Esgotament

Estic esgotat.

Després d'estar encostipat tot el cap de setmana passat (diumenge gairebé no vaig dormir i vaig tenir febre), de no dormir gens dilluns a la nit, de dormir poc dimarts i totes les emocions i nervis viscuts, no dono per més : ja m'estàn fallant les piles.

No recordo haver portat mai un ritme així en la meva vida.

Em sento fatal, m'hauria quedat a casa amb la Karen i en Santi, però apart de que em sentia culpable (un que n´és d'imbècil) ja tenia molta feina acumulada i m'haguèssin estat tocant la moral tot el dia pel radio (que es el mateix que estar treballant en el fons). De fet, això és el que va passar ahir. Així que vaig decidir que aniria a treballar pero jo no m'esperava sentir-me així com em sento avui: com un vaixell en alta mar.

A més, avui hem d'anar a comprar un parell de coses. Entre d'altres la llet que ens van recomanar per en Santi. A mi m'agradaria anar a cobrar part del meu fons d'estalvi (que ja me l'han pagat) pero la veritat es que no em fa massa gràcia això de deixar en Santi sense nosaltres tanta estona, almenys tan aviat. I és que pobret, es tan petitó i es veu tan indefens...

I el cap de setmana no és presenta massa bé. Apart de que s'ha d'acabar la neteja (que evidentment ja estem a punt d'acabar però que s'ha hagut d'enraderrir per motius obvis) cal posar tota la parafernalia de Nadal, i ja sabeu l'amor que tinc pel guarniment de l'arbre i accesoris nadalencs en general.

Així que no tinc masses esperances de descansar, perquè com comprendeu, també se'ns ajunten tot un reguitzell de visites per coneixer el nou membre de la familia. Espero que totes vinguin i marchin avui i en hores de feina, jejejeje. Tinc gelos de que estiguin agafant el meu nen i no m'ho paso massa bé (ho vaig comprobar ahir).

I dins de la meva apretada agenda, espero tenir algún moment, amb el permís dels meus nebots i els meus cunyats (que estàn que no caguen amb en Santi) per que poguem coneixe'ns millor en Santi i jo, perquè la veritat com que se l'ha passat dormint no hi ha hagut massa oportunitat. Tot i que ja he comprobat que em coneix la veu i reacciona quan la sent. Per si no ho sabeu, els nadons no hi veuen massa bé (els seus ulls encara no son madurs fins el primer mes, em sembla). Apart els nadons no comensen a obrir els ulls fins el tercer o quart dia de vida i això només per veure ombres de colors.