La veritat és que avui podria haver penjat algún dels missatges canalitzats de la Federació Galàctica de la Llum que m'agraden o ressonen dins meu (com ja s'ha tornat costum, per altra banda), però la veritat és que tenia ganes d'escriure alguna cosa de collita propia.
Mireu, jo no sé, si tot el que diu la FGL és veritat. Ni tan sols sé ben bé del cert, si realment existeixen èssers Sirians, Pleiadians, Cassiopeans o similars comunicant-se telepàticament amb Humans per enviar-nos els seus missatges cada dos o tres dies. El que sí sé, és que, d'un temps cap aquí (una mica abans de que canviés el rumb d'aquest blog i el transformés en quelcom una mica més espiritual) les coses es van començar a posar bastant boges.
Fins aquell moment, els canals parlaven d'aquest canvi com una cosa imminent però no donàven massa detalls i certament, el que deien no solia tenir massa relació amb el que succeïa en la nostra realitat, en el nostre dia a dia. Però de cop i volta, i cada cop més fins ara, el que diuen els canals es pot palpar, es pot veure cada dia a les noticies (si un està suficientment entrenat com per detectar les petites senyals que es filtren als grans medis de comunicació i sap buscar i triar el blat de la palla als medis alternatius).
El que està passant al món és molt sencill i a l'hora molt complicat d'explicar i d'entendre.
Estem davant de la fí d'una civilització. El nostre món, tot el que coneixem i fem cada dia, s'està ensorrant davant dels nostres nassos, com un castell de cartes. Potser la meva expressió soni una mica negativa pero ans el contrari. Com ja havia dit en alguna altra ocasió, de vegades, quan un edifici està molt malmés, és més barat i més eficient deixar que s'ensorri i construir-ne un de nou, que tractar de reformar-lo. I això precisament és el que està passant mentres llegiu.
Els casos de corrupció es multipliquen (el rentat de diners a HSBC, la manipulació dels index LIBOR a la Gran Bretanya i molts d'altres a nivell local dels que no ens assebentem: com per exemple el frau descobert a México amb la manipul·lació d'un sorteig de la Lotería Pública que beneficiava a les persones encarregades de realitzar-lo o l'escàndol de WalMart de fa uns mesos). Creieu-me, aquests casos són tan sols la punta de l'Iceberg: continuaran sortint cada cop més perquè són l'excusa que es farà servir per començar les detencions massives i el canvi de sistema econòmic, bancari i polític.
A més, tots heu pogut veure com els governs s'han tret les caretes. Ja no juguen al gat i la rata amb nosaltres. Això és especialment evident a Europa, on l'atac a l'estat del benestar i als ciutadans de Grècia, Itàlia i especialment España és blatant. Els polítics han deixat de fingir que escolten als ciutadans o que treballen per ells i han mostrat la seva veritable cara. Però això és normal: la veritat (degut a l'energia que se'ns envia i ens envolta en aquests moments) està sorgint per tot arreu.
Siguem sincers, de corrupció n'hi ha hagut sempre i potser a nivells que ni tan sols podem imaginar. Els estats han estat regits pels mercats des d'abans de la Primera Guerra Mundial, però és ara quan aquest tipus de coses està sorgint a la llum i tots podem veure la forma (errònea i fins i tot obscena) en que funciona realment el món; i el pitxor està per arribar. S'està coent alguna cosa grossa pels JJOO de Londres, i si no passa res, serà perquè com molts altres cops darrerament, ha estat impedit per forces que per la majoria de nosaltres son invisibles.
Però està bé! Per poder fer una bona neteja, una que ho deixi tot net i lluent, ha de fer sortir tota la merda per poder-la netejar. No s'hi val amb fer una passadeta per sobre, un ha de netejar per tots els racóns, dins i sota els mobles fins que cada centimetre cuadrat sigui net com una patena.
Potser la veritat serà dura de digerir per la majoria de la gent. I hi ha un alt risc de que algunes d'aquests veritats encenguin l'ira de molta gent (com en realitat ja està passant en alguns llocs) però tots nosaltres tenim la tasca d'instruïr a la gent sobre l'ús de la violència.
La violència, no duu enlloc. Bé, en realitat sí, duu directe a l'infern, però no pas un infern amb dimonis i flames per tot arreu on els pecadors pateixen un martiri interminable. Això és un mite i a l'hora una metàfora. L'infern és aquí: ens envolta, és el nostre dia a dia i si fem servir la violència per acabar amb ell, l'únic que aconseguirem serà repetir-lo o aconseguir que es converteixi en quelcom molt pitxor.
A més, les persones que han fet aquest tipus de coses, realment (i el que vaig a escriure pot sonar molt fort a les persones molt indignades o sensibles) no en tenen la culpa. És la seva missió: convertir el món en un infern perquè després es pugui transformar a través de la nostra acció. Aquesta és la nostra missió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada