Coseqüencies II

Segueixo pensant en el que vaig escriure ahir. Sembla un tema prou important pel meu subconscient. Esclar que tinc la meva curiositat molt picada pel que escrivia al final del missatge pero no tinc forma de saber-ho a menys que algú desxifri el meu missatge críptic i em vulgui donar aquesta informació a menys que no la tingui, esclar que si desxifra el missatge llavors vol dir que té aquesta informació oi? Bé, ja m'estic passant de rosca amb aquest tema, anem al gra.


Potser no som conscients del que les petites decisions de cada dia poden arribar a canviar la nostra vida per complet. Potser un día decidim no correr per agafar el tren i salvem la vida perqué aquell tren descarrila o xoca o altres coses ( i si no pregunteu-li als que l' 11-M van decidir dormir 5 minutets més), o al contrari, penseu que potser per fer això arribeu tard a l'entrevista on, d'haver arribat d'hora, us haurien donat la feina de la vostra vida. Una cosa tant idiota com agafar el paraigües o no un día que está núvol us pot estalviar o no, el fet d'agafar una pneumonia o pulmonia i sortir de la vida per la porta petita.


Pero no tot es redueix al temps. També son importants les paraules, els gestos... Penseu per un moment. Una paraula dita o no dita, o una frase amb una determinat sentit o un altre poden afectar les nostres relacions personals. Potser una paraula o frase poden fer-nos adonar que la persona que pensem que es el/la nostre/a millor amic/amiga (ja no faig distincions a aquestes alsades) és l'amor de la nostra vida, o poden fer que perdem les nostres amistats per sempre més. I a la inversa esclar. El fet de passar per un lloc diferent a l'habitual quan tornem de treballar ens pot estalviar un accident o provocar-ne un, tot depen, o potser ens pot portar a topar amb una persona que es convertirà en la nostra mitja taronja, el nostre millor amic, o el nostre pitxor enemic.



En definitiva, la vida es plena de petits detalls que podríen canviar la nostra vida per sempre o acabar-la en un obrir i tancar d'ulls i la major part del temps no en som conscients. Mireu per exemple, el meu cas. La vida m'ha portat exactament on necessitava ser i tot va ser de pura xiripa. Si jo no hagués contactat amb la persona que em va presentar la Karen, només Déu sap on sería i com estaría. Si aquesta persona no hagués usat les paraules adecuades quan parlavem per xat, no m'hauria caigut bé i hauria tallat el contacte. Si jo no hagués usat les paraules adecuades, mai hauria pensat en presentar-me la Karen i estariem en el mateix cas. Si jo no hagués pressentit que era molt important que parlés amb la Karen i li escribís, mai ho hauria fet i tampoc seria aquí ara. Veieu el que intento dir?

Una altra cosa molt diferent és el destí, tot i que hi està relacionat. La major part del temps, les decisions i les coses se'ns presenten molt clares i és molt difícil escollir per on tirar. Pero hi ha tota una sèrie d'eleccions que no se'ns presenten tant clares i apart, no sabem molt bé perqué, pero SABEM que és el que hem de fer, ens hi sentim empesos sense tenir-ne molt clares les raons o els motius. Tenim un sisé sentit que ens diu que no hi ha volta de full, això és el que hem de fer i això altre és el que no hem de fer, i punt. I no en som conscients la major part del temps.


El que vull dir, es que hi ha eleccions que no són eleccions en absolut. Alguna cosa, Déu, la consciencia, l'inconscient, un sisé sentit, etc, ens indica clarament que és el que hem de fer. I això és o em penso que és perqué hi ha un destí més o menys predeterminat que hem de complir, hem de passar necessariament i sense excusa per les situacións que se'ns presentaran. Esclar que no sempre hauria de ser així, hi ha moltes situacions que SI depenen del nostre lliure alber, pero també penso que tant si escollim la porta número 1, com la 2 o la 3, els premis ( o càstigs ) que hi ha al darrera també estàn escrits de totes maneres.

Un tema completament diferent és el destí en general que pot tenir una persona. No em vull posar messianic ni res de tot això, pero penseu en persones prou importants que han fet coses que han salvat la vida de milers de persones o l'han provocada, per exemple : Fleming i Hitler. Fleming va inventar la pennicilina i Hitler, tots sabem el que va fer no cal parlar-ne. I aquest era el seu destí, ja que la pennicilina va salvar la vida de milions de persones, tot i que ja està molt desfasada, i a la seva manera, Hitler, va canviar el món. Es va establir la consciencia, mundialment de que el que va fer no es podía repetir. Es van acostar els pobles (amb més o menys èxit segons el cas) i es va crear una consciència de germanor entre les races (també amb més o menys èxit segons el cas, pero alguna cosa si va passar). Així podríem pensar, que el que va fer Hitler i tots els seus secuasos, en certa manera i malgrat totes les salvatjades que va fer, van contribuïr (per les males, esclar) a fer un món millor. De la mateixa manera en la que penso que Al-quaeda i el terrorisme internacional també ho faran a la llarga. Així doncs, havia de passar i algú ho havia de fer, i l'escollit no era ni més ni menys que el senyor Adolf Hitler i companyia.

Consti que no ho justifico en absolut, eh? Pero vist en perspectiva, malgrat les pèrdues, va representar una millora en la forma de pensar i actuar del món. Si no fossim tant salvatges no ens obligarien a passar per aquestes proves, pero desgraciadament ho som i molt, així que de tant en tant penso que ens han de fer aprendre la llisó ( ja sabeu, "la letra con sangre entra"). Ay! No sé, em penso el que acabo d'escriure és molt fort entès d'una determinada manera i no vull pas que ho entengueu així. No estic justificant ni la guerra, ni el terrorisme, ni els genocidis ni res de tot això. L'únic que vull dir es que malgrat haver estat una cosa tan forta i tan dolenta, va obrir les portes a una nova era en la forma de pensar en el món i que potser hi haviem de passar per donar aquest pas, per pujar aquest esglaó en l'escala de la humanitat. I també vull dir, que potser el destí de les persones que ho van dur a terme ja estava escrit (és evident que si això havia de passar, algú ho havia de dur a terme).

En alguns casos, els que creuen en la reencarnació, pensen que a grans trets la majoria d'actes o decisions que prenen en la vida, es redueixen a una qüestió de Karma. El Karma es una balansa on posem totes les bones i males accions que fem en la vida, de forma que en acabar es mesura i si el resultat es bo pots avansar i si no és bo, et toca repetir curs (una altra vida, tot i que els indis creuen que es pot retrocedir, actualment es pensa que això no es posible sino que es produïria un estancament). Doncs bé, alguns diuen que abans de reencarnar, l'esperit pot conscientment i voluntariament escollir el seu destí, a quines proves s'haurà d'enfrontar. D'aquesta manera, potser l'esperit de Hitler va escollir el seu destí pel mal i el bé que va representar, diguem que sería una especie de sacrifici, i penseu també els milers de milions de vides que va afectar la segona guerra mundial. Hi havia molts destins encreuats i implicats en ella.

El destí es un engranatge molt gran, i cada vida és una roda dentada que está en contacte amb moltes altres vides, que a la vegada están en contacte amb altres vides, etc, etc, etc... L'efecte papallona un cop més. Potser una paraula inocent nostra, provocarà la mort a una persona a l'altra banda del món que ni tan sols tenim idea de que existeixi, o propiciaran que dues persones que ni coneixem es coneguin i engendrin la persona que trobarà la vacuna de la SIDA o el Càncer, per posar dos exemple contraposats.

En fi, és un tema molt interessant i com més i aprofundeixes, més enpantanegat et quedes.