació, deixa la de TV3 a l'alsada del betúm. Of course, es un país amb uns pocs milions més d'habitants que Catalunya, la recaudació, com deia, es destina a construïr els CRIT, centres d'atenció integral per aquests nens, on els donen rehabilitació i en certa manera els ajuden a sortir endavant. Lo qual penso que es bona idea i n'haurien de prendre nota a TV3.

Hi ha poc més a dir, apart de que es una bogeria anar a comprar qualsevol cosa, des d'ornaments per l'arbre de Nadal fins a regals, perqué penseu que no només cal erigir les torres Eiffel dels arbres de Nadal sinó que s'ha de procurar innovar i estar al día, així que cal cambiar cada any i apart amb la quantitat de llums que posen, em penso que podríem il.luminar Nova York durant un any amb tantes bombetes, cada any s'han de cambiar les que s'han fos o trencat i això li passa a tothom... Sigh...

Així que em trobo amb la fama, mal guanyada, de que a casa, em diuen "El Grinch", no pas per lo verd, esclar, sinó per la meva "manca" d'esperit nadalenc. Que consti que en tinc prou d'esperit nadalenc pero la veritat prefereixo deixar les obres faraòniques als faraons i a la Lola Flores. Que ara que hi penso, molt faraona molt faraona, pero no li van erigir cap piràmide quan va morir, lo qual es bastant paradoxal.

De totes maneres, malgrat tots aquests inconvenients (arbres monumentals, homenets verds disparant a tort i a dret, pistes de gel inútils, consumisme excessiu, teletons, spots monotemàtics...) penso que els mexicans es prenen molt seriosament el Nadal, i que en esperit nadalenc ens donen mil i una voltes als catalanets de pro.

Almenys aquí et deixen en pau amb la loteria de Nadal, que ja es molt.