El Passeig, mon amour

Aaaaaaaaaaaaaaaaaah, jajajajajaja! Responent a una petició desesperada, aqui us va un post del tipus "Remember When...".

El Passeig de Sabadell, a estat MOLT important en les vides de qui us escriu, i de varies de les persones que llegeixen aquest blog (espero!).

Tot va comensar més o menys de casualitat. L'Àlex, en Raúl Miquel, i en Carles Vea, necessitavem un lloc on trobar-nos quan no teníem classes a l'institut i esclar, geogràficament parlant, donat que viviem a tres punts equidistants de la ciutat, lo més lògic era buscar un punt central que ens quedés lo més aprop posible i aquest era ni més ni menys que el Passeig. Resulta que en Carles coneixía en Raúl Palma i en Raúl Palma coneixia en Noé i tota la troupe de bojos que ens vam ajuntar, pero el nucli el formavem l'Àlex, en Raúl Palma, en Carles, i jo.
No us explicaré totes les bojeries que vam arribar a fer,ni totes les que vam arribar a dir, ni totes les coses que ens van passar, que van ser moltes, però bé, tractaré de fer un resum aproximat tot i que no recordo massa bé l'ordre en que van passar les coses.
El motiu principal pel que ens reuníem allà, apart de l'equidistancia geogràfica, eren les noies. Perquè ens hem d'enganyar? En plena efervescència "adolescent" d'hormones, el passeig ens oferia tot un mostrari de noies, de tots els tamanys, mides, colors, etc... Bàsicament perquè les noies s'hi reunien per les mateixes raóns que nosaltres, tampoc ens hem d'enganyar en aquest punt, oi?

Hi havia vàries activitats obligades al Passeig. La principal era asseure's en rotllana, ja fos als bancs de pedra (si tenies sort) o a terra, que caram! Teniem al voltant de 16 anys de mitja. La majoria de les altres giraven al voltant de les noies : veure noies, examinar noies, puntuar noies, parlar de noies, babejar per noies, lamentar-se per noies, etc... Una altra activitat imprescindible era dir Parides, i si, ho escric amb majúscules perqué tenim varis Masters de l'Univers en dir Parides entre nosaltres. Un altre tema secundari era el Cacaolat, aquesta beguda dels Déus, que ens omplía d'energía i ens preparava per les activitats noiïstiques del dia. Esclar, que hi havia alguns subjectes més adictes que altres a aquesta beguda, pero tots més o menys pasavem per la pastisseria o per la botigueta que hi havia al carrer de darrera el passeig a aconseguir el nostre elixir màgic.

De tant en tant, quan el panorama era desolador o estavem aborrits, o perquè hi havia algun interès noiïstic a l'interior, anavem a jugar billar o futbolin al bar que hi havia al costat del Sifón. Perdoneu la torpesa, pero he oblidat el seu nom. Alguns subjectes anaven a jugar màquines o futbolín al San Pep bastant sovint pero a la majoria no ens agradava l'ambient que s'hi respirava i aquest bar ens quedava més aprop, la veritat. I és precisament en aquest punt on comensa la llegenda, ja que entre d'altres, hi havia un grup de noies (que sigue'm sincers, estaven tant desesperades com nosaltres) que hi anaven a jugar a billar i nosaltres les seguíem perqué hi havia bastants interessos implicats en el tema. Després elles van confessar que tot i que no coincidien els interessos, també n'existien per la seva part, així que després de molts preliminars infructuosos i moltes trobades "accidentals" (per les dues parts, consti!), una festa major, en Carles va cometre una bogeria que ens va arrossegar a tots i ens va cambiar la vida per sempre, a alguns esclar. Se'ls va presentar! La qüestió es que ni havia begut, ni s'havia drogat ni res que se li assemblés. Sencillament va tenir un rampell dels seus i sense dir res, es va separar de nosaltres, s'hi va acostar i s'hi va presentar amb unes paraules sublims que han quedat grabades a foc a la pell de la historia, i que els llibres de text haurien de reproduïr. Evidentment, el terror es va apoderar de nosaltres, perquè malgrat els interessos no deixavem de ser uns cagats i mai hauriem pensat de fer algo semblant, abans el suïcidi.

La qüestió és que es va produïr una fusió entre els dos grups, lo qual, com ja us he dit va cambiar les nostres vides per sempre.Per exemple a mi, ja que entre d'altres, en aquest grup i els seus satèlits hi havia persones que estaven a l'Orfeó i el 99% de les meves ex, eren de l'Orfeó : la Gala, la Laura, la Montse, la Gemma... i d'altres que no van arribar a ser ni novies meves pero perqué el destí és molt voluble i Déu no va voler (i apart perquè no vaig tenir massa temps). D'altres, que of course, no formen part del nucli dur, fins i tot, i que jo sàpiga s'han arribat a casar, per exemple en Xavi i l'Anna.

Un altre episodi memorable va ser la creació dels MF,que no ens enganyem, vol dir Morts de Fàstic (per la falta de noies, esclar) tot i que áviat també va derivar en Mamerto Fernandez Quartet ( nom que deriva de la afició incipient que l'Àlex tenia pel Jazz). Un cop fins i tot vaig coneixer un paio que es deia així, Mamerto Fernandez, us podeu imaginar les meves riallades interiors quan em va donar la seva tarja sanitaria, quan jo treballava a un CAP. Els MF, fins i tot van arribar a tenir la seva Acta Constitutiva, amén de'n Carles.

Finalment, i després de moltes aventures ( incloent l'entrada a les nostres vides, de cert subjecte indesitjable que no puc anomenar. Bé, en realitat no crec que m'afecti en la distancia : en Medina) el grup es va disoldre a mesura que alguns de nosaltres anavem aconseguint novia o passavem d'una a altre com una abella de floreta en floreta (sigh!). Afortunadament, per mi, of course, anys més tard, gairebé 10 anys més tard, alguns ens vam retrobar i mantenim viva i ben amunt la flama dels MF.

===========================================================================

Frases cèlebres

" Más paréceme a mi, amigo Sancho, que con la Iglèsia hemos topado " Don Quijote

" He visto fenecer un ectoplasma que se ha elevado al èter... " Mortadelo y Filemón

"¿ Estaveu esperant algú tan especial com nosaltres ? " Carles Vea

" La vida es un pastís de Merda i cada dia ens en menjem un tros " Àlex Martos

" És la hora de las tortas " Ben Grimm, aqui a Mèxic es diu la Mole

" Una noia a les meves 12 " Qualsevol en qualsevol moment

" Han fet ploff " Idem

" Algún día escriurem El gran llibre sobre les Dones ..."

Etc...