Extranyesa

Si de per sí ja estàvem visquent dies prou extranys, darrerament els nivells del meu sentiment d'extranyesa han arribat a l'estratosfera.

La crisi econòmica mundial i la grip dels porquets (que ja s'ha demostrat que els porquets pobrets ni hi tenen massa a veure, però m'agrada dir-li així) hi han contribuït prou.

La veritat, suposo que tot plegat és degut a que definitivament m'he adonat de que no entenc res de res.

Pot ser que o bé em faltin coneixements per entendre les repercusions de tot plegat o bé que la cosa té una magnitud tan gran que difícilment puc arribar a veure-la en tota la seva amplitud.

És com tractar de veure el bosc quan un té dificultats per veure fins i tot els arbres.

Per exemple: Una presó de l'estat de Zacatecas, al nord del país. Un comando armat es presenta amb uniformes de la AFI (Agencia Federal de Investigaciones, l'FBI mexicà), camionetes de la AFI i armes com les que porta la AFI, entra "como Pedro por su casa" i allibera 53 presos (10 d'ells d'alta perillositat) alguns relacionats amb els "Zetas", una de les bandes de "narcos" més importants i perilloses de México.

Davant d'un fet així, un pensa des del seu punt de vista europeu que li hauria de caure el pèl fins al President de la República (almenys això és el que passaria a Espanya si passès una cosa així). Però després, amb el seu incipient punt de vista mexicà, s'adona de que no passarà res de res. Agafaràn un cap de turc, que probablement no tindrà cap mena de responsabilitat en el tema i el fotràn a la presó (potser gaudint de luxes als quals jo no puc ni podré aspirar en tota la meva vida) i d'aquí una setmana ningú es recordarà del tema.

Mentrestant, hi ha 53 paios perillosos al carrer que directa o indirectament incitaràn més joves a la droga, causaràn morts i ferits i contribuiràn a fer de México un lloc menys segur (com si de per sí, no ho fós ja).

Des del meu punt de vista, la cosa no té una solució aparent. La corrupció i el crim no estàn només incrustats profundament a la societat sinó que jo més aviat diria que hi he estàn arrelats.

Ja fa mesos que se senten veus anunciant que México és un estat fallit. Comenso a pensar, molt al meu disgust, que tenen tota la raó del món. És més, no crec que sigui només México. Més aviat penso que el problema té una magnitud a nivell mundial. Miris on miris, els problemes es multipliquen arreu del món i miris on miris, també, no els veus una solució per enlloc.

Llavors, penses que si bé no hi veus una solució, almenys hauries de ser capas de veure-hi una causa o un origen. No? Hauries de poder dir: "Ah! Esclar! És que ens vam equivocar aquí!". Bé, jo soc partidari de deixar els impossibles a Santa Rita de Càssia. La meva ment no està preparada per una tasca d'aquesta amplitud i la veritat és que ja tinc prous problemes com per dedicar-me filosofia geo-socio-política.

Després mires la televisió i veus als polítics i et cauen a terra al veure que els nostres destíns i els destíns dels nostres fills estàn en mans d'una colla de pallasos. I et preguntes que estàn fent tota aquesta colla per solucionar els PROBLEMES REALS que tenim la gent del carrer i els veus tirant-se els plats pel cap per coses que realment a ningú li importen ni tenen cap mena d'importància.

Imagineu-vos dos polítics al moll de qualsevol port. A l'aigua hi ha una persona que s'està ofegant i els dos polítics enlloc de llensar-se els dos immediatament a l'aigua per tractar de salvar-la, es posen a discutir sobre quí té més dret a realitzar el salvament, o si la persona és de tal o de qual regió i per tant té menys dret a ser salvada, o es posen a investigar si la persona ha pagat els seus impostos. De tal forma que la persona s'acaba ofegant mentres els dos polítics segueixen discutint sense ni tan sols adonar-se'n. I aquesta és la versió light de la paràbola. En realitat les coses són molt més bèsties.

I desenganyem-nos, no els importem una merda a cap d'ells. Mentres obtinguin el poder i puguin aprofitar-se'n el més possible son capasos de prometre impossibles. Ja que tenen el poder, es desfàn en excuses, no acompleixen el que t'han promés i et quedes amb un pam de nas i cara d'idiota. Decideixes que votaràs al partit polític rival només per tocar-los la moral i tornes a caure en la mateixa trampa.

Això sí, quan és temps de fer campanya, diuen que faràn miracles. Aquí a México, el Partido de la Revolución Democràtica, PRD ( l'ex-partit, del famós AMLO- Andrés Manuel López Obrador) promet augmentar TOTS els sous de l'ordre d'un 20% per ajudar a les families mexicanes contra la crisis. Jo em pregunto: D'on caram pensen treure tants diners? No que estem en crisis? O es que potser reduiràn els presupostos en educació i sanitat, per exemple? O augmentaràn els impostos de forma que acabarem exactament igual que com estem ara? Però esclar tu sents que t'apujaràn el sou un 20% i els ulls et fan pampallugues i la cartera et comensa a cremar dins la butxaca. I vas i t'ho creus. I guanyen i tot queda en "agua de borrajas" o sigui en pures paraules i les paraules, de tota la vida, se les ha emportat el vent.

Així que em sento extrany. Un altre cop al mig d'un maremàgnum arrossegat amunt i avall per una corrent que no entenc ni entendré i veient que la cosa enlloc de millorar, empitxora per moments: inseguretat, atur, poc poder adquisitiu, violència per tot arreu, corrupció, poca o nul.la cobertura sanitària, contaminació, indefensió enfront dels poderosos, deteriorament de la natura, guerres... És una llarga llista i estic parlant a nivell global. Després del mareig que et provoca pensar en tots aquests problemes, veus que ningú fa ni farà res al respecte i acabes pitxor.