Potser us preguntareu qui caray es aquest Pedro Infante (crec que sou tots massa joves per saber qui era). De totes maneres crec que cada any pel seu aniversari treuen alguna cosa a les noticies d'allà. Aqui es un mite.Pedro Infante va ser un actor y cantant mexicà de la decada dels 40 i dels 50. Com us dic es un mite, es va convertir en algo així com un heroi popular. No us puc donar cap analogía española perqué crec que no n'existeix cap. Diumenge passat va fer 40 anys que va morir. L'home va morir en un accident d'aviació quan estava en lo millor de la seva carrera lo qual va contribuïr a la seva mitificació.
Cada any, milers de persones van a la seva tomba a rendir-li homenatge, es disfrassen d'ell, canten les seves cansons i escenifiquen els diàlegs de les seves pelicules.
Les pelicules que el van encumbrar van ser "Nosotros los Pobres", "Ustedes los Ricos" y "Pepe el Toro". Es tracta d'una trilogia que narra les aventures d'un fuster de barri (Pepe el Toro) i també les desgracies que son moltes. Si, ja sé que el nom del personatge fa riure pero creieu-me que son uns dramons de cuidado. Diumenge vaig tenir la oportunitat de tragar-me la trilogia sencera i em va agradar bastant. Hi ha una escena famosa a la segona película on la seva fusteria es crema i el seu fillet more cremat... Quan ell recull el cos del seu fill i comensa a plorar i a cridar se't posen els pèls de punta, de veritat.
Una altra pelicula famosa va ser "A toda máquina" on es un oficial d'un escuadró de policies motoritzats que comensen a fer acrobacies i histories d'aquestes. Evidentment, hi ha de rerafons una historia d'amor dramàtica.
Es interessant la pugna que va sostenir amb Jorge Negrete, un altre mite del cine Mexicà i idol del meu avi Domingo. Van arribar a protagonitzar una pelicula junts on en Jorge feia de bo i en Pedro feia de dolent. Duel de titans!!!! Es veu que salten les guspires durant tota la pelicula.
Bé, em sembla interessant el personatge per el seu carisma (creieu-me que en té molt), per ser molt bon actor i per la importancia que té aqui a Mexico.
No m'extranya q no trobis paral.lelismes a casa nostra.... Nosaltres tenim a l'Esteso o al Pajares o al Paco Martínez Soria... si vols els hi pots possar Cine de Barrio si no és q et fa massa vergonya..... Lo trist és q aki hi ha gent q aquets tres personatges també són els seus ídols... En fi... Spain is diferent.
ResponEliminanen io si que se qui es el Pedro Infanteb mo tan cunegut com el Jorge negrete pero deunido i si no li preguntem a las iaias eran un mita aqui tambe i alguna peli encara las vig veura io,
ResponEliminaque et sembla
HOLA ALBERT ESPERO QUE TODO TE VAYA BIEN COMO ES DE ESPERAR YA ME ENTERE DE LAS PERIPECIAS QUE TUVISTE CON LOS DICHOSOS FLEJES
ResponEliminaESPERO QUE TODO ESTE NORMAL BUENO HE VISTO POR ENCIMA LO DEL PEDRO INFANTE YA ME LO MIRARE CON MAS DETALLE PUES ME TENGO QUE MARCHAR, HOY VAMOS A PALAMOS A PASAR EL DIA PORQUE DESPUES DE LA SEMANITA SANTA QUE PASEMOS NOS CONVIENE UN POCO DE PLAYA UN ABRAZO PARA TODA LA FAMILIA ESPECIALMENTE PARA TI Y LA KAREN FIRMADO TU PADRE
ESPERO QUE EL ALBUM TE HAYA GUSTADO Y QUE LA DICHOSA TARJETA TE FUNCIONE OJO MIRA EL SALDO DE LA MISMA YA QUE NO QUEDA MUCHA PASTA
ARRIVEVERCHI MEXICO
¡Ei, Albert! Sóc la "tieta Anna".
ResponEliminaAcabo de llegir tots els posts del teu blog. Està bé aquest invent de la tecnologia moderna. Com que darrerament em toca treballar moltíssimes hores, quan estic a casa em fa molta mandra posar-me a mirar internet. Però el teu blog és fantàstic. M'ha fet recordar el viatje del teu casament. ¡I ja ha passat un any! Ens van quedar moltíssimes coses de Mèxic, així que tocarà tornar-hi i disfrutar una altra vegada del plaer de veure-us. Records a la familia de la Karen. Desitjo que tots estiguin molt bé. I ànims amb la feina, que amb paciència tot arriba.
Avui és Sant Jordi i els carrers són plens de roses, flors, llibres i molta, molta gent. ¿Ho recordes? Per posar una nota d'interculturalitat, explica-li a la Karen i la seva familia la importància d'aquest dia a Catalunya i cóm el vivim els catalans... I si tens ocasió, no t'oblidis de comprar una rosa per les dones de casa teva. O una altra flor qualsevol, que el que compte és la intenció i el simbolisme.
Un petò molt gran i records del "tiet Pere". Fins aviat