Ràpid, ràpid

Escric dues paraules abans de marxar cap a casa. Bàsicament perqué ja n'estic fins al capdemunt i perqué ma mare m'ha reclamat la seva dosis diària de blog filial.

Avui es el Sant de l'Anna. Moltes FELICITATS GUAPA!!!!!!!!!!!!

M'enrecordo molt del teu Sant, principalment perqué cau 20 dies exactes després del teu aniversari i perqué quan erem petits i no tant petits era l'anunci de l'imminent marxa cap a Palamós o cap a Servi o cap on fos. Era molt emocionant tot plegat, ara em sembla que no m'ho semblaría tant d'emocionant, més aviat em comensaría a estirar dels cabells i a pujar per les parets. La mosca humana!!!! Això si no em posés a donar voltes com un lleó engabiat, llansant rugits a tort i a dret, jejejeje. No sé pas a qui em dec assemblar, jejeje.

Ostres tú! Estic zoològic avui, encara que potser ho deixem en zoo, només. La lògica és quelcom que se m'escapa cada cop més i es difumina i difumina a la meva vida. Jo, una persona tant coherent i ordenada en els meus pensaments i sentiments.... jajajajajajajajajajajajaja, és broma.

Avui estic molt espitós i nerviós, no sé pas perqué. Aquest matí gairebé em poso el café per barretina i m'ha fet molta ràbia perqué no n'hi ha quedat pas ni una gota dins el vas. Total que he hagut d'anar a la màquina, que és a l'altra punta del món, per buscar-ne (i pagar-ne) un altre. Apart el terra ha quedat fet una merdeta i he fet tot el que he pogut per netejar-lo, i nosaltres amb una visita de SIEMENS, la sort es que no han aparegut per aquí. Ës un negoci molt important, si es concreta hauré de comprar 20 tones de metall al més (lo qual em toca els ous perqué serà més feina i més pressió perqué parlem de SIEMENS eh? Pero todo sea por la causa).
Com veieu estic eufòric, suposo que perqué ja és hora de marxar. No es presenta una tarda-vespre massa emocionant per això, més aviat rutinària (arribo a les 7 a berenar/sopar i pràcticament no em queda massa temps per res més). Ja us explicaré això dels horaris de menjar perqué es ben curiós (no hi ha Déu que ho entengui, bàsicament).

Prometo escriure aviat un conte com el d'ahir/abans d'ahir. Em va deixar molt satisfet, i molt orgullós de mi mateix. Em penso que és el millor que he escrit mai a la meva vida.