Visitants

Visites

Website counter

dijous, de desembre 13, 2007

A la cantonada, una ensopegada

Sempre he deixat clara la meva admiració i creensa totalment cega en la llei de Murphi. És més, la cito sempre que crec que es de merèixer, que es gairebé sempre.

Ahir una prova palpable de que el Sr. Murphi tenía tota la raó del món quan va formular la llei : quan sembla que les coses no poden anar pitxor, patapam! Es confirma la regla de que SI poden anar pitxor.

Dilluns ens van reunir a tots a la sala de juntes i ens van renyar perqué l'auditoria va ser un complet desastre. Bé, la cosa no anava amb mi, per la meva part tot va surtir més o menys bé, excepte algun que altre detallet que ja hi he posat fil a l'agulla immediatament, esclar. Soc tonto pero no tant.

La qüestió és que ahir la tarda ens van reunir a tots els que tenim a veure amb la producció i ens van posar les cartes sobre la taula, i dic això perquè no és que ens renyèssin la veritat. Només ens van explicar amb múltiples exemples i números vermells quina era la situació de l'empresa respecte el pressupost d'aquest any, i ens van demanar, amablement que hi possèsim tot de la nostra part per solucionar-ho. Lo qual, no em molesta pero quan creia que ja era imposible fer les coses, bàsicament m'han demanat que agafi la meva disfressa de Harry Potter i comenci a dir coses estupides mentres faig gestos estrafolaris amb un pal de fusta recargolat a la mà, o sigui, que faci màgia. Com us dic no em molesta, ho puc intentar, és més ho haig de fer perquè comprenc la situació crítica i que és ara o mai. No em queda cap més remei, l'únic inconvenient potser seria la capacitat pero en fi, no em queda més remei que fer tot el que pugui i seguir fent el pallaso amb la vareta màgica per fer aparèixer les coses del no-res. Consti que ja n'he aconseguit dues avui, pero la tercera se m'ha resistit prou i ja veure'm.

El premi de consolació es que m'han regalat una ampolla de Torres 10, fabricat a Vilafranca del Penedès i amb denominació d'origen PE-NE-DÈS que m'ha fet molta il.lusió i que em prendré a la salut de tots vosaltres per Nadal quan agafi el súper-pet que tinc planejat ja sigui pel 24 o per Cap D'any, tant me fa.

3 comentaris:

  1. Albert per akí a lles terres catalanes ja saps q diem que qui fa tot el q pot no està obligat a més. I punto pelota.
    A més està súper demostrat q els éssers humans de la família dels Alacid Ferrera treballem infinitament millor quan estem sota pressió... (No comments)
    Per cert, possats a demanar coses difícils, li podries demanar a la teva bareta q intercedeixi pq em toqui la loteria de Nadal???! :P

    ResponElimina
  2. com diu l' Anna , sempra sa de fe el que espot ha mexic i ha la conchinchina sempra ens em de esforca
    pero ia et della el altra dia cumenca ha fe circula els curriculums

    ResponElimina
  3. Noi et toque respirar fons i tornara carregar les oiles, isomi que no pssa res (vigila les cantonades que no ti fotis de nasos...) me alegro del TORRES 10 al menys toques algo de la teva terra. fes lo que et diu la anna amb la vareta.

    ResponElimina