Quan arribo a casa cansat de treballar, amb el cap plè de cabòries i un sol pas d'assassinar qualsevol que se'm possi al davant, en Santi em veu, somriu i em comensa a fer festes.
Us puc assegurar que, just en aquell moment, amb aquest sol somriure, l'amnèsia s'apodera de mi i estic a punt de veure com els ous em cauen a terra.
Un sol somriure de'n Santi, aconsegueix esborrar del meu cap tots els problemes de la feina i de la vida en general. També és com un bàlsam que fa que m'oblidi de si estic cansat o em moro de sòn.
Quin poder tan gran! No entenc aquestes persones que arriben de treballar o d'on sigui i descarreguen la seva frustració amb els seus fills.
En Santi es dols com ell sol. És un sol i el seu somriure (i les seves rialles) iluminen la meva vida sense deixar lloc per cap ombra per despistada que sigui.
El dia que digui les dues síl.labes que espero, no només em cauran a terra, sinó que es tornaran pols i una ventada que arribarà tot de sobte de cap lloc en concret se l'emportarà per sempre qui sap on.
felicitats per aqhet poder balsamic que tens tan aprop
ResponElimina