Abans que res, un petit aclariment: jo no he escrit absolutament res trist sobre nosaltres. Recordeu que tot depèn del color del cristall amb que es mira.
La sort és algo curiòs, oi? Hi ha gent que neixen amb estrella i n'hi ha que neixem estrellats. O n'hi ha que en tenim una setmana de cadascuna també.
La sort és l'únic que pot explicar el perquè hi ha gent que sembla que tot li vingui de cara i gent que per més que s'esforci no pot sortir mai del forat en el que están ficats (esclar que hi ha gent que ni tan sols ho intenta, oi?).
Em fa pensar tant que el cap em dona voltes però desgraciadament haig de marxar cap a casa a veure que fa la nineta dels meus ulls.
Demà segueixo reflexionant sobre la sort, ho prometo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada