El teatre

Bé, que a mi m'agradava molt fer teatre no es cap novetat oi? El que potser no sabeu són els motius que m'impulsaven a posar-me davant de 500 persones com a minim a fer el pallaso i no només això sinó també a cantar!!!

Bé, el com va comensar tot això és massa simple : de casualitat. O pensant-ho millor no va ser tanta casualitat. Molt abans, com un any i mig abans del teatre, la meva época adolescent estava en plena efervescència. Tots sabeu que me la passava al passeig amb els meus amics, veient noies, perseguint noies, agobiant noies... Bé que us haig de dir, va ser potser una de les millors époques de la meva vida. Per culpa de tot això que us dic, vam integrar a la nostra colla una altra colla de noies (vam fer una fusió perqué m'entengeu. Suposo que teníem interessos complementaris, jejeje). Doncs resulta que algunes d'elles cantaven a l'orfeó i vet aquí que ens van ensarronar a uns quants perqué hi anéssim a cantar amb l'excusa de que no hi havia nois etc, etc, etc... És així com va comensar tot plegat, per les noies com si no?

Després, va resultar que una cabra boja anomenada Gemma ens va ensarronar per anar a fer les proves per un musical que estava preparant el seu germà, en Carles, amb la mateixa excusa. I bé, al comensament no ho tenia molt clar això de les proves pero com que no era jo sol, doncs i vaig anar. Gairebé em moro del susto quan després de les proves em diuen que m'havien donat un dels protagonistes!!!!! I aquí va comensar l'historia d'amor amb el teatre de cop, com una grip d'aquelles que m'agafen de tant en tant, sense avisar i molt forta.

Es podria dir que el teatre va fer esclatar una closca que portava al damunt, bé potser només va ficar una porteta per la que podía sortir cada setmana durant unes hores. El que vull dir es que si bé no va solucionar definitivament la meva timidesa potser si em permetía deixar-la de banda per una estona, bàsicament perqué no tenia més remei pel compromís que tenía.

El teatre també em va donar moltes altres coses. Per exemple em donava la oportunitat no només d'experimentar coses, de tenir experiencies i sentiments que d'una altra manera que no fos representant un paper mai les hauria viscut. Per altra banda també era excitant jugar a ser una altra persona, imaginar com i qué sentiria o que faría en aquelles situacions no el qué sentiria o qué faria jo.

També el fet de fer-ho més o menys bé em va donar l'estímul necessari per superar-me. Acadèmicament no va ser la millor época de la meva vida, pero l'èxit al teatre em va permetre mantenir l'autoestima més o menys sana i estalvia.

Apart hi vaig fer grans amics, amics que van venir, em van recolzar quan vaig tenir problemes, que em van donar maldecaps pero que en el fons van ser els meus amics veritables. Malauradament tot això va venir, es va quedar un temps i va marxar, com una ràfaga de vent fresc i vivificant.

També vaig tenir els meus amors. Què us haig de dir que no sapigueu ja? Vaig tenir els meus amors tormentosos, fugasos, prohibits, impossibles... Milers d'experiencies. Vaig aprendre que no s'havia de comfondre la realitat amb la ficció en definitiva. El primer cop, amb la Gemma vaig caure-hi de cuatre grapes i em va costar molt car. El segon cop vaig aguantar l'embestida, de totes maneres no hi havia res a fer. No us donaré detalls, aixi que no cal que insistiu, jejejeje.

El teatre, en resum es va convertir en lo més important de la meva vida perqué era un canal on hi podia canalitzar tota una serie de sentiments que d'una altra manera mai hauria expressat. Em va donar un lloc i una importancia en el món, hi vaig descobrir moltes coses bones, la majoria, i algunes dolentes pero no hi ha res perfecte ( i gracies a això vaig aprendre molt sobre la vida, tot i que no lo suficient).

Des de la distancia, el trobo a faltar com qui troba a faltar un amor de juventut, pero es una enyoransa sana, que em fa somriure quan recordo les meves aventures a dalt i a baix d'un escenari. No li guardo rencor per haver-me abandonat, al contrari. Em va permetre arribar fins on soc ara. L'estimo.

Perdoneu l'excessiu romanticisme ensucrat, sembla que estigui parlant d'una novia, caray!