Sort (Segona Part)

Com us deia ahir, la sort és un tema prou curiòs i em pa preguntar moltes coses.

Per exemple, veieu l'exemple de'n Monty, el jugador de la Gramanet. A qualsevol jugador de qualsevol esport li toca la moral que li facin un control anti-dopatge (sobretot si es dopa, que no és el cas). Als jugadors de futbol difícilment els toca dues vegades seguides un control anti-dopping.

Resulta que no fa massa, a l'amic Monty, li va tocar i curiosament els resultats van donar positiu per una hormona en concret. El metge del club, en rebre la notificació es va extrañar molt doncs en Monty és un paio que es capas de trucar el metge a les tantes de la nit per preguntar-li si es pot prendre una aspirina. Així doncs alguna cosa no rutllava a l'hora i van fer-li uns estudis.

Resulta, que en Monty té un cancer de testicle i s'haurà d'operar. Per una banda, és evident que això és mala sort però per l'altra ha tingut molta sort perquè si no hagués estat per aquest control anti-dopatge, la malaltia mai s'hauria detectat, o si ho hagués estat ja hauria sigut massa tard. Així doncs per pura casualitat, es pot dir que aquest control li ha salvat la vida a en Monty, que només s'haurà d'operar i seguir un tractament durant un temps i fora.

Veieu, això és tenir molt bona sort. En canvi si no li haguèssin fet el control hauria estat molt mala sort, fatal diria jo.

I aquí comencen les preguntes:

¿Què és el que determina que unes persones sempre tinguin bona sort i altres sempre tinguin mala sort?

¿És per pur atzar això? Si sempre fos atzar, de vegades tindrien bona sort i d'altres mala sort (que és el cas general), però hi ha persones en les que sempre és igual. O neixen amb estrella o neixen estrellats.

¿Es pot canviar això? ¿De quina manera? Perquè jo penso que l'atzar no es pot canviar i si no ho és, també està més enlla de nosaltres el poder canviar-ho.

Si no es atzar... ¿Llavors què és? ¿Qué determinaria la qualitat de la sort que ens pertoca? ¿Qui escull qui té bona sort i qui té mala sort? ¿En base a qué? ¿A l'atzar un altre cop i ens quedem com al comensament o bé hi ha un motiu concret per fer-ho?

¿Perquè un sempre té la sensació de que la majoria de les persones no es mereixen la sort (bona o dolenta) que tenen? Comensant per nosaltres mateixos, esclar. En aquest darrer cas, o bé qui escull la sort que li pertoca a cadascú s'equivoca o hi ha un motiu ocult que s'escapa de la nostra raó. I com que probablement qui hipotèticament

La única raó per la que, en l'hipotètic cas de que hi hagués un motiu, aquest motiu fos vàlid, seria el cas en que aquest fos una espècie de proba, tipus Job. Per una banda per testar en les persones amb massa bona sort com es comporten a l'hora de compartir-ne els fruits i de soportar l'èxit, i en les persones amb mala sort, la seva paciencia i la seva capacitat de lluita i de superació enfront de l'adversitat.