La morrinya (2a part)

Ostres tú! El Marc m'ha encomanat la seva morrinya! Segueixo nostàlgic...I el día no promet massa, está núvol i sembla que caura una tempesta com la d'ahir.

Avui a l'hora de dinar estavem parlant del famós terratremol de Méxic l'any 1985. Encara m'enrecordo de les imatges que veiem a la televisió, jo tenia 9 anys i l'Anna en tenia 6. Recordar aquelles imatges m'ha portat a recordar aquella època gloriosa. quan anavem a l'escola i no teniem res més al cap que jugar i jugar ( apart de fer els deures esclar, pero la veritat, vist des de la distancia sembla ben poqueta cosa la que haviem de fer tot i que ens semblava una muntanya de feina).

Recordo els meus Clicks de Playmobil (Tm). Els guardava en un tambor de sabó de rentar la roba, junt amb d'altres ninos i ninotets, pero els meus preferits eren els clicks. En tenia de tots els tipus, amb la majoria dels seus accessoris (tot i que solia perdre'n bastants. Ja ho diuen que qui ho té del néixer...). Recordo el vaixell Pirata que em van portar els reis i que va durar dos dies a les meves mans, el vaig destrossar.

També recordo les pallisses que li vaig donar al meu pare perqué em comprés un ordinador. El primer que vam tenir era un VIC-20 amb el cual podíes fer gairebé res. Després de moltes pallisses més vaig aconseguir un Spectrum +2 (que encara funcionava amb cintes de cassette) i finalment, el primer PC.

Recordo la meva mania d'estar per terra jugant, de combinar jocs (Heu provat mai de posar un nino al mig d'una pista d'Scalextric i atropellar-lo? O de lligar-lo a un dels cotxes per veure que passa? Si, ja sé que es una mica sado-maso pero aixi son els nens).

Recordo les vacances d'estiu a Palamós i a Servi, pero sobretot a Palamós. Sempre voliem anar a sopar al Duffy (que no era res més que la versió palamosenca del McDonald's). La meva primera pizza la vaig menjar a Palamós. Recordo que tot ens feia emocionar : la sortida, l'arribada, la platja, les excursions, les colles (no tant pero bueno). Els cuadernets d'estiu que haviem de fer cada any, m'encantaven. La tornada també m'emocionava. Recordo que cada any al final de les vacances anavem a sopar tots junts a Cal Pagés un bon pa amb tomàquet, amb la pell socarrimada i plens d'experiencies per explicar. També recordo quan anava a pescar amb el meu pare al port o a les roques, l'únic que agafavem era algun peix despistat i una assolejada de cullons pero valia la pena. Les maquines del costat del Monica, sempre estava donant llauna per anar-hi i era parada obligatoria en els nostres passejos vespertins. Les famoses "olimpiadas" del meu cosí Pere, jajajajaja! Les paelles i els gelats del carrer major mmmmmmm! Les passejades de nit pel port amb les llums de la badia reflexades a l'aigua de la platja... Estimo Palamós per tot el que hi he viscut i també perqué es un lloc preciós que caray!

M'en recordo molt del meu avi, ja us ho he dit. M'enrecordo de quan anava cada dissabte a dormir a casa seva, les saltxitxes amb tomàquet O-BLI-GA-TO-RIES per sopar i els xurros amb xocolata O-BLI-GA-TO-RIS per esmorzar. Recordo la bata de seda que em deixava per llevar-me, la seva colonia, les partides de domino, escacs i dames que jugavem, l'enciclopedia del mundo animal que sempre llegia, els seus roncs, etc, etc, etc...

Esclar que també tinc records bonics de tots els demés que us penseu?

Recordo la meva besavia, i lo molt que la feiem enfadar, pero també recordo lo molt que ens estimava a tots i les histories que ens explicava. Recordo quan anavem a buscar bolets amb els meus avis i el meu pare. Recordo els dinars que feiem cada any quan feia anys la meva besavia. També recordo un cop que vam trencar una pinyata a casa la Neus (als que no ho sabeu ja us explicaré de que va), será cosa del destí? També un altre cop o el mateix no m'enrecordo, que vam menjar xocolata amb xurros pero amb els ulls tapats ( en algun lloc hi ha una pelicula d'aquell moment gloriós on foto una cara de mala llet brutal, per variar, jejeje). Recordo tots els cotxes que han tingut els meus pares : l'R5, el ford escort, l'alfa romeo. El meu avi Mingo tenia un R18 de color verd oliva abans de comprar el ford fiesta i el meu avi Nai tenia un 600 de color blanc on ens portava a l'escola i ens anava a buscar una temporada. La Neus tenia un 127 de color granate on ens agradava que ens portés perqué de tant en tant ens feia "Bogey-Bogey" (els implicats ja saben de qué parlo, jejejeje). M'enrecordo dels macarrons obligatoris a casa de la meva iaia Pepita els divendres quan venien a dinar el Jordi i la Monica. Recordo les festes d'aniversari, les mones, els dies de reis. Recordo quan jugavem al bingo amb el meu avi Nai. En fi, etc, etc, etc.

Sabeu una cosa? Us reitero que tot això que escric es una enyoransa bonica. Son bons records i molt bonics. No son motiu de pena ni de tristesa al contrari. Gracies a Déu i deixant de banda petits detalls sense importancia, ara que faré 31 anys (sigh!) penso que malgrat tot he tingut una vida molt bonica, he viscut forces coses i he estat molt felis. Tinc una familia que m'estima molt i que m'ha estimat molt, que malgrat tot m'ha valorat i ha respectat les meves decisions. En fi, gracies a tots els implicats per haver-me donat tants i tants records preciosos (i consti que me'n deixo més de la meitat).