És quan dormo que hi veig clar

Com deia J.V. Foix... De segur molts de vosaltres haureu fet un mig-somriure tragicòmic al recordar gloriosos temps a l'escola o a l'institut, jejeje

I és que l'home tenía molta raó, igual que Calderón de la Barca quan va escriure allò de : "porqué la vida es sueño y los sueños, sueños són".

Els somnis... Un gran tema per discutir. Es pot abordar desde molts diferents angles i punts de vista i mai ens posarem d'acord. És un mecanisme de la ment per alliberar tensió i informació? És alguna cosa més? Existeixen els somnis premonitoris? Perqué a vegades recordem el que somniem i d'altres no? Tots somniem igual o hi ha persones que somnien més que d'altres? O potser el que passa és que alguns recordem millor els somnis que d'altres? Com són els teus somnis? Realistes o Surrealistes?

Els meus somnis solen ser extranys. Ni Salvador Dalí els podría pintar millor, de lo surrealistes que arriben a ser. A temporades els recordo molt bé i a temporades em sembla que no somnio. Sempre m'havia mogut molt mentres dormo, pero desde que soc aquí no només em moc sinó que també em queixo i fins i tot, parlo! (Parcela que li suposava exclusiva a ma germana). Perqué, eh? No m'ho explico. Els meus insomnis mítics, han desaparegut, l'unic que conservo es la meva manía de llevarme relativament d'hora plogui, nevi o faci sol. No sé si pensar que estic més relaxat o que estic més estressat.

Tenen significat els meus somnis? És una bona pregunta. Se suposa que tots els somnis tenen un significat segons la Psicoanàlisi, pero també poden tenir un significat més, diguem-ne, ocult, hermètic, metafísic, pseudo-religiós, espiritual si ho voleu. Per mi sí, tot i que no l'acabo de desxifrar.

Fa poc, com un mes, vaig somniar que estava en una sala on hi havia bastanta gent al voltant d'una taula. Al bell mig hi havia un paio vestit amb una túnica, digne del Rappel. Una noia li estaba explicant que estava desesperada perqué tenía ganes de suicidar-se pero no ho volia fer, alguna cosa l'empenyia pero no volia fer-ho. L'home li deia que algú li estava fent mal (bruixeries), agafava un vas i hi buidava un liquid de colors que quedaven distribuïts al vas formant capes (els famosos set colors, investigueu si voleu pero em penso que en parlaré algún dia) i li deia que se'l begués i tornés a veure'l. Després em mirava a mi, i de cop i volta em trobava volant pels aires per sobre del pati d'una casa. Allà hi havia dos homes vestits de blanc ballant, amb dues màscares africanes ben lletges que els amagaven el rostre. Jo els veia desde dalt i darrera, des d'on se suposa que hi hauria d'haver la casa. El més inquietant es que on hi havia la porta del carrer, hi havia un gos negre, ben gros que em va mirar. No sé si ho sabeu pero un gos negre (veieu la profecia, per exemple) és un dels símbols o formes que agafa el maligne. Em vaig despertar.

Un somni plé de símbols esotèrics si m'ho permeteu, per tant dedueixo que tenía un significat més profund que el propiament psicològic.

Després el somni de l'òs que ja us vaig explicar. Té una segona part, pero no és onírica així que no toca.

Penso que els somnis són a vegades el que he dit primer, una simple descàrrega d'informació i estrès. Pero d'altres són una forma de l'esperit per viatjar, per obtenir missatges, per comunicar-se amb altres esperits, fins i tot amb els dels que ja han mort. Un cop vaig somniar que la meva besàvia s'apareixia a l'Orfeó i em donava un anell amb el diamant més gros que mai hagueu vist, em deia que era un regal per mi i que havia vingut a donar-me'l. Suposo que té a veure amb el que us explico perqué tinc les meves serioses sospites de que la meva besavia era molt més del que suposavem tots (ja, a menys que sigui l'últim en enterar-me'n, esclar. De lo cual també tinc les meves serioses sospites) i això és un llegat que em/ens va deixar. Però en fi, no entrem en terrenys pantanosos, espinosos, desagradables i fantàstics per molts de vosaltres.

Què en penseu? Hi esteu d'acord o no? Com són els vostres somnis? Somnieu molt o poc? Recordeu els vostres somnis? Hi ha gent que els anota en una llibreta, com la Glòria Prat, una persona de l'escola, que amagava moltes coses boniques si et prenies la molestia d'acostar-t'hi, of course (cosa que no va fer massa gent, per sort jo si ho vaig fer).