L'Orde del Temple

Al segle XI, l' Europa cristiana es mou amb un ideari comú sota el crit de "Déu ho vol" ("Deus vult", frase que encapsala el discurs del Concili de Clermont en que Urbà II va convocar la Ia Croada).

Aquesta va culminar amb la conquesta de Jerusalem l'any 1099 i la constitució dels principats llatins de la zona : els comptats d'Edesa i Trípoli, el principat d'Antioquía i el regne de Jerusalem, on Balduí I no va tenir inconvenient d'asumir, l'any 1100 el títol de rey.

Alguns dels caballers que van participar en la primera creuada van decidir quedarse per defensar els Llocs Sants i als peregrins cristians que hi anaven. Aquesta va ser en principi, la misió encomanda als 9 caballers fundadors de l'Orde del Temple o Caballers Templaris.

El rei va concedir a aquests caballers un lloc on reposar i mantenir els seus equips, otorgant-los drets i privilegis, entre els que es comptava un allotjament propi al seu propi palau, la mesquita de Al-Aqsa, que es trobava al recinte del que un dia fou el Temple de Salomó. Així quan Balduí I va traslladar la cort a la Torre de David, totes les instalacions van pasar als Templaris, donant-los de pas no només el seu cuarter general sinó també el seu nom.

Amb l'ajuda de l'abat San Bernat de Claraval - nebot d'un dels Caballers fundadors i a més 5è Gran Maestre de la Ordre, Andreu de Montbard - una petita delegació (recordeu que només eren 9 membres) encapsalada pe seu Gran Maestre, Hug de Payens va fer un recorregut per les corts d'Europa, rebent ajuda i recolsament. Així, fou convocat el Concili de Troyes (La France) durant la cual es va redactar la regla de la Ordre, basada en la de Sant Benet , segons la versió reformada pocs anys abans pels cistercencs, dels que van adoptar els hàbits blancs i als que es va afegir una creu roja. L'any 1128 va obtenir del Papa Honori II la aprovació pontificia.

Cap al 1170, ja s'extenien per terres del que avui es Fransa, Alemanya, Regne Unit, Espanya i Portugal. Aquesta expansió territorial va contribuïr a l'increment de la seva riquesa. 50 anys més tard, ja eren l'organització més gran d'occident amb uns 30,000 caballers i sargents (més els serfs, escuders, artesans, pagesos, etc...), més de 50 castells i fortaleses a Europa i Orient pròxim, una flota propia anclada en ports propis al Mediterrani i la Rochelle (a la costa atlàntica de Fransa) i un tresor que els permetía fer prestecs fantàstics als reis europeus.

Els Templaris a Catalunya

L'any 1131, Ramón Berenguer III, Compte de Barcelona, va solicitar la seva entrada a l' Orde i el 1134, el testament del rei Alfons I d'Aragó cedeix el seu regne als templaris pero es impugnat pels nobles aragonesos, que entreguen la corona a Ramir II, tot i que van fer nombroses concesions tant de terres com de drets comercials perqué renuncièssin. Aquest rei, buscaría la unió amb Barcelona que donaría lloc a la Corona d'Aragó.

La Corona d'Aragó va solicitar ajuda als Templaris durant la reconquesta. Per la seva ajuda van rebre Tortosa, Lleida i Miravet. Després de la derrota de Muret, els templaris queden com a custodis de l'hereu a la corona al castell de Monzó, hereu que es convertiría en Jaume I el Conqueridor i que va rebre l'ajuda de l'Orde a les seves campanyes a Mallorca i Valencia.

Templaris es van mantenir fidels a Pere III inclús durant l'excomunió que va patir per enfrontar-se a Italia i Fransa.

- Wikipedia dixit

Estructura

Gran Maestre : només responía a l'autoritat del Papa, tot i que havia de ser respectuós amb bisbes i reis.
Disposava de 4 montures, a més d'una especial per el combat. Com a ajudants comptava amb un secretari i interpret d'àrab, un soldat de caballeria lleugera, un manyà i dos criats de peu.

Senescal : segona autoritat del Temple, suplía al Gran Maestre durant les seves absencies.

Mariscal : manava als templers en la guerra i el combat si el Gran Maestre no estava present.

Comendador de la Terra de Jerusalem : tresorer i gestor de les finances de l'Orde. Era aixímateix, el cap de la marina templera i guardava la Vera Creu (Vera Cruz). S'encarregava a la ciutat santa de la protecció dels peregrins i de la vigilancia dels camins, que eren els fins fundacionals del Temple.

Vestiari : encarregat de la uniformitat dels caballers, escuders i servents. Asistía a les cerimonies d'iniciació.

Comendadors territorials : estaven a Palestina i Siria. D´ells depenia el conjunt de castells de cada regió.

Turcopoler : cap de la caballeria lleugera indígena, que formava l'escuadró dels turcopols.

Comendadors provincials : preceptors de les diferents provincies en que es dividia l'Orde. S'encarregaven d'administrar les donacions, cuidar dels germans que teníen al seu càrrec i debíen enviar la major quantitat de diners posible a Terra Santa.

Clases Combatents

Caballers : flor i nata del cos de guerra templari. Eren els únics amb dret a portar el mantell blanc amb la creu roja pattée que es cosia al costat esquerre del pit i que ja avansat el segle XII, es portava també a l'escut.

Sargents : Servien als caballers i es diferenciaven d'aquests perqué vestien túniques fosques o negres amb la creu vermella a l'espatlla esquerra.

Escuders : també armats i a caball, pero no tant poderosament com els caballers.

Servents : Formaven, amb escuders i caballers, el gruix de l'exercit templer. Portaven armament lleuger i s'ocupaven dels caballs dels caballers. Donaven suport al caballer amb els seus arcs i el protegíen.

Turcopols : caballeria lleugera de cristians nadius, que colaboraven amb l'Orde tot i que no formaven part d'ella. Era un cos militar auxiliar.

Caballers Seglars : caballers que feien el vot de peregrinació i es posaven voluntariament al servei del Temple, generalment per un temps limitat. Aquests caballers vivien en convents de l'Orde, exceptuant si eren casats i les seves dones es trobaven a Terra Santa, en aquest cas residien fora dels recintes religiosos.

Clases sacerdotals

Abat del Temple : Residía a Jerusalem, i era el superior de tota la divisió monacal de l' Orde, que podia considerarse totalment independient de la militar.

Sacerdots o Capellans : asumien solament funcions religioses i d'atención espiritual a las demés classes templarias. S'encarregamen aixímateix del manteniment de les esglesies.

La llegenda

El divendres 13 d'octubre de 1307, Jacques de Molay, últim gran maestre de l'Orde, i 140 templaris van ser apresats en una operació conjunta i simultànea a tota Fransa i van ser sotmesos a tortures per les que la majoria es van declarar culpables de crims secrets. Aquesta operació es va dur a terme sense l'autorització del Papa Clement V, que va elevar una enèrgica protesta i que va anular el judici íntegrament i va suspendre els poders dels bisbes i els seus inquisidors. No obstant, la ofensa habia estat admesa i romanyia com a base irrevocable de tots els procesos subsegüents. Les confesions obtingudes sota amenasa i tortura van acabar de convencer el Papa, que va obrir una investigació pontificia i va desembocar en la disolució de l'Orde.

El seu ràpid ascens i el seu tràgic final i les nombroses reclamacions de relació amb ella per part de grups masónics o logies han fet dels templaris una font per teories conspiratives, especulacions i hipòtesis així com obres de ficció relacionades amb ells i altres fantasies. Entre els temes que s'han tractat es troba la posesió de grans tresors i riqueses, de reliquies màgiques com el Sant Graal, un tros de la Creu on va morir Jesús o inclús la posible descendència del mateix. Si no heu llegit o vist "El Codi Da Vinci" ¿a qué espereu????

Els templaris están relacionats amb els Càtars, se sap inclús que alguns d'ells eren membres de l'Orde del Temple. Els càtars eren una secta establerta al Sud de Fransa ( i Nord de Catalunya) que va ser perseguida i exterminada per l'Inquisició.

Se suposa que el tresor dels templaris era el motiu que va empenyer al rei de Fransa a exterminar l'Orde, pero mai el va trobar així com els arxius de l'Orde (que se suposa que haurien de ser prou extensos donat el tamany de l'organització i el temps que va durar).

Es diu que els Templaris eren els custodis de l'Arca de l'Aliansa que haurien rescatat a Terra Santa, també s'especula amb la custodia del Sant Graal, la creu on va morir Jesús (La Vera Crux). També se'ls atribueix la introducció al culte de les Verges Negres (Montserrat) i es pensa que o bé van introduïr al cristianisme el culte a deeses paganes o que aquestes representen en realitat a Maria Magdalena (amb tot el que suposa en relació a la descendencia de Jesús de Natzaret, etc, etc, etc...).

La llegenda parla també de certa venjansa que s'hauria dut a terme durant la revolució francesa. Quan el cap de Lluís XVI va caure guillotinat, s'especula que algú va cridar : "Jacob de Molay (últim Gran Maestre de l'Orde) ja estàs venjat!". Lluís XVI era descendent de Felip IV de Fransa, responsable de la seva desaparició. També es diu que els caballers del Temple haurien arribat a Amèrica abans que Cristofol Colom seguint el mapa de Piri Reis que ja vaig comentar quan vaig parlar dels OPARTS... (sense comentaris).

Els pocs llocs on s'han fet excavacions més o menys serioses per buscar el tresor dels templaris han estat tancats poc abans de que es fes algun descobriment important i s'han declarat zones militaritzades com es el cas del castell de Gisors a Fransa (on va pasar després de que es trobés una capella secreta amb estatues de Jesús i els apostols i uns sospitoso sarcòfags de pedra -19 - i uns, encara més sospitosos, cofres de metall -30.).