
No només trobem aquests tipus de proves a Amèrica. A Europa també hi ha proves de la coneixensa d'Europeus i Americans molt abans de l'arribada de Colom. Hi ha un bust romà que ha estat examinat per experts fisonomistes que han arribat a la conclusió de que no pot tractar-se de res més que d'un indi Sioux amb ploma al cap i tot. En alguna crònica de l'època s'explica que es van trobar restes d'un naufragi i els supervivents es van vendre com a esclaus. El bust correspon a un d'ells.
També hi ha evidencies de l'arribada d'egipcis a Austràlia.Al Nord de Sidney, al Parc Nacional de la Vall del Casador, sobre les roques d'una montanya apareixen més de 250 jeroglífics egipcis entre els que destaca en un cartutx el nom de Djedf-Ra (Diodefre), fill de Keops y nét de Snefru, cosa que situa aquest fet històric dins de l'Àntic Imperi i més exactament durant la IV Dinastia.En aquests jeroglífics es narra la aventura d'una expedició sota el comandament de Djes-Djes-Eb, un noble egipci que junt amb la seva tripulació naufraga en terres extranyes, i en les que després de passar moltes calamitats va morir per la mossegada d'una serp verinosa.
A Queensland, es van trobar varis escarabats sagrats egipcis i l'estatua d'un babuí (un animal desconegut a Austràlia) que els egipcis utilitzaven per representar el seu déu de la ciencia, Toth.
També s'han trobat monedes catalogades com a Egipcies y Romanes.
I no només s'han trobat a Austràlia les proves. En algunes tombes egípcies s'han trobat pintures representant cangurs, a la tomba de Tutankamon es van trobar objectes massa similars a boomerangs i en altres tombes egípcies s'han trobat escenes d'homes cassant amb aquests.
Evidentment, els arqueòlegs ho neguen tot. I jo reflexiono lo següent: tota la vida ens han ensenyat que Austràlia va ser descoberta fa pocs segles (molt després de la civilització egipcia i romana), de la mateixa manera se'ns ha dit que Amèrica va ser descoberta per Colom l'any 1492, sense cap mena de discusió possible. Als estudiants d'historia i arqueologia s'els inculca el mateix de forma que no poden qüestionar-se una altra cosa. Però que impedeix als fenicis, grecs, romans i egipcis haver arribat tant lluny? Eren molt bons navegants... És més, el fet de que no hi hagi probes (que ja veieu, que si que n'hi ha) no implica necesariament que no s'hagin produït contactes.
Sempre hi ha hagut visionaris i somniadors que han emprès viatges per veure que hi ha més enllà del que coneixem. Si no, perquè nosaltres sempre mirem als estels i ens preguntem que hi haurà allà dalt? I ho hem fet! Hem arribat a les estrelles quan tothom deia no fa massa que era una bogeria. Així doncs, que ens impedeix pensar que la historia tal i com la creiem actualment no està equivocada? Fins fa poc creiem que la terra era plana o que la Terra era el centre de l'Univers (Galileu va acabar a la foguera per afirmar el contrari). Ja hem vist que hem estat equivocats molts cops i malgrat tot ens resistim a acceptar explicacions alternatives a les habituals i conservadores explicacions.
mol interesan , pudrias dedicarta a investiga i refe la historia que et sembla
ResponElimina