La Vida es Sueño y los sueños, sueños son.

Soc un somniador. M'agrada somniar, no ho puc evitar. Ho faig a totes hores i sota cualsevol circumstància, plogui o nevi. Potser molts de vosaltres haureu pensat o fins i tot haureu dit que soc autista, pero no es veritat. Somnio... M'agrada pensar, que hi farem. Malgrat el que pugui semblar, escolto amb molta atenció el que diuen els demés i després penso en el que diuen. No m'agrada parlar, ja ho sabeu. Mai m'ha agradat de fet, des de que tinc memoria no recordo que m'hagi agradat parlar. Quan tornava de l'escola no m'agradava explicar el que havia fet, quan tornava de colònies menys, li podeu preguntar a la meva mare.

Pero somniar despert, això es una altra cosa. Sempre he tingut molta imaginació, suposo que per això poques películes em sorprenen (sempre endevino el final o sé que passarà a continuació). Amb els llibres em passa igual.

Per la mateixa raó, i aquest es l'inconvenient, em menjo el tarro exageradament.

M'agrada pensar en com deu ser la vida dels demés : dels poderosos i dels miserables, no faig distincions. Observo a la gent al carrer o al metro en determinada situació i imagino que els ha portat fins allà. Si es una parella que discuteix, me n'imagino els motius i les conseqüencies (es separaran? Es reconciliaran? Són l'amor de les seves respectives vides?). M'agrada veure els animals i imaginar que es el que senten. Faig el mateix amb les plantes.

Suposo que tanta imaginació es la causa de la meva curiositat excesiva que m'empeny a llegir i a buscar informació sobre els temes que m'interessen. Per motius que ara no us puc revelar, ara estic molt interessat en els indis Sioux, son un poble fascinant. Hauríem d'aprendre molt de la seva conexió amb la natura i la seva espiritualitat. Es d'aquí d'on trec les dades que tant us fascina que conegui (esclar que cal sumar-hi la meva memoria, pel que m'interessa, esclar).

M'agrada imaginar monstres, èssers fantàstics, paisatges meravellosos, extranys, impossibles... No em comformo amb les explicacions trivials, la meva ment ha d'anar més enllà. És per això que hi ha moltes coses de l'esglesia catòlica que no em convencen, hi ha altres explicacions, altres fenòmens que no explica o explica molt somerament. D'igual forma passa amb bona part de la ciència, em sembla que tant que s'han criticat i s'han acabat convertint en institucions similars. El tancament de la ciència a investigar en determinades direccions em sembla molt reprobable. Esclar que hi ha cièntifics que investiguen alguns d'aquests terrenys pero són minoria i sovint se'ls titlla de pseudo-científics i al que investiguen, de pseudo-ciència. Somnio en el día en que els científics descobreixin la ubicació de l'ànima humana, que demostrin que Déu existeix, que no hi ha un sol univers, i que no estem sols en ell. J.J. Benítez va escriure a "Caballo de Troya" que el que defineix una ànima es troba en un codi semblant al codi genètic, que es troba codificat en la configuració electrónica d'uns àtoms de gas noble que tindríem al cervell, aquest codi es conservaria d'encarnació en encarnació i duria codificada tota la historia vital d'aquell esperit. No us sembla apassionant? Imagineu la complexitat d'un codi semblant per portar la informació de milers d'encarnacións i no només com a èssers humans!!! No això només és el "final" de l'escala. Si el codi genètic només amb combinacions de 4 lletres ja es complicat....

No em vull enrollar, després surten les polèmiques. Pero penseu, siusplau penseu. És pensant com neixen les idees. I les idees poden ser brillants com els estels d'una nit d'hivern. No deixeu de pensar, no us deixeu portar, cuestioneu-vos les coses. Penseu en el que diu la gent, en el perquè ho diu, què vol dir, què comporta, en què us afecta, si hi esteu d'acord, si no hi esteu d'acord.

No veieu la diferencia que hi ha entre creure i pensar? Penseu en cuantes vegades dieu al día "jo crec" i en quantes dieu "jo penso". La diferencia es aclaparadora. Creure es acceptar cegament, suposar, no tenir la seguretat d'una cosa. Pensar es analitzar, qüestionar i acceptar o rebutjar. Si creieu esteu acceptant el que un altre ha pensat, si penseu això es vostre i no us ho pot prendre ningú.

Imagineu, somnieu. Veieu-vos fent coses que mai haurieu pensat fer i us serà més fàcil fer-les. Penseu, hi ha més coses més enllà del que veieu. Veieu possibles els impossibles i es podran fer realitat.

Qué té de dolent pensar, imaginar o evadir-se? Jo estic molt orgullós de la meva imaginació. La nostra ment es una ment creadora (veieu el post " Déu, el Master de l'Univers - 2a. part) i la imaginació es la seva eina principal. Si penseu en negatiu atraureu lo negatiu, si penseu en positiu, tot serà positiu a la vostra vida.

M'agrada somniar que la vida es un somni i els somnis, somnis són.