L'avortament: si o no?

L'avortament es un tema delicat ja ho sabem tots oi? Aquests dies està de moda a México perqué ahir van aprovar la despenalització de l'avortament a la ciutat. Donat el bombardeig mediàtic no he tingut més remei que possar-me a pensar en aquest tema.

La veritat es que em penso que només l'han despenalitzat fins a la 12a semana de gestació i per causa de violació, perill en la vida de la mare o el fill i algun altre cas (com possibilitat de patir malformacions o malalties genétiques). De totes maneres hi ha uns quant bèsties que el volen despenalitzar totalment. Qué vol dir això? Doncs vol dir que qualsevol dona que avortés era susceptible d'anar a la presó.

Ara bé, ja us he dit que es un tema extra-delicat i això em fa pensar que SI hi estic d'acord i que NO hi estic d'acord a la vegada.

En primer lloc, penso que cualsevol dona té dret a decidir sobre el seu cos i la seva vida. No em puc posar en el lloc d'una dona violada i molt menys si a sobre en surt embarassada. Pero si em puc imaginar que pot representar un embaras no desitjat. De totes maneres, hi ha milers de formes d'evitar-ho i no costa tant tenir una mica de previsió no? (esclar que en el cas de les violacion es bastant dificil per no dir imposible. Us imagineu al violador dient : espera't un moment que em posaré el condó no et moguis eh?).

En segon lloc, em costa molt pensar quant comensa una cosa a tenir vida pero estic segur que un embrió a la 12a setmana de gestació si en té de vida. Si som estrictes fins i tot un espermatozou té vida (te moviment autónom no? I si es veritat que no s'alimenta ni es reprodueix a si mateix pero malgrat tot es mou com va dir Galileu).

En tercer lloc, no us sembla una bajanada, per no dir estupidesa, sacrificar un embrió perqué la seva vida perilla? La paraula assassinat em sembla massa forta. Pero no deixa de ser una estupidesa aquest fet : o sigui, la vida d'algú está en perill? Doncs fotem-li un tret al cap i així li evitarem la possibilitat de morir. Molt bèstia, la veritat.

Per últim, no crec que estiguem en la possibilitat de decidir sobre la vida de ningú perqué no sabem el paper que jugarà. M'explico : Que hauría passat si la mare de Hitler hagués decidit avortar? O la mare de Kennedy, Martin Luther King, Shakespeare, Pasteur, Picasso, Marx, Aznar... Es a dir, potser estem matant algú que trobaria la cura del cancer o de la sida...

Em fa molta ràbia la gent que està en contra de l'avortament, perqué estic segur que seríen els primers de practicar-lo si es trobessin en la necessitat de fer-ho. Pensem en el que passava a España als anys 50 i 60. Qui eren les dones i noies que viatjaven a Londres a avortar? Les que tenien calés per fer-ho. I qui tenia calés, la classe conservadora. I no son aquestes les que ocupen ara llocs rellevants a cert partit conservador de la politica espanyola i catalana? Aixi doncs em semblem hipòcrites. De totes maneres ja veieu que jo estic més aprop d'estar-ne en contra que a favor. Pero tinc els meus dubtes seriosos en alguns casos, com per exemple les violacions. De totes maneres penso que l'embrió o fetus no en té cap culpa dels motius del seu engendrament.

En cuant al perill relatiu en la vida de la mare i el fetus... Penso que tothom té un destí i aquest destí pot ser de la mare o del fetus. La mare pot estar destinada a ser violada i quedar embarassada, a tenir un fill amb malformacions o una malaltia congénita (lo mateix pel fetus). Ara bé, també pot ser que el seu destí sigui el d'avortar o estar en la situació d'haver de decidir no? Vull dir al final, tot es podría reduïr a una qüestió de karma. En realitat penso, que quan un esperit arriba a un cos i la mare es troba en la disjuntiva d'avortar, pot ser ben bé una prova per la mare més que pel fill. Potser l'esperit ha escollit aquell cos precisament per ajudar a la mare a millorar el seu Karma o passar per aquesta prova.

Ups ! Ja m'estic possant massa metafísic. Millor ho deixem aixi.

La polèmica està servida!