Finalment ha passat. Malgrat tots els dubtes que tots teniem, tenim el gust de saber que Barak Hussein Obama serà el proper president dels U.S.A. I sabeu què? Soc Felis! Amb majúscules!
No només perquè sigui el primer president afro-americà de la història sinó perquè malgrat la crisi i tots els punts negatius que ha fet el senyor Bush, si els nordamericans son capasos d'escollir un president afro-americà després de tant de temps, és que les coses al món no van tan malament com jo creia, després de tot.
Enteneu-me no estic dient que les coses vagin bé, només dic que potser, després de tot, no van tan malament, però només això ja és un guany.
A més, el paio almenys fa cara de president. Em transmet una sensació de poder (real, eh?) i una majestat, que siguem sincers, l'amic Bush no tenia. L'amic Bush és un pobre pagès de Texas que van decidir posar de president per poder fer-lo ballar com una titella. És que si le veia... En canvi, l'Obama és veu que és una altra cosa: es veu un paio estudiat (ha estudiat a les universitats de Colúmbia i Harvard), inteligent, culte, seriòs i compromès amb el seu país.
Espero que tot surti com jo espero i arreglin la cosa ben aviat perquè ens lliurem dels embolics (estic parlant de la crisi econòmica, bàsicament) en els que ens han ficat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada